Els millors treballs de Final de Grau i Màster dels Estudis d’Economia i Empresa

El 30 novembre es van celebrar uns dels actes més esperats de l’any, el reconeixement als millors Treballs de Final de Grau i de Final de Màster del curs 2021-2022 dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, que va tenir lloc a Can Jaumandreu (Barcelona).

L’objectiu d’aquests premis és reconèixer els treballs més destacats dels estudiants dels Graus i Màsters dels nostres Estudis. Us els presentem!

Quins han estat els millors treballs de final de Grau?

• Premi al millor TFG del Grau d’Administració i Direcció d’Empreses: Fernando del Olmo Fernández per “Anàlisi econòmic-financer de Vidrala, aconseguirà consolidar els seus objectius estratègics alhora que contenta als seus accionistes?”

• Premi al millor TFG del Grau d’Economia: Ángel O’Valle Barcos per “El impacto de la transformación digital del mercado laboral y la brecha digital en el empleo”.

“El propòsit del treball se centra, d’una banda, a reflexionar sobre la importància de l’impacte de la transformació digital en l’economia espanyola, oferint una panoràmica de com s’integra aquesta transformació en els diferents sectors del mercat laboral, destacant al seu torn el paper determinant que adquireixen les carreres d’àmbit STEM. D’altra banda, es defineix el concepte de bretxa digital i s’analitza el grau de competències digitals de la població activa espanyola actual, dedicant especial atenció a les causes i efectes de la bretxa digital de gènere.

Els resultats obtinguts mostren, en primer lloc, una integració desigual de les tecnologies digitals entre les empreses de l’àrea de la Tecnologia de la Informació i la Comunicació i les empreses petites de professions denominades “tradicionals”. Existeix, per tant, un desequilibri que desplaça la competitivitat i productivitat elevada cap a una àrea limitada del mercat laboral. En segon lloc, la població activa espanyola es troba relativament ressagada en termes de capacitats digitals, amb una gran divergència en la presència d’homes i dones en l’àmbit digital. Això afecta el desenvolupament social, laboral i personal de la meitat de la nostra força laboral i, per tant, a la societat en conjunt, provoca en gran manera una escassetat de professionals amb les competències digitals adequades i alenteix la transformació digital de les empreses nacionals. Finalment, es proposen una sèrie de recomanacions o possibles solucions per retallar les bretxes digitals existents”.

• Premi al millor TFG del Grau de Relacions Laborals i Ocupació: Neus Muñoz Hijar per “Personal laboral interí i la compensació econòmica de la Llei 20/2021: Aquesta serà una mesura efectiva contra l’abús de la temporalitat?”.

“En el centre de debat del sector públic es troba la precarietat laboral directament relacionada amb l’abús de la temporalitat que s’ha donat al llarg d’aquests anys. Davant d’aquesta situació, els diferents pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el marc normatiu laboral espanyol han evidenciat un incompliment sistemàtic de la Directiva 1999/70/CE per part de les administracions públiques. En aquest context, el passat 28 de desembre, es va aprovar la Llei 20/2021 amb l’objectiu d’establir un seguit de normes que garanteixin la regulació de la temporalitat en l’ocupació pública complint formalment les exigències comunitàries i establint un conjunt de mesures de control de la temporalitat com la “compensació econòmica” al personal laboral interí objecte d’aquest estudi. 

D’una banda, aquest TFG ha dut a terme un recorregut per la doctrina de la Unió Europea i diferents interpretacions judicials evidenciant una manca d’unitat, grans desajustos i els greus problemes del marc normatiu de l’ocupació pública. I, d’altra banda, s’analitza els principals preceptes vinculats al sistema de compensació econòmica del personal laboral temporal qüestionant-se si la normativa introduïda és realment una mesura efectiva, si és prou dissuasòria i si proporciona seguretat jurídica.”

• Premi al millor TFG del Grau de Màrqueting i Investigació de Mercats: Vanesa González Carrera por “Plan de comunicación de un centro sanitario de salud mental para comunicar el servicio destinado a mejorar la salud mental de los jóvenes expuestos a adicciones comportamentales relacionadas con las tecnologías.”

