Intel·ligència artificial i prevenció de riscos laborals: nous riscos emergents

La intel·ligència artificial (IA) està transformant radicalment la manera com s’aborda la prevenció de riscos laborals (PRL), oferint solucions innovadores que permeten millorar la seguretat i el benestar dels treballadors. Aquesta tecnologia s’ha consolidat com una eina indispensable per a les empreses, perquè és capaç d’analitzar enormes volums de dades, identificar riscos específics i proposar mesures preventives amb un nivell de precisió i personalització sense precedents.

Una de les aportacions principals de la IA en l’àmbit de la PRL és la seva capacitat per dur a terme avaluacions detallades de riscos en diferents àrees laborals. En identificar patrons en dades històriques d’accidents, la IA pot predir quines situacions tenen més probabilitat de succeir i recomanar accions per evitar-les. Per exemple, pot detectar zones perilloses dins d’una planta de producció o preveure el desgast de maquinària crítica abans que es produeixi una fallada, cosa que permet una intervenció preventiva. A més, la tecnologia pot integrar dades en temps real, com el monitoratge de condicions ambientals o el comportament dels empleats, a més de generar alertes immediates que ajuden a evitar accidents.

En termes de formació, la IA està revolucionant la manera com els treballadors aprenen a controlar situacions de risc. A través de la simulació en realitat virtual, els treballadors poden experimentar escenaris perillosos en un entorn controlat, de manera que milloren la seva capacitat de resposta davant emergències reals. Això no tan sols optimitza la formació, sinó que també redueix els costos associats i els riscos que impliquen els entrenaments en entorns físics.

Un altre avantatge clau de la IA és la seva capacitat per personalitzar la prevenció de riscos. Gràcies a la seva capacitat d’aprenentatge, pot adaptar solucions a les característiques individuals de cada treballador, considerant factors com el seu nivell d’experiència, les seves habilitats específiques i fins i tot el seu estat de salut. Aquesta personalització no solament millora l’eficàcia de les mesures preventives, sinó que també fomenta que hi hagi més confiança i compromís per part dels empleats.

Tanmateix, juntament amb aquests beneficis, l’ús de la IA també planteja desafiaments importants. Un dels més destacats és l’impacte psicosocial que pot tenir sobre els treballadors. El monitoratge constant, facilitat per càmeres i sensors intel·ligents, pot generar una sensació de vigilància permanent, la qual cosa augmenta l’estrès i pot afectar negativament la moral i la productivitat. A més, aquesta tecnologia podria ser percebuda com una invasió de la privacitat, especialment si no hi ha una comunicació transparent sobre com es recopilen i s’utilitzen les dades.

D’altra banda, la dependència excessiva de la IA en els processos laborals planteja el risc d’una pèrdua gradual d’habilitats humanes. En sectors com l’aviació, per exemple, s’han documentat preocupacions sobre la disminució de la capacitat dels pilots per controlar manualment una aeronau en situacions crítiques a causa de la confiança excessiva en els sistemes automàtics. En un context més ampli, l’automatització també podria portar a la reducció de llocs de treball, cosa que generaria tensions socials i econòmiques.

Un aspecte ètic crucial relacionat amb la IA en la PRL és la possible perpetuació de biaixos en els algoritmes. Encara que aquestes eines es dissenyen per ser objectives, les dades que alimenten el seu aprenentatge poden contenir prejudicis històrics que es reflecteixen en decisions discriminatòries, com l’exclusió de certs grups de treballadors en processos de selecció. Això subratlla la importància de la supervisió humana per garantir que les decisions algorítmiques siguin adequades: justes i equitatives.

Davant d’aquests desafiaments, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert una sèrie de principis rectors que volen assegurar un ús responsable i ètic de la IA en l’àmbit laboral. Aquests inclouen garantir la transparència en l’ús de dades, preservar l’autonomia dels treballadors i promoure l’equitat en l’accés i la implementació d’aquestes tecnologies. A més, l’OMS emfatitza la importància de capacitar els treballadors i els responsables en la gestió de la IA perquè aquesta es faci servir de manera complementària, i no com un substitut de les decisions humanes.

En el context de la prevenció de riscos laborals, la IA també ha contribuït a abordar nous desafiaments que sorgeixen amb l’avenç tecnològic, coneguts com a riscos emergents. Entre ells, el tecnoestrès destaca com un problema creixent, i es manifesta tant en la dificultat per adaptar-se a les noves tecnologies com en la dependència excessiva d’aquestes. Aquest fenomen, juntament amb la tecnofatiga i la tecnoaddicció, posa de manifest la necessitat d’un enfocament equilibrat en la implementació d’aquestes eines, que consideri tant les oportunitats com els riscos associats.

Amb tot, arribem a la conclusió que la intel·ligència artificial té el potencial de transformar la seguretat i la salut a la feina, oferint solucions innovadores i eficaces per prevenir riscos. Tanmateix, s’ha d’implementar de manera acurada, assegurant un equilibri entre els beneficis tecnològics i la protecció dels drets i el benestar dels treballadors. Només a través d’un enfocament ètic i humà serà possible maximitzar l’impacte positiu de la IA en els entorns laborals, creant espais més segurs, inclusius i sostenibles per a tothom.