Quins han estat els millors Treballs de Final de Grau (TFG) del curs 2020-21?

9 desembre, 2021
entrega-premis-eie-tfg

El 24 de novembre d’octubre passat es va celebrar un dels actes més esperats de l’any: la Jornada acadèmica anual i el lliurament de premis als millors Treballs de Final de Grau (TFG) del curs 2020-2021 dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, que un any més, atesa la situació pandèmica, es va realitzar en format virtual.

L’objectiu d’aquests premis és reconèixer els treballs més destacats dels estudiants dels Graus dels nostres Estudis, que aquest any han tractat de manera excel·lent alguns dels reptes actuals de la societat.

L’acte va començar amb una breu presentació de la directora dels Estudis María Jesús Martínez Argüelles i a continuació, el subdirector de programes emergents, Enric Serradell va impartir una xerrada sobre “La intel·ligència artificial i el seu impacte en el futur de la feina i la feina del futur”. Tot seguit, els guanyadors van exposar de forma breu els seus treballs.

Descobreix els treballs premiats!

laura-martinez-ade

«El propòsit principal del projecte és analitzar diferents fórmules d’economia social i solidària, com els models cooperativistes d’habitatge, que contribueixen, mitjançant el desenvolupament urbà sostenible, a la recuperació ambiental i econòmica. Per això, es va elaborar una anàlisi de l’evolució del desenvolupament urbanístic espanyol tradicional i les noves mesures que s’estan introduint progressivament a la legislació, al voltant de la regeneració i rehabilitació urbanes. Les ciutats del món només ocupen el 3% de la terra, però representen entre el 60% i el 80% del consum d’energia i el 75% de les emissions de carboni. Ens preguntem: què cal fer perquè el creixement urbà contribueixi a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en una ciutat i, en definitiva, que aquesta creixi no únicament en extensió sinó també a escala econòmica i social? A l’anàlisi es va concloure que són diversos els factors que col·laboren a millorar l’entorn i a potenciar el creixement de les ciutats, és a dir, el grau de mixticitat i interacció entre grups socials, la compacitat i la complexitat urbanes, la cohesió social, la innovació, sostenibilitat, eficiència, barreja d’usos urbans i rehabilitació. La major part d’aquests elements es veuen àmpliament representats en algunes iniciatives en desenvolupament al nostre país que hem analitzat al projecte, com és el cas del barri La Pinada, a València, i en algunes altres que s’han comparat per extreure’n factors d’èxit concloents.»


  • Premi al millor TFG del Grau d’Economia: Eduardo Fernández García per Digitalització dels intercanvis econòmics i polítiques públiques econòmiques per al creixement: incidència dels nous patrons de consum.

“El meu TFG busca analitzar el procés de digitalització creixent dels intercanvis econòmics i en quina mesura les polítiques públiques ho afavoreixen, tenint en compte que estem en un moment de canvi de patrons de consum. Cada vegada hi ha més consumidors que compren béns, i fins i tot que consumeixen serveis en línia davant dels que només ho fan presencialment. Aquest és un procés que ja es va iniciar fa uns anys i sobre el qual han incidit notablement les restriccions de mobilitat i compra personal forçades per les mesures sanitàries per fer front a la pandèmia de COVID-19.

L’estadística pública disponible per al conjunt de la Unió Europea mostra que hi ha un nombre creixent de consumidors multicanal, que fan una part de les seves compres presencialment, i una altra part a través dels portals digitals. El que tracto d’esbrinar és en quina mesura la intensificació d’aquest transvasament de consum des del món físic al món digital provocat per la pandèmia ha vingut per quedar-se i quina part es tornarà a repartir d’acord amb els patrons tradicionals de consum previs.

Si bé falta molta evidència quantitativa perquè l’estadística disponible per al tractament economètric és molt limitada, algunes intuïcions semblen confirmar-se: és imparable, encara que lenta, la tendència cap a la digitalització del consum de béns i serveis, inclòs el sector agroalimentari; el consumidor mitjà típic s’està convertint en consumidor omnicanal i el telèfon intel·ligent s’està convertint en el primer instrument de consum. La disponibilitat immediata, la varietat per poder triar i la recepció al domicili han desplaçat la variable del preu en la compra en línia.

Pel que fa a les polítiques públiques, semblen resultar absolutament insuficients per al foment de la digitalització, incentivada pel sector privat i responent a la pressió del mercat i les demandes dels consumidors en aquest sentit. Són molt més efectives les polítiques públiques a petita escala dels ajuntaments, gairebé sempre de la mà de les associacions locals de comerç, i de les comunitats autònomes, que han especialitzat els seus ajuts a la generació d’una massa crítica suficient per passar del comerç presencial exclusiu al comerç digital, amb pàgines webs atractives, passarel·les de pagament segures i una logística de lliurament i recollida ràpida i eficaç.