“El meu TFG ha estat un pla de comunicació per a un centre mèdic de salut mental que tracta les addiccions comportamentals. L’objectiu del pla és aconseguir arribar a més famílies amb pocs recursos econòmics que tenen adolescents amb problemàtiques relacionades amb les tecnologies. Així mateix, aquest pla de comunicació pretén augmentar la sensibilització social respecte a la salut mental afavorint els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per a la realització del TFG s’han desenvolupat tres objectius específics sobre la base de l’objectiu principal del pla. Una vegada definits, s’ha fet una anàlisi externa i interna de l’entitat, un diagnòstic de la situació, de l’organització i una anàlisi dels canals de comunicació.

Amb els resultats extrets de les anàlisis esmentades, s’ha creat un pla d’accions amb quinze accions a dur a terme sobre la base de cadascun dels objectius específics, una calendarització corresponent per a cada acció i un pressupost per a la realització del pla. Finalment, s’ha fet un seguiment sobre la base dels mecanismes de control assignats per a cada acció i un pla de contingència. La realització d’un pla de comunicació que no genera un valor monetari, però sí social, m’ha permès culminar els meus estudis de Màrqueting i Recerca de Mercats amb un projecte de caràcter social, que és viable, i que pot ajudar a moltes famílies a millorar la seva salut mental i la seva qualitat de vida”.

• Premi al millor TFG del Grau de Turisme: Marc Aznar Nondedeu per “Entretenimiento digital, videojuegos y turismo. Vínculo emocional e impacto en los destinos representados”.

“La meva principal motivació a l’hora de fer aquest projecte ha estat la de conjuminar dues de les meves majors passions: el turisme i l’entreteniment digital, entès com un conjunt de sèries, pel·lícules i videojocs. En el meu TFG, he elaborat una anàlisi de l’impacte que experimenten els destins representats en aquestes obres, traçant els corresponents paral·lelismes amb les sèries i les pel·lícules. Aquest estudi es va dur a terme a partir de l’anàlisi dels diferents perfils dels consumidors, el qual ens va donar diverses pistes i detalls que poden ser claus per a la presa de decisions quant a estratègies de màrqueting i comunicació, ja que ofereix una informació molt valuosa sobre com es comporta en aquest camp la societat segons la seva edat, nivell d’ingressos o gènere.

També va resultar bastant cridaner l’anàlisi de dos destins reals, com Nova Zelanda i Masyaf (Síria) que exemplifiquen a la perfecció el fenomen “El Senyor dels Anells” i “Assassins Creed” respectivament. Aquests resultats van permetre validar la major part de les hipòtesis plantejades, i posar de manifest que pot ser efectiu enfocar una estratègia de màrqueting turístic a través de les experiències “viscudes” pels usuaris de videojocs, sèries o el cinema en ciutats reals i que, aquestes experiències propicien l’aparició d’un vincle emocional entre ells i el destí on es desenvolupa l’acció que, en la majoria dels casos, es tradueix en una visita al destí en qüestió.”

Menció als premis transversals

• Premi al millor TFG amb perspectiva de gènere: Laura García Perera (Grau d’Economia) per Efecto de la baja por paternidad en la incorporación o reincorporación de las mujeres en el mercado de trabajo
• Premi CARITAS al millor TFG amb sensibilitat social: Vanesa González Carrera (Grau de Màrqueting i Investigació de mercats) por Plan de comunicación de un centro sanitario de salud mental para comunicar el servicio destinado a mejorar la salud mental de los jóvenes expuestos a adicciones comportamentales relacionadas con las tecnologías

Quins han estat els millors treballs de final de Màster?

• Premi al millor TFM del Màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa: Jordi Mora Riera per La gestió i l’ètica dels estudis de neuromàrqueting a les empreses.

“El neuromàrqueting és una disciplina molt jove que incorpora a les investigacions de màrqueting tradicionals una sèrie de tecnologies avançades i dispositius vinculats a la neurociència que, fins aquest moment, només eren utilitzats a l’àmbit mèdic. Accedir a informació proporcionada pel cervell a través d’una sèrie d’estímuls generats per aquests dispositius, esdevé un factor de gran rellevància que requereix d’una gestió acurada i ètica, tant per part de les empreses de neuromàrqueting com per les marques que obtenen els resultats dels estudis.

