Reptes del canvi climàtic en el turisme actual

10 desembre, 2021
canvi-climatic-jornada-knowtour

El passat novembre es va celebrar a Glasgow la COP 26, Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, en què es van tornar a plantejar les conseqüències del canvi climàtic tant per als ecosistemes naturals com per a les activitats socioeconòmiques humanes. En aquesta mateixa cimera, l’Organització Mundial del Turisme -juntament amb altres organitzacions d’aquest àmbit- van presentar la Declaració de Glasgow sobre l’Acció Climàtica al Turisme, per la qual es comprometen a la reducció a la meitat de les emissions de carboni al sector abans del 2030, entre altres reptes. Més de 300 milions de llocs de treball i un pes rellevant de l’activitat turística a l’economia d’alguns països generen debats forts davant l’aplicació d’aquests objectius. Tres experts universitaris, Òscar Saladié (UB), Jon Olano (URV) i Joan Miquel Gomis (UOC) es plantegen què implica seguir les directrius de Glasgow o no seguir-les i com fer-ho en el marc de la VII Jornada Knowtour Reptes del canvi climàtic en el turisme actual: problemes i solucions des de la gestió de destins organitzada per la UOC.

“El canvi climàtic ha adquirit una dimensió tal que ha esdevingut un dels reptes més desafiadors i complexos plantejats al sector turístic i a la societat” apunta Joan-Miquel Gomis-López, professor agregat dels Estudis d’Economia i Empresa i moderador de la setena Jornada Knowtour.

La relació entre aquest i l’activitat turística és una relació d’anada i tornada. D’una banda, “el turisme vol dir mobilitat, d’un lloc d’origen a un lloc de destinació i, alhora, significa una estada més o menys llarga en aquest lloc de destinació. En gran part, la contribució de l’activitat turística al canvi climàtic és determinada per aquesta mobilitat” explica Oscar Saladié, doctor en Geografia per la UB, professor del departament de Geografia de la URV i director de la Càtedra de Desenvolupament Sostenible d’aquesta universitat.

Què es pot fer per assolir els objectius de Glasgow?

Segons aquest expert, els autors Scott i Cosling plantegen una sèrie de punts clau que s’haurien de dur a terme, a la societat i al sector turístic, per arribar als objectius plantejats en aquesta darrera cimera: “és importantíssim apostar per les fonts d’energia renovables per satisfer les demandes energètiques i millorar l’eficiència en els processos, també en l’activitat turística. Aquests autors parlen de la necessitat d’un canvi important en el comportament i en les voluntats dels ciutadans. Això pot ser en qualsevol àmbit de la nostra vida, però també en el moment en què ens convertim en turistes. Així mateix, esmenten el desplegament de tecnologies que actualment no estan prou desenvolupades, però que podrien arribar a contribuir de manera rellevant a reduir la petjada de carboni, la reducció de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Per assolir aquests objectius caldrà que hi hagi una cooperació internacional que faciliti la transferència d’aquestes tecnologies.”

Saladié afirma que és evident que també cal reduir el consum o la mobilitat, en tots els àmbits, inclòs el turístic: “s’ha de tenir en compte la necessitat de no fer tantes activitats turístiques com les que realitzem actualment. No podem únicament esperar que les tecnologies, les millores tècniques o l’aposta definitiva per les energies renovables, ens solucionin el problema”.

La vulnerabilitat del sector i les destinacions turístiques

D’altra banda, per a aquest professor, “l’augment de les temperatures associat a l’augment més irregular de les precipitacions provoca la pujada del nivell del mar, per exemple. El canvi climàtic també comporta que es produeixin fenòmens meteorològics que ja existien de manera més freqüent i té repercussions en recursos naturals indispensables i molt necessaris perquè es desenvolupi alguna activitat turística… Pel que fa a destinació, cal valorar en quin nivell de risc ens trobem. Evidentment, per a dos destins que estiguin a prop, els riscos seran similars. Per exemple, la diferència de l’increment de les temperatures entre la Costa Brava i la Costa Daurada és mínima, el risc és el mateix. No ho serà entre Costa Daurada i Riviera Maia”. En canvi, sí que hi pot haver diferències en la seva exposició als efectes del canvi climàtic entre destinacions properes amb el mateix risc a causa de característiques pròpies: “Com més risc i exposició, més gran és la vulnerabilitat. Com les destinacions turístiques poden reduir aquesta vulnerabilitat? Mitjançant polítiques d’adaptació i mitjançant l’execució d’aquestes polítiques per reduir-la. A igual risc, la vulnerabilitat serà menor com més mesures d’adaptació i més efectives siguin” encara que Saladié afegeix que “no es tracta només de fer-ho a través d’aquestes polítiques i la seva execució, també cal contribuir a reduir i mitigar el canvi climàtic des de les destinacions i activitats turístiques. Aquí entrarien elements esmentats anteriorment com la reducció de les emissions”. Per exemple, si volem continuar amb l’activitat turística, però contribuint a la mitigació del canvi climàtic ens hauríem de plantejar com ens desplacem, quantes vegades ens desplacem per fer activitat turística o quins mitjans de transport utilitzem per a destinacions que no són lluny.

