Desintermediació en l’era digital: mite o realitat?

“Amb la irrupció d’internet es creia que la nova relació digital que es podia establir entre proveïdors de productes o serveis i usuaris passaria a ser directa i més transparent. De manera que els intermediaris perdrien de forma significativa rellevància en la nova cadena de valor que es configurava”, explica en el vídeo el professor. En aquest sentit, “els usuaris d’aquestes xarxes veurien reforçada la seva posició en processos de comunicació, que deixarien de ser lineals i dominats per proveïdors i intermediaris per passar a ser de caràcter circular”.

Hipermediació i reintermediació

Però la realitat no sempre coincideix amb el que, potser idíl·licament, es podria creure que passaria. I és que, com explica Joan Miquel Gomis, “lluny de desaparèixer o perdre valor, la funció de la intermediació ha incrementat la rellevància. Fins al punt que les organitzacions més emblemàtiques sorgides en aquell nou context econòmic al voltant d’internet —és el cas de Google, eBay, Yahoo o Amazon— es poden considerar organitzacions en què la intermediació té un paper fonamental”. El professor posa com a exemple el turisme, un cas paradigmàtic en aquesta conjuntura, el qual ha tingut els dos efectes següents.

• Reintermediació: “En el cas del turisme, ha afectat especialment agències de viatges, que s’han adaptat a aquest nou entorn. Es modifiquen les variables que condicionen l’aportació de valor del mediador en la cadena entre proveïdor i consumidor”. 
• Hipermediació: “Han arribat multitud de nous intermediaris en formats digitals diferents, que tenen com a casos emblemàtics els gegants Booking o Expedia“, explica en el vídeo.

Serveis d’intermediació: el debat jurídic

Un altre tema important relacionat amb aquestes plataformes és el gran debat legal que es planteja a l’hora de dilucidar en quina categoria se situen els serveis que presten com a intermediaris. “És una discussió transcendent. Aquestes organitzacions, amb tot el seu potencial legal i comunicatiu, defensen que la seva activitat s’inscriu en el que la Unió Europea defineix com a serveis de la societat de la informació a través d’una plataforma tecnològica amb la qual posen en contacte de manera neutral proveïdors i usuaris. Aquest enfocament ha estat qüestionat per administracions públiques i associacions empresarials, que consideren que aquesta figura jurídica permet a les plataformes, de manera poc transparent, eludir regulacions, obligacions i responsabilitats empresarials en matèria de fiscalitat o de contractació laboral, entre altres qüestions”, explica el professor. 

I el blockchain?

Per acabar, Joan Miquel Gomis afirma que cal parar atenció al blockchain, una tecnologia que pot impulsar un nou procés de desintermediació, encara que es dona un parell d’anys “per poder fer un primer balanç d’aquesta qüestió, en la qual tot és obert”.

▶ Cap.18. Desintermediació: mite o realitat? amb Joan Miquel Gomis López.