El propòsit de la investigació ha estat identificar els processos, protocols i polítiques que utilitzen les empreses de neuromàrqueting per tal de garantir que no atempten en cap moment envers l’autonomia de presa de decisió dels consumidors, ni contra la privacitat i dignitat de les persones que participen en els estudis.

Amb el treball de recerca s’han obtingut evidències en el sentit que la possible manipulació està o estarà només en les marques que volen generar una compra en els consumidors, i que resta molt lluny de la investigació de neuromàrqueting. Així mateix, les empreses de neuromàrqueting i, per extensió, les dedicades a la investigació de mercat, estan supeditades a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, la qual garanteix la privacitat i dignitat de les persones, amb possibles sancions per a aquelles empreses que ho incompleixin”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari en Gestió Estratègica de la Informació i el Coneixement en les Organitzacions: Pilar Cuerva Castillo per Model integral de gestió del coneixement: estudi de cas del Centre de recerca i coneixement (CREC) del Museu Nacional d’Art de Catalunya

“L’objectiu d’aquest treball és proposar un model de gestió, organització i funcionament del Centre de Recerca i Coneixement del Museu Nacional d’Art de Catalunya, basat en la gestió del coneixement a través de la integració dels sistemes d’informació. El treball planteja una investigació basada en una metodologia de caràcter descriptiu i qualitatiu que inclou un estudi de cas on s’analitzen nou museus d’àmbits territorials diferents: dos catalans, tres estatals i quatre internacionals. Els resultats obtinguts demostren que arxius i biblioteques tenen un rol rellevant en la configuració dels sistemes de gestió del coneixement dels museus. 

Els serveis d’informació especialitzada són actors essencials en la construcció de models de gestió del coneixement en els museus. Tanmateix, la configuració d’un sistema de gestió del coneixement en un museu requereix la participació i col·laboració de totes les àrees i serveis que operen en el museu, atesa la distribució descentralitzada de la informació en l’organització museística. El nou sistema de gestió del coneixement té en compte tres aspectes fonamentals: l’existència de sistemes distribuïts de creació, gestió, emmagatzematge i difusió de la informació; els canvis que s’han produït en el sistema de relacions entre el museu, la col·lecció i els usuaris, que qüestiona en els principis bàsics de qui té el coneixement, qui el crea i qui el difon, i l’abast del museu com a entitat creadora d’informació i coneixement”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans: Pablo Álvarez Murias per El impacto de la precarización del trabajo y de las condiciones laborales en el Síndrome de Burnout. Hacia una nueva comprensión del Burnout.

“La síndrome de burnout és una conseqüència de l’exposició a determinades condicions de treball. Tradicionalment, s’ha estudiat en professions amb altes exigències, com l’àmbit sanitari o docent, però, que potser no existeix burnout en ocupacions més precàries? Aquesta pregunta va guiar el meu TFM, per al qual vaig recol·lectar dades de 472 treballadors de diverses àrees professionals. El principal objectiu va consistir a analitzar l’impacte de la incertesa laboral i de les condicions laborals (salari, durada de la jornada laboral, modalitat de treball, etc.) en el risc de desenvolupar burnout. S’hipotetitzava, doncs, que algunes d’aquestes variables podien ser predictores de la síndrome de burnout.

Per a comprovar aquesta i altres hipòtesis, vaig elaborar un model de regressió on vaig incloure totes aquelles variables que van mostrar prèviament una relació estadísticament significativa amb el risc de desenvolupar burnout. D’aquesta manera, el predictor més potent de la síndrome de burnout va ser la incertesa laboral, seguit d’un gran nombre d’hores treballades al dia i d’un horari que s’ajusti malament als compromisos de la vida privada. Aquestes variables poden ser molt comunes en ocupacions precàries. Resulta necessari lluitar contra la precarietat laboral i prevenir l’aparició de burnout. Per al primer, potser la solució passa per l’SMI i per reformes laborals que evitin el treball en condicions precàries, o, directament, l’explotació laboral. Finalment, assegurar unes bones condicions laborals sembla ser, almenys, un pilar essencial en la prevenció del burnout”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari en Direcció Logística: Carlos Membrado Sainz per El SGA, la base de un picking eficiente para ecommerce.

