Generalista o especialitzat?

A les persones ens agrada molt classificar-nos. Carn o peix, mar o muntanya, de ciències o de lletres. En tot cas, en termes professionals estic convençut que, si hi ha una distinció predominant, és com ens considerem a nosaltres mateixos en termes de si som generalistes o especialistes. Sobre aquest tema, David Epstein en el seu llibre “Amplitud” (Range), que vaig recomanar recentment en una entrada sobre Sant Jordi, contribueix trencant alguns mites sobre el teòric avantatge que suposa especialitzar-nos, davant d’un coneixement més aviat generalista, i com una determinada educació iniciada molt aviat ens pot facilitar l’èxit en la nostra vida professional.

Què vol dir ser expert?

La idea de l’especialització és que en un món tan competitiu com l’actual per poder destacar entre la resta cal ser molt bo en allò que fem, i per això necessitem conèixer molt bé i amb profunditat el nostre camp professional. Imaginem esportistes, cantants, actrius. L’esport professional està ple d’exemples de treball i sacrifici des d’edats molt primerenques. Infants entrenant-se per ser en el futur la millor patinadora, gimnasta o futbolista. Sembla que hi ha força consens en què és necessari, millor dit, imprescindible entrenar molts anys per poder arribar a la cimera de l’esport. Aquesta regla s’ha trencat diverses vegades, en el llibre es detallen gran quantitat d’exemples estrets de la vida real. En contraposició a Tiger Woods, que de molt nen va destacar en el golf, es mostra l’exemple de Roger Federer que va ser, i és, capaç de trencar tots els records d’un esport, arribant al més alt del top mundial havent passat per una variada gamma d’esports prèviament a la seva especialització dins del món del tenis.

En tot cas, el llibre “Amplitud” es refereix més aviat a professions diferents dels esports. Hi ha una regla anomenada de les 10.000 hores que diu que podem ser autèntics mestres si podem aconseguir estudiar o treballar aquest nombre d’hores sobre un tema específic. Aquesta regla sempre s’esmenta com a “regal d’or”, i que es resumeix, en treball i sacrifici, i hores, moltes hores de dedicació per arribar a ser un expert. Però què significa ser un expert? Ser un expert hiperespecialitzat ens fa ser professionals profundament coneixedors d’un tema, però al mateix temps sent desconeixedor de conceptes i àrees de coneixement que poden estar connectats amb el que necessitarem en un futur.

A més coneixement generalista, més capacitat d’anàlisi

Molts artistes arriben a la cimera de la seva professió després d’haver fet un llarg viatge en forma d’experiències diverses. Diferents professions, interessos, hobbies o educació. Epstein defensa que enfrontar-se a problemes diversos augmenta la capacitat de resolució de problemes. Hi ha moltes coses que es poden destacar del llibre, però dins de l’àmbit de l’educació l’autor destaca que les classes i assignatures pitjor valorades pels estudiants són en general les que influeixen més en l’èxit professional. Són les que permeten activar la memòria a llarg termini i altres habilitats que necessitarem en el futur. Un exemple contraintuïtiu.

A nivell de prediccions i previsions s’ha mostrat que les prediccions dels experts hiperespecialitzats en general són de pitjor qualitat que els fet per generalistes o per grups de persones no especialment expertes però que arriben a un consens en les seves previsions. L’excés de coneixements aplicats sembla que perjudica la previsió d’escenaris de futur.

Per resoldre problemes complexos s’han de tenir punts de vista diferents. El generalista s’adapta millor a situacions ambigües i permet traslladar coneixements a altres sectors. No és estrany que alts directius d’una empresa canviïn a un sector completament diferent i obtinguin èxits estratègics i de gestió quan molta gent, valedora de l’hiperespecialització hagués fracassat.

Segons Epstein, els generalistes triguen més a arribar a l’èxit. Comencen a poc a poc, però a llarg termini estan millor preparats per aconseguir-ho. És més, ho aconsegueixen més feliços, gaudint més del trajecte i de l’esforç invertit. Els generalistes són més inquiets, curiosos i creatius. En definitiva, la distinció entre amplitud i profunditat ha de tenir en compte l’eix del temps. És possible arribar a una gran profunditat en un tema determinat si abans s’ha pogut treballar i viure amb amplitud. Aquestes experiències ens permetran arribar a una major profunditat, qualitat o coneixement i en definitiva a assolir millor els objectius. Així doncs, la pregunta: et consideres generalista o especialitzat?