Aquest expert puntualitza que “una cosa és que els països reunits en una cimera indiquin uns objectius, que l’OMT se sumi per assolir-los, i una altra de molt diferent és com es concreten i executen. De vegades, aquests objectius no són assumibles, altres vegades es queden curts, o manca voluntat per fer-ho. Hi ha tres agents que juguen perquè aquesta aplicació sigui realitat: l’administració pública, el sector privat del turisme i la població com a turistes potencials.” Saladié afirma que, aquestes cimeres, “no són eficients. Quan es reuneixen moltes parts, amb orígens diversos i sensibilitats diferents, és difícil arribar a consens. Quan s’hi arriba, vol dir que totes les parts han de cedir.”

Per Jon Xavier Olano Pozo, sociòleg, doctor en Estudis Turístics i professor col·laborador de la UOC, “és important tot el que es viu a les COP, les lleis… Però en realitat els pilars que ajudaran que siguem conscients dels problemes són tres: la butxaca –la llei s’aplicarà quan es toqui la butxaca de la gent amb impostos, multes…-, l’educació –de la generació actual però sobretot la pròxima- i cuidar la imatge”. Per a Saladié, “en l’àmbit d’educació primària i secundària, la lluita contra el canvi climàtic està molt incorporada, però no al model de societat en què vivim. Quan els joves arriben a la vida real es troben que els inputs que reben van en contra del que se’ls ha estat dient durant les etapes formatives. Una part mantindrà intacta la seva conscienciació, però és fàcil que una altra part, pel fet que la realitat va en una altra direcció, es preguntin què passa.”

Un procés de canvi

Els dos experts estan d’acord que el canvi al sector turístic no es produirà d’un dia per l’altre. “Vivim un procés conduït –no un salt abrupte-. El risc d’aquesta transició és més alt o baix en funció dels països. Espanya, en conjunt, apareix a la zona de països amb menys risc. Tot i que a Espanya hi ha una diversitat enorme al sector turístic –afegint casuística de les illes- aquest canvi pot tenir conseqüències sinó es duen a terme en paral·lel les polítiques, inversions i programes necessaris perquè la destinació turística no es vegi impactada en gran manera per aquestes polítiques relatives al canvi climàtic. Cal assolir els objectius climàtics, però també es tracta de prendre les mesures necessàries per contrarestar els impactes negatius en determinades zones. Cal cercar alternatives, conduir a la viabilitat del territori amb una mica menys de pes del turisme sobre l’economia. Una cosa és el context general de què s’ha de fer i una altra de diferent com es concreta a cada destinació.” La velocitat d’aplicació de les mesures no ha de ser la mateixa a zones altament dependents d’aquest sector, però l’opció de no fer res no existeix: aleshores les repercussions sobre el territori vindran pel canvi climàtic. Saladié afegeix que és cert que “el destí i l’administració del mateix poden incidir per canviar algunes coses però d’altres no, sobretot en el tema prioritari de mobilitat del turista des de l’origen al punt de destinació”. En què sí que poden? En la mobilitat interna, les pròpies instal·lacions i les activitats desenvolupades a la destinació.

Ja hi ha alguns avenços per combatre el canvi climàtic, tant a nivell de regulació, com d’educació i sensibilització de la població. També des de l’administració d’alguns països s’intenta unir sinèrgies del sector privat i públic perquè el territori pugui afrontar els reptes amb les garanties més grans. Tot i això, no hi ha fórmula màgica: “el que pot funcionar en un territori no significa que es pugui replicar i aplicar en un altre amb el mateix èxit” explica Saladié qui comenta que “un destí que podria ser exemple d’èxit com a destí sostenible, ecològic… és Costa Rica. Però no és un exemple a replicar! Com tampoc ho és Dinamarca, que també està fent bé els deures i amb qui no ens podem comparar en gairebé res.”