“El procediment operatiu d’un magatzem al qual anomenarem “tradicional” és poc eficient i les opcions per optimitzar-lo depenen en gran part del disseny del magatzem. Aquests magatzems amb operatives de Picking “simples”, no eren capaços de cobrir les operatives de les noves empreses de venda en línia (ecommerce), amb venda al client final i lliuraments d’última milla. Les opcions per a optimitzar el picking impliquen grans canvis en l’estructura operativa de processos, informàtica i en la capacitació del personal que realitzarà les labors de Picking. Aquests canvis requereixen un elevat temps de realització i inversió.

Per aquest motiu, el procediment del Picking cobra rellevància i inspira el treball d’aquest TFM que comprèn l’anàlisi, definició, configuració i els mòduls d’un programari de gestió de magatzems (SGA) que optimitzi tant la gestió del picking en el magatzem per a la venda en línia com la resta d’operatives específiques que aquestes noves empreses requereixen. Per a això, hem fet una sèrie d’entrevistes amb clients d’aquests sistemes i experts en la seva implantació. Així coneixem quins són els objectius i necessitats de cadascun d’ells de cara a definir les operatives principals per a la gestió del picking d’aquests negocis”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Direcció Financera: José Ángel Hormaetxea Kapanaga per Análisis económico y financiero de Fundación AZTI-AZTI Fundazioa.

“El propòsit del TFM és el de servir de guia per a la Direcció Financera de l’empresa Fundació AZTI-AZTI Fundazioa (AZTI), un centre tecnològic radicat al País Basc. En primer lloc, es fa una anàlisi de l’estratègia d’AZTI i de la seva situació economicofinancera i la seva evolució en el període 2018-2021, pre i post-COVID, per a poder concloure si la pandèmia ha afectat, o no, als resultats econòmics de cada exercici. A continuació, per a mesurar i poder millorar en un futur la seva situació financera, es defineix un quadre de comandament en el qual es marquen uns KPI. Finalment, s’efectua una anàlisi dels principals riscos financers als quals pogués estar exposada l’empresa, així com establir unes possibles mesures per a mitigar els efectes adversos que aquests riscos financers poguessin produir en l’empresa, en cas que es produeixin realment.

Els principals resultats obtinguts indiquen que la pandèmia ha afectat directament els resultats econòmics de l’exercici 2020, encara que segons dades econòmiques analitzades en l’exercici 2021, podríem afirmar que s’han recuperat els resultats i l’activitat en els índexs prepandèmics. La situació economicofinancera d’AZTI en el període observat és bona, però, segons les simulacions plantejades per a l’exercici 2022, l’empresa haurà d’adoptar mesures preventives que evitin les conseqüències de les hipotètiques situacions plantejades. Es fa necessària la implantació dels indicadors de seguiment de l’activitat, KPI indicats en el TFM, i no deixar de banda l’observació i el seguiment dels riscos financers identificats”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari d’Anàlisi Econòmica: Maddalen Alkorta Elzo per Inmigración y baja cualificación. Diferencias salariales en el mercado de trabajo español.

“L’objecte d’estudi del meu TFM ha estat l’anàlisi de les desigualtats salarials entre persones natives i immigrants en el mercat de treball espanyol. Mitjançant aquest exercici he pretès determinar si en la configuració d’aquestes desigualtats existeixen trets atribuïbles a discriminació. He prestat especial atenció a factors com l’evolució temporal, la perspectiva de gènere i el paper determinant de l’educació. En referència a aquest últim, vaig indagar en el patró retributiu de l’assalariat de menor nivell educatiu, atenent (i) a la percepció diferenciada de la immigració en funció del nivell socioeconòmic i (ii) a la imperfecta portabilitat del capital humà. Materialitzo l’anàlisi en una aproximació quantitativa després de realitzar l’explotació de l’Enquesta d’Estructura Salarial (INE) a través de tècniques economètriques.

