Intxizu Bengoa, de Desenchufadas: “Volem ser el pont entre les pràctiques i la inserció en el mercat laboral”

Intxizu Bengoa és la fundadora i gerent de Desenchufadas, una empresa que va néixer el febrer de 2020, en plena voràgine de la pandèmia. Es tracta d’una empresa que treballa amb dones que s’estan formant contínuament. Acompanya, forma i amplia els horitzons de les dones que decideixen emprendre. A més, treballen 100 % en línia, la qual cosa els permet, segons Intxizu, “captar talent allà on n’hi hagi, sense barreres geogràfiques”. Enguany ha incorporat estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) cursant pràctiques curriculars. El seu pas per l’empresa no tan sols ha estat una experiència professional per a elles, sinó que, en el cas de l’Andrea Sandra Feijó, alumna del màster universitari de Màrqueting Digital de la UOC, ha derivat en la incorporació immediata al mercat laboral una vegada acabades, esdevenint un cas d’èxit de les pràctiques curriculars. Alhora, manté una col·laboració professional amb Desenchufadas.

Explica’m el projecte de Desenchufadas.

És una plataforma digital que treballa amb talents d’arreu de manera 100 % en línia. Ens dediquem a impulsar el talent femení en l’àmbit de la cultura, dissenyant projectes i estratègies per eliminar les barreres de visibilitat, la dificultat de generar xarxes de contacte i crear referents dins del sector (sobretot d’emprenedoria femenina dins del sector de la cultura). 

Es van dissenyant projectes i van sortint petites estratègies dedicades a totes aquelles dones que tenen un propòsit. Brindem l’acompanyament i assessorament necessaris a aquestes emprenedores. 

Quins són els reptes de treballar 100 % en línia i per què ho vau triar?

Per poder conciliar: ja sigui per tenir fills, les cures de la família, dels nens… Ens podem dedicar al que volem fer per treballar i, a més, brindar les cures necessàries a casa. Un altre motiu de pes és la manera de poder captar talent de moltíssims llocs. Si estàs fix en un lloc només pots captar talent pròxim, però en l’àmbit digital no és així.

Treballar en línia té molts avantatges, perquè t’autogestiones el temps —si ho saps fer, és clar—. Té l’avantatge que tu et marques els teus propis horaris, en què ho pots conciliar tot. Jo mateixa tinc una malaltia crònica i en un altre tipus de feina em seria molt més complicat poder-ho fer. 

Tenim dones amb fills petits, un fet que també et lliga, ja que et genera la sensació que la dona es continua quedant amb el paper de cuidadora, mentre que el nostre model els permet mostrar el talent que tenen i poder-lo gestionar a la seva manera. Així et pots convertir en la teva pròpia cap. És un tema que té a veure amb tu mateixa. 

Què és el més complicat quan emprens?

La part més complicada és com s’ha de fer. Ajudem a facilitar el material, la formació, les consultories… És per això que hem intentat que tot estigui dins de la mateixa plataforma. Desenchufadas té una part en obert molt important. Qualsevol persona hi pot entrar i veure’n la informació. També tenen una zona que no és de pagament, anomenada VIP, en la qual cal subscriure’s. Però això ja és una altra etapa: contingut més elaborat, serveis de pagament com esdeveniments, treball en xarxa (networking), formacions…, en què cada participant paga la part corresponent.

Parles de treball en xarxa. És una de les parts més importants del vostre projecte?

Doncs sí. Un exemple de treball en xarxa serien les trobades creatives (virtuals o presencials), en què les dones poden mostrar una petita peça del que fan. Sovint es creen coses de manera solitària, i d’aquesta manera es compta amb un grup on poder-ho mostrar i rebre una mica les reaccions abans de treure-ho al públic. És una manera de compartir amb gent d’arreu del món. S’intercanvien projectes, coneixes una altra persona que fa una altra disciplina, poden sorgir noves iniciatives…

També tenim les trobades informals, en què al voltant d’un espai més distès (càtering, tapes, bar…) es puguin generar relacions de treball. I, finalment, les taules rodones. Al voltant d’un tema en concret parlem sobre emprenedoria femenina, i arran d’això es generen relacions professionals. Portem experts de molts àmbits, a més de la cultura.