Respostes universitàries a la gestió de riscos del canvi climàtic

Jon Olano, professor i investigador postdoctoral al Centre del Canvi Climàtic de la URV, participa en la cocreació de serveis climàtics pel turisme a partir de processos participatius, un concepte relativament nou que va aparèixer el 2009-2010 a partir de l’organització mundial de meteorologia. Segons Olano “són una eina que permet a les persones que prenen decisions en sectors afectats per la climatologia tenir una informació de qualitat per poder millorar aquesta presa per ajudar la societat a adaptar-se tant a la variabilitat meteorològica com al canvi climàtic a llarg termini.” Treballa àmbits prioritaris i bàsics per a l’ésser humà com la salut, l’aigua, l’energia, la gestió dels riscos derivats…

Es defineixen cinc àmbits competencials per als serveis climàtics:

1. La creació de bases de dades climàtiques (que implica tenir dades climàtiques i meteorològiques homogeneïtzades, amb control de qualitat, l’arxiu…)

2. La creació d’indicadors

3. La realització de projeccions (emissions de carboni, augment de temperatures…)

4. El control de qualitat dels serveis climàtics

5. La comunicació

Olano llença una pregunta: “què aporta diferent un servei climàtic respecte al que veiem amb els homes del temps cada nit a la televisió? Bàsicament, que integra les variables definides per i per a l’usuari. La cocreació és un procés actiu, creatiu i social basat en la col·laboració entre productors (en aquest cas, els científics) i els usuaris (en aquest cas del turisme, l’administració, els usuaris, els policy maker, els stakeholder d’hotels o estacions d’esquí…) per generar un valor afegit.” Olano destaca la interactuació amb usuaris potencials a cada destinació turística i la importància de la cocreació amb agents locals.

Com es fa aquesta metodologia? A través de Focus Group i seguint quatre passes:

a) Definició d’una activitat turística (per exemple, en una destinació de sol i platja, quan és el període de més afluència, motius de cancel·lació…)

b) Definició de quines condicions meteorològiques impacten en aquesta activitat

c) Workshop sobre estratègies d’adaptació -projeccions a demà o a tres dies o quinze, també es poden fer projeccions estacionals i finalment unes projeccions en un horitzó temporal més llunyà-. Amb això es poden definir diferents estratègies per a les destinacions turístiques o per als stake holder de les activitats concretes.

d) Definició del canal de comunicació

Una aplicació seria l’índex de sol i platja desenvolupat: “un programari que permetrà el càlcul automatitzat d’aquest índex per a la Mediterrània. Amb la informació recollida als workshops, es va realitzar un índex amb cinc subíndexs: temperatura, pluja, les característiques del cel (núvols…), un per al mar (onades i temperatura), vent. Es va construir l’índex i es va passar a testejar-lo amb variables de performances turístiques com l’ocupació o la demanda, ingressos totals… Es va comprovar el fet que, de donar-se un dia òptim avui feia que al cap de tres o quatre dies hi hagués repercussió en aquestes variables. Després generalitzem aquest índex: construïm la base de dades per a diferents destinacions de la Mediterrània (Malta, Calafell, Salou…) i diferents punts de control fora (Maldives, Punta Cana, Madeira…) i així vam comprovar que l’índex es podia aplicar per a tot el Mediterrani i no per a les altres destinacions. S’han fet proves de projeccions a llarg termini i hem arribat a una sèrie de conclusions per a la gestió de les destinacions turístiques, sobretot per als planificadors: aquestes projeccions juntament amb les estratègies plantejades, es poden adaptar a diferents decisions estratègiques en diferents tipus de destinacions…” Entre aquestes conclusions, Olano destaca que “els dies òptims en destinacions de sol i platja seran més els pròxims anys, amb temporades que començaran abans i acabaran després, però cada vegada hi haurà més fenòmens extrems. Fins i tot alguns dies d’estiu no seran òptims depenent de la latitud d’alguns destins perquè les temperatures seran molt extremes.”

Podeu veure el vídeo de la VII Jornada Knowtour Reptes del canvi climàtic en el turisme actual: problemes i solucions des de la gestió de destins a continuació:

Autor / Autora
Redactora col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari