Les imatges publicades a les xarxes socials poden impactar en la sostenibilitat d’un destí vulnerable?

A partir d’aquesta pregunta hem analitzat el cas del congost de Mont-rebei. Situat entre Catalunya i l’Aragó, es tracta d’un espai natural de molta bellesa on destaquen la seva flora i la seva fauna. A més, els darrers anys hem vist com apareixien diverses notícies que alertaven de la massificació d’aquest espai i de la necessitat d’actuar-hi [1][2]. Com a xarxa social a analitzar hem optat per Instagram, la xarxa social visual que més ha crescut els darrers anys.

Hi ha diversos autors que han demostrat la influència de la imatge que es projecta d’un destí als potencials visitants. Les ganes de tornar-hi, la predisposició a anar-hi o inclús la popularització de llocs poc coneguts són alguns dels efectes de les xarxes socials sobre els destins [3][4][5]. A més, el fet que la imatge d’un destí es percebi a través de les xarxes socials ha fet aparèixer un altre fenomen conegut com la congruència de la imatge projectada. El que succeeix és que, com que a les xarxes socials s’hi barreja contingut generat pels usuaris, contingut generat per les marques i contingut generat per entitats gestores, a vegades la imatge que es projecta pot ser diferent en funció de qui l’estigui generant. Diversos autors [6][7] han analitzat aquest fenomen inclús afirmant que en funció de la tipologia de font emissora, la imatge projectada tindrà més o menys credibilitat.

Així doncs, el que ens hem proposat és analitzar l’efecte de les xarxes al congost de Mont-rebei tenint en compte el creixement i popularització d’Instagram i, a més, mirant d’analitzar quina mena de perfils estan publicant contingut sobre aquest espai i quina mena de contingut publiquen.

Les publicacions a les xarxes: un possible indicador de visitants físics

El primer que hem fet ha estat contactar amb l’entitat gestora de l’espai que ens ha facilitat l’evolució de visitants dels darrers anys al congost. Cal tenir en compte que en tractar-se d’un espai obert no es pot assegurar amb certesa qui entra i qui surt. En aquest cas, disposen de diversos comptadors situats a les entrades principals que permeten comptar i ajustar el volum de visitants.

Tot seguit, hem recollit les imatges a Instagram que estaven geolocalitzades al congost de Mont-rebei, concretament 34.948 publicacions realitzades entre el gener de 2012 i el desembre de 2020. La geolocalització és especialment rellevant en aquests casos, ja que qualsevol usuari que vegi la publicació, amb un sol clic a la ubicació, pot veure on és i com arribar-hi.

En aquesta comparació entre visitants físics i imatges publicades a Instagram, hem observat que hi ha hagut un creixement força similar fins a l’arribada de la pandèmia. Durant aquest període, a més del confinament obligatori, un despreniment va afectar el Congost fent que els accessos estiguessin temporalment tancats [9]. Tot i això, el nombre de publicacions geolocalitzades al Congost va seguir en la seva línia ascendent. 

Això ens pot indicar dues coses: o bé els usuaris no van fer cas del tancament dels accessos i van continuar-hi accedint, o bé es van publicar imatges anteriors geolocalitzant l’espai. En qualsevol cas i veient la quantitat de publicacions d’aquestes dates, la primera de les hipòtesis no és gens descartable i, per tant, les xarxes socials poden ajudar a fer un seguiment complementari del nombre de visitants a espais naturals i oberts com el congost.

Diferents tipus d’usuaris: els aliats, els compromesos i els narcisistes

En segon lloc, vam agafar les publicacions amb més ‘likes’ dels darrers cinc anys, assumint que les publicacions amb més interaccions poden ser especialment rellevants en la imatge que s’està projectant d’aquest espai. En aquest cas, i a partir d’una anàlisi de les publicacions i del perfil que realitzava la publicació, vam observar quins atributs s’estaven projectant a la imatge i quins perfils ho estaven fent.

Vam trobar-nos amb tres perfils d’usuaris:

1. Els aliats: Són perfils d’empreses o entitats gestores que bàsicament es dediquen a promocionar l’espai. Aquests perfils mostren imatges de la bellesa paisatgística així com de la flora i la fauna. També aporten informacions pràctiques de com arribar-hi, què fer…
2. Els compromesos: Està format per usuaris anònims que gaudeixen de l’espai fent-hi excursions i projectant-ne una imatge molt similar als aliats. Acostumen a ser perfils compromesos amb la natura i amb activitats de muntanya.
3. Els narcisistes: Aquest conjunt de publicacions se centren únicament en l’usuari deixant de banda el paisatge i l’espai. A més, provenen de perfils molt allunyats de la naturalesa de l’espai que, en realitat, utilitzen com a un decorat per a realçar la seva imatge.

Implicacions d’aquesta recerca

Si pensem en els gestors dels espais, una primera implicació és la que hem comentat anteriorment sobre la utilitat de monitorar l’activitat a les xarxes socials per veure l’evolució dels visitants a l’espai. Alhora, també pot ser interessant identificar els diferents perfils existents: els aliats poden ser útils per potenciar les bondats de l’espai, i poden ajudar en aquesta tasca. 

Hem de tenir en compte l’efecte crida que poden exercir les imatges publicades a les xarxes socials. Al cap i a la fi, tot i tractar-se d’un entorn digital, els seus efectes es traslladen al món físic. Quan parlem d’espais naturals o fràgils, el coneixement i monitoratge de què està succeint a les xarxes socials pot servir per ajudar al disseny de polítiques d’accés i gestió de visitants.

Podeu trobar l’article complet publicat a la revista Journal of Outdoor Recreation and Tourism.

Referències

[1] Diari Ara (30 de juliol de 2019). L’hora de posar fre a la massificació turística del congost de Mont-rebei.
[2] Ricou, J. (11 de setembre de 2019). La ley de la selva se impone en las aguas de Mont-rebei. La Vanguardia.
[3] Afshardoost, M. i Eshaghi, M. S. (2020). Destination image and tourist behavioural intentions: A meta-analysis. Tourism Management, 81.
[4] Wang, C. Y. y Hsu, M. K. (2010). The relationships of destination image, satisfaction, and behavioral intentions: An integrated model. Journal of Travel and Tourism Marketing, 27(8), 829–843.
[5] Wang, J., Li, Y., Wu, B. y Wang, Y. (2021). Tourism destination image based on tourism user generated content on internet. Tourism Review, 76(1), 125–137.
[6] Mariné Roig, E. i Ferrer Rosell, B. (2018). Measuring the gap between projected and perceived destination images of Catalonia using compositional analysis. Tourism Management, 68 (febrero), 236–249.

[7] Stepchenkova, S. i Zhan, F. (2013). Visual destination images of Peru: Comparative content analysis of DMO and user-generated photography. Tourism Management, 36, 590–601.

[8] Lojo, A., Li, M. i Xu, H. (2020). Online tourism destination image: components, information sources, and incongruence. Journal of Travel and Tourism Marketing, 37(4), 495–509.

[9] Ubach Llorens, J. (13 de novembre de 2020). Una esllavissada malmet el camí del congost de Mont-rebei i obliga a tancar totes les vies d’accés. Naciodigital.cat.