Mobilitat urbana sostenible a l’era de les plataformes digitals

08/05/2023
Sharing Economy i mobilitat urbana.

Estrenem la tercera temporada de la sèrie audiovisual sobre Sharing Economy, que ens portarà a entendre alguns dels conceptes clau d’aquest model i quins són els reptes als quals s’enfronta des de l’àmbit de l’empresa, l’economia o el turisme.

En aquest nou lliurament de la sèrie audiovisual Sharing Economy parlem sobre mobilitat urbana amb el Dr. Eduard Alvarez, professor dels  Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. La seva recerca està enfocada a l’impacte socioeconòmic de les infrastructures de transport, a la planificació urbana de la mobilitat i a la logística urbana de distribució de mercaderies.

Com les plataformes digitals han transformat la mobilitat urbana

La mobilitat urbana, tal com ha passat amb la majoria de sectors d’activitat econòmica, s’ha vist fortament afectada per les plataformes digitals. La digitalització dels mitjans de transport no para de créixer, i això suposa la generació de grans quantitats de dades. Unes dades que poden ser utilitzades a posteriori amb múltiples finalitats. Aquesta possibilitat de generar nou coneixement ha permès l’impuls de noves iniciatives, l’evolució dels models de negoci i l’aparició de nous operadors en el sector.

En aquest sentit, Eduard Alvarez destaca que han emergit dos nous conceptes per referir-se a la nova mobilitat:

  • La mobilitat com a servei (mobility as a service, o MaaS). Es refereix a l’existència d’un marketplace de serveis de mobilitat als quals els viatgers poden accedir sense restriccions a través d’una plataforma digital i pagant una quota fixa o variable. Per exemple, l’ús d’un patinet elèctric per hores per circular per la ciutat.
  • La mobilitat compartida (shared mobility). El fenomen de compartició que ha existit tota la vida s’ha bolcat en l’ús de les plataformes digitals per crear noves relacions entre particulars i enfortir les comunitats existente. Per exemple, per compartir vehicles per anar a treballar entre dues localitats.

Nous serveis

En el vídeo, el professor explica que “podem arribar a diferenciar quatre tipus de nous serveis, si ens fixem en la combinació entre mitjans de transport i prestataris dels serveis”: 

  • El lloguer tradicional de vehicles a grans companyies —normalment per fer viatges llargs o d’uns quants dies—, que s’ha flexibilitat i s’ha integrat amb altres serveis.
  • El pagament per fer viatges —normalment de caràcter urbà—, que s’ha plataformitzat i ha permès la creació d’una nova veta de mercat als Estats Units. Però que ha entrat en conflicte amb els operadors regulats preexistents a Europa. L’exemple més conegut és el conflicte entre taxistes i plataformes de VTC, com Uber o Cabify (ride-hailing).
  • La compartició de trajectes entre particulars que fan la mateixa ruta, que permet una ocupació del vehicle més elevada i la compartició de costos (carpooling).
  • La compartició de vehicles, ja sigui mitjançant flotes públiques de vehicles o, fins i tot, entre particulars (carsharing). 

Com adaptar-se al canvi

Davant aquesta nova realitat, Eduard Alvarez és de l’opinió que les administracions haurien d’intervenir en quatre polítiques clau:

  • Incrementar el coneixement de les noves iniciatives i l’impacte que tenen sobre les ciutats.
  • Invertir per accelerar el nombre de béns compartits disponibles per a la ciutadania.
  • Crear plataformes i sistemes estàndard per a la recollida de dades operacionals.
  • Crear plataformes que permetin un ús integrat multimodal dels mitjans més sostenibles, òbviament incloent-hi el transport públic, per afavorir-ne l’ús.

▶ Cap.16. Mobilitat urbana sostenible en l’era de les plataformes digitals, amb Eduard Alvarez.

 

(Visited 154 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari