La gestió del talent, clau per a la competitivitat empresarial

En la seva versió més estesa, entenem per competitivitat empresarial “el conjunt de coses que una empresa sap fer de manera molt profitosa i sent molt més competitiva que la seva competència”. Amb aquesta definició, David Ortega-Galán, CEO de l’empresa Montronic Vic, dedicada a la fabricació de circuits electrònics, començava la conferència en línia Talent i competitivitat empresarial, organitzada amb motiu de la Fira Virtual d’Ocupació de la UOC.

Cristian Castillo-Gutiérrez, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, va ser l’encarregat de presentar l’esdeveniment i no va voler perdre l’oportunitat de fer una breu presentació sobre Ortega-Galán. Cristian el va definir com “un professional que sap què significa començar des de baix”. I és que va iniciar el seu camí professional com a treballador de producció al sector de l’electrònica i ha ocupat diversos càrrecs com a enginyer d’aplicacions, enginyer de vendes, director comercial i director d’operacions.

Ortega-Galán va fer especial èmfasi en la competitivitat avui dia, totalment marcada per un “món en constant canvi”. Ara, els cicles econòmics són més curts i vénen determinats per factors externs, com el canvi climàtic o la pandèmia. En aquest context de situació canviant, “detectar les oportunitats de generar valor afegit” és clau per ser més competitiu que la resta.

Què és el talent?

Per parlar d’empreses competitives, cal parlar primer de persones competitives. Aquelles que, en paraules d’Ortega-Galán, tenen més coneixements, capacitats i habilitats que la resta. I, gràcies a això, generen més valor o més retorn a la companyia. Aquestes característiques desenvolupades en un entorn també canviant porten les empreses a parlar de talent.

El talent és un “conjunt d’actituds i valors”, segons Ortega-Galán, “molt lligats al caràcter” i que fan que aquella persona generi valor. No té a veure només “amb els coneixements, ni les capacitats, ni les habilitats”. Perquè tenir talent “té molt a veure amb la personalitat”. A més, el CEO de Montronic Vic ho té clar: “una persona talentosa ha de ser competitiva”.

Tot i tenir la certesa que el talent “no s’ensenya als cursos”, Ortega-Galán fa una incisió per felicitar la UOC, on sí que ja hi ha “centenars de programes una mica focalitzats a aquest tipus de necessitats”, cosa que considera “un gran exemple quant a ensenyament”. Perquè, entenc, que és una anticipació al que s’està demanant a les empreses.

Característiques d’una persona amb talent

“Les persones amb talent saben perfectament que les coses s’aconsegueixen amb esforç i tenen el valor de la constància molt arrelat. Perquè són conscients que l’esforç no és temporal i cal ser constant en un món on els coneixements van canviant”. Una característica a la qual se suma la perseverança, segons el CEO de Montronic Vic.

Els professionals amb talent “no tenen por del fracàs”, perquè fan seva la llei d’Einstein: “Només fracassa qui deixa d’intentar-ho”. Sempre estan disposats a nous reptes i aventures perquè “als més talentosos els avorreix estar sempre a la seva zona de confort”. A més, una altra de les seves característiques diferenciadores és la de “l’autocrítica constructiva”. Això els ajuda a implementar mesures correctives gràcies a les quals l’error “es converteix en una benedicció. Perquè han après una sèrie de coses” que els permetrà no repetir-lo.

En aquest context, Ortega-Galán aprofita per parlar de la responsabilitat que tenen les empreses a l’hora d’ajudar que els empleats no cometin els mateixos errors més vegades. Cal revisar si a l’hora d'”implantar el procés hi havia una probabilitat d’error” i prendre mesures per solucionar-lo. Sempre des de l’autocrítica constructiva, que també han de fer les companyies.

La importància de saber anticipar-se al canvi

Cristian Castillo-Gutiérrez apunta que estem davant d’un canvi de mentalitat. Ja no es tracta de buscar culpables, sinó sobretot de buscar la solució”. I això també forma part actualment de la gestió del talent. Sobre aquest tema, Castillo pregunta a Ortega-Galán sobre les diferències entre la competitivitat de les empreses d’avui en dia i les de fa una dècada.

La competitivitat actual ve determinada moltes variables i incerteses, sumades al ritme frenètic de l’avenç tecnològic , segons Ortega-Galán. I això ens porta a parlar de conceptes que abans no existien com “la globalització o la revalorització”. Abans es podia fer “un pla d’inversió a cinc o sis anys vista”. Ara les estratègies han de ser “a curt i mitjà termini” perquè cal “moltíssima més agilitat”.