Els resultats obtinguts constaten l’existència d’un gap salarial a favor del col·lectiu natiu; diferències salarials causades principalment per la pertinença a col·lectius diferenciats, tant en el perfil personal, com en el professional. Així mateix, intueixo una certa concentració de diferències atribuïbles a discriminació en la part inferior de la distribució salarial. Els resultats assolits posen de manifest que les divergències salarials entre col·lectius van més enllà de l’heterogeneïtat entre perfils, i que el gènere i el segment de mercat són factors que estableixen un patró salarial diferenciat. Les diferències salarials constatades apunten a una problemàtica social estructural”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Màrqueting Digital: Luz Consuelo Wong Naranjo per Plan de marketing “PRESENCIA DIGITAL DEL ARTESANO EN ESPAÑA” Visibilidad y revalorización del oficio de Maestro Artesano.

“El meu TFM és una proposta de Pla de Màrqueting Digital per a l’empresa Sinequal Artesania Digital S.L. que conté les estratègies digitals adaptades a l’àmbit artesanal, amb els objectius d’impulsar el creixement de la companyia i contribuir amb el desenvolupament de les competències digitals en aquest sector, donant més visibilitat i revaloració al mestre artesà a Espanya; així mateix, s’emfatitza en els problemes del sector artesanal, entre els quals tenim: la disjuntiva dels artesans d’adaptar-se als canvis moderns i la utilització de les noves tecnologies per a l’elaboració dels seus productes (cosa que redunda en un increment de la inversió, obtenció de més coneixements i formació, etc.) o seguir amb les seves tècniques artesanals (i obtenir escassa rendibilitat, manca de continuïtat generacional per seguir amb l’ofici, etc.), és per això que molts oficis ancestrals estan en perill d’extinció.

La metodologia de recerca utilitzada en aquest treball es basa en tres aspectes: l’analítica web (utilitzant eines com Google Analytics, Google Trends, SEMRUSH, etc.), l’anàlisi qualitativa (mitjançant enquestes realitzades al públic objectiu que són els artesans) i el anàlisi quantitativa (mitjançant enquestes al públic objectiu directe que són els clients que compren artesania); com a font d’informació secundària es van fer servir els repertoris d’oficis artesanals de cada comunitat autònoma, pàgines web i documents relacionats amb aquesta temàtica.

Les conclusions a les quals he arribat són: que amb les tàctiques proposades en aquest TFM per a Sinequal SL., el projecte és rendible perquè el ROI en conjunt és positiu, així també, es dedueix que s’aconseguiria impulsar el posicionament de l’empresa al primer any de la implementació d’aquest pla de màrqueting; així mateix, es conclou que els beneficis de Sinequal s’obtindrien majoritàriament de les vendes dels serveis que ofereix l’empresa i no només de les comissions, com s’efectua actualment.

Amb l’estudi d’aquest sector, s’aprecia que el futur de l’artesania a Espanya es veu afavorit per la influència de la revolució digital, la societat de la informació, les telecomunicacions i del creixement gradual del turisme; és per això que ara parlem d’innovació en la creació de productes artesanals, en els processos de producció (FABLABS), en els controls de qualitat, en la utilització de nous models de comercialització, etc.”

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC: Enrique Pérez Ruiz por Plan de Sostenibilidad Turística en Destino “Caminos de tradición y sendas de biodiversidad”

“El meu TFM ha consistit en l’elaboració d’una proposta de Pla de Sostenibilitat Turística en Destí per a tres municipis rurals de la Província de Burgos: Espinosa de los Monteros, Merindad de Montija i Merindad de Sotoscueva. En el treball he procedit a fer una anàlisi sobre la sostenibilitat turística en els tres municipis mitjançant una recerca històrica de l’evolució turística de la zona i la realització d’un inventari de recurs i empreses turístiques. La principal eina d’anàlisi ha estat la realització de 23 entrevistes semiestructurades personals en profunditat a diferents agents del territori, tan responsables tècnics i polítics com a representants de diferents empreses privades i d’associacions culturals, esportives i mediambientals.

