És l’smart working diferent del teletreball?

28 setembre, 2022
Annie Spratt a Unsplash

Últimament, es parla molt del teletreball i del treball remot, fins i tot del treball híbrid. Un terme relacionat, però menys utilitzat, és el de smart working. A Itàlia, smart working té un significat específic donat per la llei, però més enllà d’aquest context normatiu és un terme que crec que val la pena recuperar.

Una revisió de la literatura sobre smart working feta per Torre i Sarti (2019) va deixar clar que aquest terme no té una definició consensuada. Tot i això, totes les definicions existents vinculen l’smart working amb el teletreball, entès com el treball intervingut per la tecnologia que es realitza fora de les instal·lacions de l’empresa. La pregunta, per tant, és: És l’smart working diferent del teletreball?

Després de revisar la literatura disponible, conclou que l’smart working inclou elements positius que no formen part de la noció de teletreball. En concret, les definicions de smart work van més enllà de la possibilitat de treballar a qualsevol lloc afavorit per les TIC (que és la pedra angular del teletreball) i afegeixen les idees de flexibilitat (de lloc, però també de temps i en l’elecció eines), condicions de treball favorables (en forma d’autonomia i col·laboració), i eficiència i eficàcia. Per contra, el teletreball pot incloure situacions que no ofereixen flexibilitat als treballadors (per exemple, si han de treballar sempre des d’oficines satèl·lit a determinades hores), ni els donen autonomia o oportunitats de col·laboració. Per tant, l’smart working és, en certa manera, la millor manera possible de teletreball –“treballar de manera intel·ligent” en contraposició a “treballar de valent”– en un context de treball a distància.

En conclusió, adaptant la definició de Raguseo, Gastaldi i Neirotti (2016): l’smart working es pot entendre com «una pràctica laboral que es caracteritza per la flexibilitat espacial i temporal, recolzada en eines tecnològiques, i que proporciona a tots els empleats d’una organització les millors condicions de treball per complir amb les seves tasques de manera eficient i eficaç.»

Atès que l’smart working va més enllà de la simple possibilitat de treballar des d’un lloc remot, l’èxit de la transformació del treball digital en un context d’smart working requereix també un desenvolupament organitzatiu adaptatiu i el reforçament de les capacitats de gestió per superar les barreres i els reptes.

Com poden les organitzacions introduir els canvis necessaris per adaptar-se a l’smart working? Contractar o desenvolupar experts interns que promoguin i facilitin l’adopció de l’smart working pot ser una solució. Per això, em plau participar en el projecte WorkingSmart Erasmus+, que té com a objectiu formar «agents d’smart working» que desenvolupin aquesta funció a cinc països de la UE: França, Itàlia, Grècia, Eslovènia i Espanya. Si tens interès a formar-te o en incorporar alguns dels teus empleats/des a la formació, pots utilitzar el formulari de contacte disponible a la pàgina web del projecte.

Referències:

Raguseo, E., Gastaldi, L., & Neirotti, P. (2016). Smart work: Supporting employees’ flexibility through ICT, HR practices and office layout. In Evidence-based HRM: A Global Forum for Empirical Scholarship, 4(3), 240-256.

Torre, T., & Sarti, D. (2019). Themes and Trends in Smart Working Research: A Systematic Analysis of Academic Contributions. In R. Bissola & B. Imperatori (Eds.). HRM 4.0 For Human-Centered Organizations. Vol. 23, 177-200. Emerald Publishing Limited.

(Visited 274 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora agregada de Recursos Humans i Organització en els Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya de la UOC. A més és membre del grup de recerca DigiBiz.
Comentaris
Deixa un comentari