Les empreses necessiten anticipar-se als nous escenaris, perquè les zones de confort ja no duren res i cal estar disposats a un “canvi constant”. En aquest sentit, Ortega-Galán posa un èmfasi especial en l’impacte del canvi climàtic, que “afecta directament qualsevol tipus d’empresa” i obliga a preparar-se davant “els diferents escenaris que hi puguin haver en funció de com evolucionin totes aquestes variables que interactuen externament” als negocis.

La creació d’aquestes estratègies paral·leles significa, en molts casos, incrementar les infraestructures, una decisió que impacta directament en els costos interns. Tot i això, Ortega-Galán prefereix destacar la part positiva. Quan t’has avançat als possibles problemes, això té un retorn molt important per a la companyia”. I posa com a exemple les empreses que, fa alguns anys, van decidir començar a “fabricar plats, gots i coberts de cartó” en paral·lel als de plàstic. Es van avançar a la realitat.

Ortega-Galán trasllada l’exemple de l’avantatge competitiu a la seva empresa de components electrònics. Amb el mercat col·lapsat per “una gran descompensació de l’oferta i la demanda” –fruit de la pandèmia i la situació geopolítica-, a Montronic Vic van decidir prendre diverses mesures, entre elles “ampliar el departament de compres”. Es va eliminar el departament de pressupostos i es va dedicar “més gent de compres per posar més recursos i poder obrir noves cadenes de subministrament” que actuessin com a canals paral·lels. Aquest fet els va obligar a implementar processos interns de verificació dels xips, “amb tots els estralls que això generava”, aclareix el CEO.

Anticipar-se al problema va suposar creixement no només per a Montronic Vic, sinó per als seus clients. Gràcies a poder tenir xips per als seus productes es van posicionar davant dels seus competidors, que en la majoria de casos estaven desproveïts de material. “Es tractava d’intentar salvar els nostres clients i anar-nos anticipant una mica a allò que venia”, apunta Ortega-Galán.

Ser capaç de predir aquests problemes i implementar solucions és fruit del talent. Una característica que, segons Ortega-Galán, “cada cop costa més de trobar”, perquè les noves generacions “busquen una zona de confort, un ambient tranquil”. Tot i això, admet que són les companyies les que també han de generar talent “proposant reptes a la gent, posant-li els recursos per aconseguir-los i fent-los perdre la por als errors”.

Errors en la gestió del talent

Es tracta de “mantenir el talent, no de retenir-lo”, assegura Ortega-Galán. Perquè  “una empresa no és res més que una comunitat de persones” i cal prendre decisions d’una manera democràtica segons els equips que es formin i tenir uns “objectius tant personals com d‟empresa clarament definits”.

Com a empresari, Ortega-Galán té clar que “les persones estan sempre per endavant” i, encara que el salari i les condicions han de ser proporcionals al valor que aporta cada persona (es mostra partidari d’una part variable en funció d’objectius), cal tenir en compte altres aspectes com ara la conciliació familiar, sempre en coherència amb la cultura de l’empresa.

Castillo resumeix la idea del CEO de Montronic com la necessitat d'”aconseguir alinear els valors de les persones talentoses i de la resta de la plantilla amb l’empresa” i aprofita per preguntar sobre els errors més freqüents pel que fa a competitivitat i gestió del talent.

En aquest sentit, el CEO destaca la “falta de confiança” com un dels defectes més habituals a les empreses. Un fet que actualment s’està estenent amb el treball en remot, perquè hi ha “una part que s’està aprofitant de la situació”, encara que realment pot ser el “95% del teu equip, si hi confies i té talent, està treballant igual que ho faria a l’oficina”.

La manca de justícia i coherència és un altre dels errors que Ortega-Galán considera més comuns, “sobretot a les empreses familiars”. I es posa de manifest quan un amic o familiar té un càrrec superior al que hauria de tenir per les seves capacitats. “Aquesta falta de coherència fa que el talent marxi”, assegura.

Davant la pregunta dels reptes de futur de la competitivitat, el CEO de Montronic Vic insisteix que cal “més agilitat per captar talent” i creu que, en els pròxims anys, aconseguiran triomfar les empreses que actuïn com “una comunitat de persones amb uns valors molt ben definits, on la gent que treballa senti els mateixos valors i tingui molta capacitat, molta agilitat i molta anticipació”.