Algunes conclusions del meu TFG m’han servit de base per preparar un pla de recerca que ha fet que els darrers mesos aquest treball s’hagi convertit en l’embrió d’una tesi doctoral sobre el mateix tema.

Crec que la particular orientació que la UOC ha imprès a bona part dels continguts del Grau en Economia en relació amb la Nova Economia, la digitalització, les tecnologies aplicades als diferents sectors productius i amb l’economia de la innovació han estat decisius per fer front aquest repte, que es projecta sobre el futur immediat com una manera per trencar la bretxa territorial i la bretxa digital que encara condiciona les nostres economies locals”.


  • Premi al millor TFG del Grau de Turisme: Adrià Merillas Camacho per Anàlisi qualitatiu de Palladium Hotel Group a Tripadvisor
Adrià Merillas

“El meu Treball Final de Grau és una anàlisi majorment qualitativa dels comentaris de TripAdvisor sobre 3 hotels d’una mateixa categoria i que pertanyen a la mateixa cadena hotelera. Un dels propòsits/objectius era mostrar com analitzant el que es coneix com a e-WOM és possible extreure conclusions que permetin millorar el nivell de qualitat ofert als establiments. Convertir l’ús d’aquest tipus de metodologies en una eina d’actuació més per als departaments de qualitat dels hotels.

Les plataformes col·laboratives són especialment utilitzades pels establiments hotelers com a mitjà per millorar la seva imatge i poder relacionar-se amb els clients que expressen la seva opinió. A l’estudi, doncs, es filtra la informació cap a un altre propòsit. Adaptant un mètode de mesura de la qualitat percebuda (SERVPERF) a l’entorn digital, es determinen quines són les dimensions contemplades al model que causen més insatisfacció als clients. D’aquesta manera, es treuen conclusions com, per exemple, si les mancances provenen més aviat d’elements tangibles com poden ser les instal·lacions, la preparació del personal d’atenció o fins i tot la seva actitud cap al client.

Al cap i a la fi, es tracta de traslladar el qüestionari físic que fa servir tradicionalment el model SERVPERF de la informació filtrada i ben estructurada a través dels comentaris recollits en llengua espanyola i anglesa”.


“La formació forma part de la nostra vida, des que naixem ens trobem en un procés d’aprenentatge continu que ens fa créixer com a persones i també com a professionals. És la base del coneixement i una gran part de la riquesa d’una societat es basa en les capacitats i habilitats de la població que la compon.

La celeritat de l’evolució i els canvis al món empresarial, d’acord amb un món globalitzat i digital, redueix el temps de resposta de les organitzacions, que es veuen obligades a adaptar-se en l’àmbit tecnològic, metodològic i procedimental. En aquest sentit, la formació dels RH té un paper estratègic fonamental en el desenvolupament de les treballadores i treballadors de qualsevol entitat.

El Pla de Formació és l’eina indispensable perquè qualsevol organització pugui estructurar de manera ordenada i organitzada el conjunt d’accions destinades a millorar les capacitats del personal. L’objectiu principal d’aquest TFG va ser el desenvolupament i l’execució d’un Pla de Formació per a una entitat singular de recerca, la Fundació Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria. La recerca realitzada al llarg del TFG, juntament amb el desenvolupament metodològic que es va dur a terme, van permetre visibilitzar la importància de la formació i la capacitació dels RH en aquest tipus d’organitzacions, així com establir un disseny reproduïble a altres entitats de característiques anàlogues”


Raquel fabregat nieto

El present Treball de Final de Grau és una investigació de mercats que analitza com ha afectat les diferents etapes de la COVID-19 en els hàbits de consum i les preferències de compra de les persones consumidores de la Comarca del Maresme i identifica quines són les noves tendències de consum post-COVID. Aquesta investigació està enfocada a 3 sectors clau d’activitat econòmica del Maresme, com són: l’alimentació, l’hostaleria/turisme i el comerç.

La investigació se centra a entendre el consumidor i la seva evolució en la decisió de compra des de l’arribada de la COVID fins a la nova realitat, tant des del punt de vista exploratori com des del descriptiu i concloent. Per aquest motiu, les entrevistes en profunditat realitzades a consumidors i empreses del Maresme suposen una part fonamental de la investigació, ja que van permetre obtenir una primera aproximació i una visió general sobre com s’enfronta el consumidor a la nova realitat, així com les enquestes en línia realitzades que han proporcionat una visió més realista i concisa de les preferències de consum post-COVID a la comarca.