Com descriuries la situació actual de la dona en l’àmbit de l’emprenedoria cultural?

En l’últim estudi d’emprenedoria, de GEM, és veritat que es percep un increment de dones que decideixen emprendre. Espanya és un dels països a Europa on més dones decideixen dur a terme els seus projectes pel seu propi compte. Però hi continua havent problemes de visibilitat en els seus entorns laborals, és difícil generar xarxes de contacte, espais on fer treball en xarxa, etc. Als llocs de treball, les grans estratègies es parlen en espais informals: àpats, afterworks…, en què moltes dones no poden participar perquè conciliar sempre és complicat.

En aquest moment hi ha un auge de l’emprenedoria, s’ha demostrat que els projectes liderats per dones estan funcionant, i s’està posant molt èmfasi en això. Cada vegada es dissenyen més estratègies a escala institucional. Així i tot, per als bancs, continuem sent capital de risc. Vull pensar que amb el temps, a poc a poc, tot això anirà canviant. 

Què us aporta tenir estudiants de la UOC cursant pràctiques curriculars?

Una de les estratègies interessants respecte a tot el que desenvolupem són les “becàries desendollades”. Això ho fem per oferir un bon lloc on poder començar una vegada acabats els estudis. I també un espai on poder posar en pràctica tot el que s’ha estudiat. Posem tota la plataforma a la disposició de les estudiants perquè la utilitzin com a carta de presentació a les empreses del sector. Una vegada passen per Desenchufadas, fem una xerrada amb elles perquè expliquin qui són i per què és important que les contractin. A poc a poc les empreses pensaran més en competències que no en currículum. Formar-se és important, però hi ha altres valors i avantatges que les empreses cada vegada valoren més.

L’Andrea Sandra, una de les nostres estudiants de la UOC que ha cursat les pràctiques curriculars amb nosaltres, ha treballat en màrqueting digital i ha fet un grandíssim treball amb nosaltres. Un cop acabades, manté, a més, una relació professional amb nosaltres. Volem ser el pont entre les pràctiques i la inserció en el mercat laboral. A més, sempre intentem contractar gent que ha passat per la nostra plataforma. 

Què us ha aportat treballar amb estudiants en línia?

Nosaltres treballem en línia sempre. És un model que vam implementar des que va néixer Desenchufadas. Ens ofereix una visió més global del sector i ens facilita l’accés a estudiants que estan més alineats amb els nostres valors. Creiem que per a les estudiants experimentar amb un model en línia les ajuda a tenir més capacitat d’autogestió. 

Quines necessitats teníeu i com ha ajudat l’Andrea Sandra a cobrir aquests projectes?

Buscàvem una persona que ens ajudés a connectar amb un públic més jove. La motivació i les ganes d’aprendre de l’Andrea Sandra ens han ajudat a tenir una visió fresca i renovada, a més de conèixer quines són les inquietuds de les alumnes i veure si les nostres propostes encaixen amb el que demanen.

Quins projectes ha desenvolupat l’Andrea Sandra durant les seves pràctiques curriculars?

Fins ara ha desenvolupat la gestió de xarxes socials de Desenchufadas. Ha format part de l’estratègia de xarxes, la seva planificació i tot el desenvolupament, des de la creació de contingut fins a l’execució.

Quins són els reptes més importants d’incorporar una dona?

La visibilitat continua sent l’escull més rellevant, en tots els nivells. La manca de visibilitat et genera falta de contactes: si no ets visible, no existeixes, no et contracten i ningú et compra. La falta d’una xarxa de contactes dins del sector és indispensable.

Com ho resoleu?

Intentem dissenyar projectes que puguin donar a conèixer tots aquests perfils, que les persones interessades estiguin al corrent que hi ha tot aquest talent. El màrqueting digital és fonamental per arribar a les persones en particular. Intentem ampliar les xarxes de contactes generant el màxim d’esdeveniments perquè es relacionin amb els agents del sector. A vegades per generar llaços, i d’altres per ser contractades. Ho repeteixo: el que no es veu no existeix.