Posteriorment, vaig elaborar una completa anàlisi DAFO per a, finalment, fer una proposta de desenvolupament turístic sostenible per a la zona que es concreta en 29 accions distribuïdes en quatre eixos: transició verda i sostenible, eficiència energètica, digitalització i competitivitat. La proposta del pla ascendeix a una inversió d’1.758.000 euros, detallant-se el repartiment per accions i anualitats. Així mateix, vaig elaborar tota la documentació necessària per a posar-la a la disposició dels ajuntaments objecte del treball, d’aquesta manera aquest TFM adquireix un caràcter pràctic perquè podran utilitzar el TFM per a la sol·licitud de fons europeus”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Prevenció de Riscos Laborals: Juan Achutegui Sarrionandia per Desarrollo de un modelo integral de protección de los bomberos frente a los productos de la combustión

“Treballo com a oficial del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de Biscaia, un servei compost per vuit parcs de bombers i gairebé 500 professionals. Als serveis de bombers existeix una creixent preocupació respecte a les conseqüències per a la salut de l’exposició contínua als productes de la combustió que es donen quan intervenim en l’extinció d’incendis. Diversos estudis han mostrat l’existència de substàncies cancerígenes en els productes de la combustió i la contaminació directa i indirecta dels bombers per la falta de mètodes de treball i equipaments adequats.

Des de començaments dels 2000, i molt especialment des de la publicació a Suècia del model Skellefteå, els serveis de bombers a tot el món estan desenvolupant estratègies per a mitigar aquest risc. El TFM recopila l’evidència disponible sobre l’impacte dels productes de la combustió en la salut dels bombers i les principals estratègies seguides per serveis de bombers a tot el món per a fer-hi front. S’analitzen també els condicionants culturals i organitzatius que condicionen el desplegament d’aquestes estratègies. Finalment, s’analitza la situació a Espanya i es fa una proposta partint del model Skellefteå i adaptada a les condicions dels serveis de bombers de l’Estat. El model proposat en el TFM començarà pròximament la seva implantació en fase pilot en diversos parcs de l’SPEIS de Biscaia”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Direcció d’Empreses: Alejandro Zago García per Education and the growing Romanian space industry. Analysis of the situation and of ROSPIN proposal

“El sector espacial ha experimentat canvis molt ràpids des de la seva creació als anys cinquanta passant d’un context estrictament militar a una presència massiva en les empreses públiques i privades i contribuint al progrés tecnològic, la innovació i el creixement econòmic. Per aquesta raó, és fonamental tenir una educació de qualitat i accessible, capaç de proporcionar el personal altament qualificat necessari en aquest sector.

Desafortunadament, en l’àmbit mundial, l’educació continua estant un pas per darrere respecte al sector espacial. Pocs països ofereixen uns programes d’estudis adequats, enfocats sobretot als estudis de màster i doctorat. La bretxa educativa és més marcada en països amb menys recursos educatius i amb una entrada més recent en el sector espacial, com és el cas de Romania. En aquest context, l’ONG ROSPIN té com a objectiu brindar coneixement i experiència relacionats amb l’espai als estudiants de llicenciatura, la qual cosa pot conduir a una especialització més primerenca en àrees rellevants en aquesta indústria. Aquest treball planteja dos objectius principals. El primer consisteix a analitzar la situació del sector espacial i educacional a escala global i local. El segon objectiu se centra en el treball realitzat per ROSPIN, validant la seva innovadora proposta educacional i oferint una anàlisi completa de l’organització”.

Menció als premis transversals

• Premi al millor TFM amb perspectiva de gènere: Laura Palomares Guells (MU en Dirección y Gestión de RRHH) per Escritura y precariedad laboral en España: un análisis con perspectiva de género
• Premi CARITAS al millor TFM amb sensibilitat social: Judith Recio Heredia (MU de Direcció d’Empreses) per Cap al desenvolupament urbà sostenible. Avaluació i seguiment de la planificació urbana