D’aquesta manera, basant-nos en els resultats obtinguts, es pot concloure que hi ha diferències significatives en els hàbits i preferències de consum després de l’arribada de la COVID, tant pel que fa a les necessitats i canals de compra com als atributs més valorats dels productes i serveis que comercialitzen els sectors d’activitat subjecta a estudi.

Les 5 tendències de consum més significatives al Maresme són:

  • Tendència per l’adquisició de productes i serveis d’origen local i de proximitat als tres sectors d’activitat subjecte d’estudi, principalment als productes alimentaris.
  • La persona consumidora del Maresme no vol renunciar a fer compres presencials dels productes alimentaris. Davant el risc de contagi, preferiu sacrificar les compres de productes o serveis d’altres sectors.
  • Pel que fa als productes de l’hostaleria prefereix o bé no fer compres o bé fer la seva comanda de forma telefònica i la recollida a l’establiment físic que de forma en línia.
  • Tendència per productes de comerç pels canals en línia amb opció de lliurament a domicili. Prefereix la compra a botigues locals i de proximitat que a grans superfícies.
  • El consumidor manifesta que prefereix ser restrictiu en les seves compres i comprar el que és estrictament necessari. El producte alimentari s’ha convertit, en alguns casos, en un bé d’autorealització que substitueix altres compres.

Finalment, es presenten recomanacions dirigides a les empreses dels sectors esmentats amb l’objectiu que puguin adaptar els seus models de negoci a les noves tendències de consum post-COVID del Maresme, per garantir no només la seva continuïtat al mercat, sinó per aprofitar les noves oportunitats de negoci que es presenten i créixer dins de la nova realitat”.


Menció als premis tranversals

  • Premi CARITAS al millor TFG amb sensibilitat social: Jennifer Carbonero Reina del Grau d’Economia per El paper anivellador de l’educació en el desenvolupament socioeconòmic i regional.

“El meu treball final de grau reflexiona sobre el desenvolupament socioeconòmic mitjançant l’anàlisi de les desigualtats, tant territorials com socials, en el marc de la Unió Europea i Espanya; concretament, se centra en l’educació com a element clau per superar desequilibris socioeconòmics i generar oportunitats. A través de la interrelació d’indicadors socioeconòmics, com les taxes de pobresa, l’Índex de Gini, les taxes d’abandonament escolar, els èxits acadèmics, l’atur o el pes dels diferents sectors econòmics, es desgrana el panorama dels darrers anys, previs a la pandèmia, per tal de mostrar la relació estreta entre educació i desenvolupament. La millora del capital humà està, a més a més, molt relacionada amb increments de la competitivitat.

Part de les mesures per reduir la bretxa social i fomentar el desenvolupament socioeconòmic s’haurien d’orientar cap a la qualitat educativa i impulsar l’ocupabilitat amb programes com la FP Dual, que compleixin les expectatives dels joves i les necessitats del mercat laboral. Tot això requereix un esforç conjunt de les administracions i dels agents empresarials, així com un teixit productiu diversificat, inclusiu, que potenciï el coneixement, la investigació i l’ocupació de qualitat”.

“Segons la UNESCO, tan sols el 35% de matriculats en carreres STEM (de les sigles en anglès: Science, Technology, Engineering and Mathematics) són dones. Aquesta bretxa de gènere es tradueix en talent femení perdut i una limitació del progrés i carrera de les dones.

L’objectiu del projecte consisteix a detectar les principals causes i factors que afecten les nenes a no escollir itineraris educatius d’aquesta índole. Primerament, es realitza una investigació dels estudis ja existents, per poder després realitzar i repartir diverses enquestes. Amb els resultats de l’anàlisi d’aquestes, es pretén prendre plans d’acció a futur.

En els pròxims anys, s’espera que els sectors vinculats a matèries STEM creïn un major nivell d’ocupació, generant un mercat laboral notablement influenciat per la digitalització. A més, el dret a l’educació és un dret fonamental per a aconseguir una societat sostenible. Així doncs, resulta de gran importància fomentar les vocacions STEM sense deixar de costat el talent femení”.

Al següent enllaç pots veure l’Acte de Lliurament de Premis als millors Treballs de Final de Grau dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC:

(Visited 619 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Samuel Lopez7 març, 2022 a les 12:53 am

Hola Cristina,

Muchas gracias por este artículo. Me encanta ver como el esfuerzo de compañeros tiene su recompensa.
¿Dónde podríamos leer estos TFG? Me encantaría echarles un vistazo.

Muchas gracias

Respon
Deixa un comentari