La desconnexió digital, un repte impossible per al teletreball?

La VI Jornada PRL i Empresa, organitzada per la UOC, va estar dedicada aquest any al desafiament que suposa la prevenció de riscos laborals en el marc del teletreball.

Un dels seus actes més destacats va ser la taula rodona que es va celebrar sota el títol de La desconnexió digital, un repte impossible al teletreball?

Eva Rimbau Gilabert, professora del Màster Universitari en Prevenció de Riscos Laborals de la UOC, va exercir de presentadora, mentre que Xavier Baraza Sánchez, subdirector de docència dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, va moderar la xerrada.

Participants de múltiples sectors

La desconnexió digital, tal com es va posar de manifest a la xerrada, és un dret al qual tothom concedeix una gran importància, però que encara no està definit en alguns dels seus aspectes més bàsics.

Aquesta ambigüitat exigia ​​recórrer a experts provinents de diferents sectors, des de la universitat als sindicats. En aquesta ocasió, es va comptar amb Manuela Brinques Martínez, auditora en cap de prevenció de riscos laborals a Full Audit; Ana García de la Torre, secretaria de Salut Laboral de la UGT; Guillermo García González, professor titular de Dret del Treball i Seguretat Social de la UNIR; Noèlia Muñoz Álvarez, directora del Servei de Prevenció i Salut Integral de la UOC; i Francisco Trujillo Pons, professor i investigador de Dret en el Treball i Seguretat Social de la Universitat de Valencià.

Conseqüències de no desconnectar

Baraza va iniciar la conversa preguntant pels efectes que té la no desconnexió digital. Muñoz Álvarez va parlar dels riscos psicosocials. És el que coneixem com a tecnoestrès i que afecta el benestar emocional dels que el pateixen. En els nivells més alts, pot provocar quadres d’ansietat aguda, depressió, etc. Sense oblidar altres riscos, com ara els trastorns musculoesquelètics que es produeixen quan, per exemple, passem moltes hores amb un ordinador portàtil que no està prou elevat. O la síndrome visual informàtica per la utilització intensiva de pantalles en una distància curta i que provoca, entre altres problemes, visió borrosa.

Brinques va recordar que actualment es tendeix a cuidar molt el lloc de treball i fer moltes avaluacions sobre aquest, però en el cas de la no desconnexió parlem de tasques que executem fora de la jornada laboral i la majoria de vegades amb el telèfon mòbil, en qualsevol postura i gairebé en qualsevol situació. Això, per tant, escapa a tots els controls i atencions que sí que s’apliquen al lloc de treball habitual.

Una llei fraccionada i simbòlica

García González va explicar que el dret a la desconnexió digital deriva de la necessitat de limitar el temps de treball i complir de manera efectiva amb la jornada laboral. Tot i que la legislació és insuficient. “La llei de treball a distància és una norma fraccionada, d’urgència, totalment simbòlica. Han quedat moltes qüestions fora i ara mateix la clau és la negociació col·lectiva. Els treballadors intenten introduir una sèrie de drets de desconnexió mentre la patronal no vol. És una situació de força indefinició”, va afirmar.

Tot i això, tal com va comentar Trujillo Pons, és un dret que ens afecta a tots els treballadors: públics o privats, presencials o a distància, i per descomptat, ha d’incloure també l’alta direcció. La responsabilitat última és del garant de la seguretat i la salut, l’ocupador, que ha de redactar aquesta política i fer accions de formació i sensibilització perquè els treballadors facin un bon ús de la tecnologia amb fins laborals.

Sentències a favor del treballador

García de la Torre va destacar les dificultats d’implementar aquesta Llei, ja que no s’està partint del diàleg i la negociació, ni s’està tenint en compte els representants sindicals. Va donar una dada per demostrar-ho: El 2021 només es van signar 123 convenis amb clàusules de teletreball, fet que suposa un 13% del total de convenis. I d’ells, només 60 incloïen clàusules sobre la desconnexió. És a dir: un 6,5%.

I què passa quan un treballador es nega, per exemple, a respondre un correu electrònic fora de la seva jornada de treball? Hi ha casos en què s’estan produint acomiadaments. A la taula rodona es va comentar la sentència d’un treballador que havia demanat vacances per cuidar el seu fill malalt, però des del primer dia va rebre correus perquè fes determinades feines. El jutge va determinar que no es pot equiparar un missatge de correu electrònic amb una ordre empresarial i, per tant, no és motiu de sanció. La sentència defensa també que el treballador estava de vacances i no tenia obligació cap de respondre. “L’empresa pot enviar correus quan vulgui, ja que ara com ara no podem exigir-li que deixi de fer-ho, però advertint el treballador que contesti en el seu temps de treball”, va assegurar García de la Torre,  

L’exemple de la UOC

Muñoz Álvarez, com a directora del Servei de Prevenció i Salut Integral de la UOC, va explicar que aquesta universitat aposta per la flexibilitat i és conscient que no tothom treballa a les mateixes hores. Per tant, ha de quedar clar que l’horari d’algú no ha de ser l’horari d’una altra persona. Es parteix sempre d’acords i pactes d’equip: cada grup operatiu fixa les normes pròpies referides a la desconnexió i les comunicacions.

A més, hi ha un sistema d’avís pel qual es pot denunciar quan hi ha un incompliment i un cap, per exemple, envia un missatge i exigeix ​​una resposta. Encara que el problema en aquests casos és marcar uns límits i graduar la gravetat de la situació: quan es tracta d’una cosa puntual, quan és una situació habitual o mantinguda en el temps, etc.

Possibles solucions

La taula rodona va acabar amb una sèrie de propostes dels participants per millorar la situació actual. Brinques va recordar que la desconnexió digital és un problema laboral, però està arrelat en un problema social: l’addicció a la tecnologia, i cal abordar-ho a força de molta formació.

García de la Torre es va mostrar d’acord, però va incidir en la necessitat de regular-ho millor i incloure’l a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Trujillo Pons va comentar la importància que té la formació dels alts càrrecs perquè siguin els primers a predicar amb l’exemple.

García González va anar un pas més enllà de la formació, que segons va dir no està mostrant resultats eficaços, i va apostar per la sensibilització. Va tancar la xerrada Muñoz Álvarez insistint en la necessitat de comprendre que la desconnexió digital és, en efecte, un dret, tal com marca la Llei, i, per tant, cal complir-lo.

La mesa redonda puede verse completa aquí a partir de 1.45.44: