És viable una jornada laboral de quatre dies? Anàlisi i resultats de proves pilot

Els últims anys, la reducció de la jornada laboral ha entrat en escena. Des del punt de vista de l’ocupació, l’argument habitual és que la reducció de les hores treballades individualment permet incorporar treballadors que cobreixin les hores que es rebaixen. Així doncs, alguns sectors defensen la mesura d’una jornada laboral de 4 dies com a generadora de llocs de treball.

Sense anar gaire lluny, aquesta és una de les mesures del pacte entre Sumar i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez: “Reduirem la jornada laboral màxima legal sense reducció salarial per establir-la en trenta-set hores i mitja setmanals”.

És així? Si no es redueixen els costos salarials, hi haurà més contractació? Ni això queda clar ni el resultat es veurà a curt termini. Què fa pensar que l’empresari tindrà la necessitat d’ampliar la plantilla si amb menys hores pot produir el mateix? D’altra banda, si la rebaixa de la jornada laboral no va acompanyada de la disminució proporcional del sou, es pot exigir, mitjançant normativa, que la patronal incrementi els llocs de treball?

La clau sempre rau en la productivitat i en cap a on es dirigeixen els seus increments, però també en els costos laborals unitaris (CLUN). I és que tenir-los equilibrats facilita la competitivitat de l’economia espanyola. No en va, la pujada dels salaris per sobre de la productivitat va ser un dels factors que va portar a la crisi del 2008, de la mateixa manera que la contenció d’aquests salaris per recuperar la competitivitat va ser una de les mesures per sortir de la recessió.

Evolució de la productivitat, salaris i CLUN

Com han evolucionat aquests tres factors?

Veiem clarament quatre períodes:

• Del 2004 al segon trimestre del 2008: La productivitat estava estancada o era lleugerament positiva, mentre que els salaris registraven màxims, la qual cosa comportava uns costos laborals molt elevats.
  
  
• Del 2008 al tercer trimestre del 2013: La productivitat va créixer lleugerament, però, sobretot, hi va haver una important contenció salarial que va permetre reduir significativament els CLUN, que van tenir etapes de decreixement.
  
  
• Del 2014 al 2018: Es va produir un estancament de la productivitat que va durar fins a la COVID-19 i una contenció de salaris que va fer que els costos laborals estiguessin equilibrats.
  
  
• Del 2020 a l’actualitat: Les tres variables han experimentat una muntanya russa a causa de l’aturada de l’economia, que va portar fins a nivells mínims la productivitat i la posterior tornada a la normalitat, però s’ha detectat també un cert increment dels salaris i els costos salarials.

En definitiva, si la productivitat i els salaris van a l’una o, en tot cas, els augments de la productivitat compensen les pujades salarials, els costos laborals unitaris estan controlats i, així, la competitivitat de l’economia espanyola millora.

Al seu torn, si es redueixen les hores de feina sense reduir els salaris, però la productivitat no puja, tindrem un problema d’augments de costos laborals, especialment si els empresaris han de contractar més treballadors per recuperar el nivell productiu.

Si la mesura és efectiva per les dues bandes, serà un avanç pel que fa a conciliació, però cal tenir molt clar que serà així. En aquest article volem resumir les teories darrere d’aquesta idea, què s’ha fet i quins resultats hi ha de les proves pilot sobre la reducció de la jornada laboral.

Jornada laboral de 4 dies: proves pilot

Joan Sanchís, professor d’economia valencià i assessor a la Secretaria Autonòmica d’Ocupació, és un dels impulsors de la setmana de quatre dies i la defensa argumentant la baixada de productivitat amb el pas del temps. És a dir, en una jornada de vuit hores, un no és tan productiu l’última hora com la primera; o en una setmana de cinc dies laborables, la productivitat de l’últim dia és menor que la del primer. Evidentment, més enllà de les dades econòmiques, el seu argument també va a favor de la conciliació i les millores de la salut.

En aquesta línia, aquest 2023 s’ha fet una prova pilot a la ciutat de València. Entre els mesos d’abril i maig i durant quatre setmanes, València va tenir setmanes de quatre dies laborables (es va aprofitar que hi havia tres festivitats). Hi va haver beneficis evidents tant personals i de salut (per exemple, més hores de son) com generals (per exemple, la reducció del trànsit). Pel que fa a les empreses, els resultats van ser dispars: un descens de les vendes en els comerços, un augment dels ingressos en serveis com la restauració i saturació en el sector hospitalari, especialment el de les urgències. En tot cas, és evident que, amb quatre setmanes de prova pilot, els canvis en la productivitat i la seva relació amb els salaris i la contractació no es poden mesurar clarament.

En l’àmbit estatal, el Ministeri d’Indústria ha ofert al conjunt de les petites i mitjanes empreses del sector industrial que es vulguin apuntar a la prova pilot un ajut per poder mantenir els costos salarials dels treballadors en reduir la jornada laboral. Fins a 41 empreses (onze de les quals eren catalanes) es van apuntar a la prova pilot. D’entrada, és un número molt inferior a l’esperat, i menys d’una quarta part de les 165 que van demanar informació van fer finalment la prova. Des de el meu punt de vista, no és una dada gaire positiva pel que fa a l’interès provocat en aquestes empreses. Si no s’apunten a la prova ni amb ajuts, com ho faran quan aquests incentius no existeixin? Actualment, estan en procés d’avaluació de la sol·licitud i entenem que la prova pilot es durà a terme aviat.

Al Regne Unit, ja s’ha fet una prova pilot significativa en termes de nombre d’empreses (61) i de període estudiat (sis mesos). Reiteren els beneficis en la salut —cosa que, a més, ha ajudat a reduir les baixes laborals—, però el més important ha estat que pràcticament cap de les empreses ha observat una reducció dels ingressos i, sobretot, que la gran majoria tenen intenció de continuar de manera imminent o a mitjà termini. Per tant, en aquest cas, sí que hi ha hagut els augments de productivitat desitjats i, en conseqüència, l’experiència ha estat molt positiva. Per contra, no existeixen evidències d’augments significatius de la contractació.

Aquests són només alguns exemples, però el debat és present en diversos països. Si mirem l’històric, la tendència ha portat a la reducció de la jornada laboral i, per tant, sembla que tard o d’hora serà una realitat al nostre país i arreu del món. Però es compensarà amb la productivitat i realment hi haurà més gent ocupada?