La dificultat de desconnectar de la feina: factors individuals i organitzatius

L’era digital ha transformat les nostres vides d’innombrables maneres. Però una de les seves conseqüències menys comentades, encara que igualment crucial, és com ha difuminat els límits entre la vida laboral i la personal. Una connexió laboral constant pot desencadenar nivells elevats d’estrès i pot interferir en les nostres relacions personals i en l’equilibri entre vida personal i laboral. A més, la falta de descans derivada de la no desconnexió pot perjudicar, al seu torn, la productivitat durant la jornada.

La dificultat per desconnectar de la feina és un desafiament contra el qual lluiten molts professionals. Però, per què és tan difícil desconnectar després de la jornada laboral? N’hi ha motius tant individuals com organitzatius. Vegem-los per separat.

Desconnexió digital de la feina: per què ens resulta tan complicat?

Quant als factors individuals, la personalitat i les preferències en matèria de conciliació de la vida laboral i familiar poden influir en la decisió d’una persona de connectar amb la feina fora de l’horari laboral. A més, les preferències individuals sobre la integració dels dominis laboral i personal poden tenir un paper important en la desconnexió de la feina. Per exemple, per a les persones que prefereixen la segmentació entre tots dos dominis, és essencial separar la feina de la vida personal establint límits més marcats.

Quant als factors organitzatius, aquests es poden classificar en tres grans grups: característiques de la tecnologia, intensificació de la feina i context socionormatiu.

• Gràcies a la tecnologia, ara podem treballar des de gairebé qualsevol lloc, i això ha fet que les línies entre la nostra feina i la nostra vida personal es difuminin. Això significa que, encara que sigui més fàcil estar en contacte amb col·legues i tasques de la feina en qualsevol moment, també pot ser difícil “tancar el mode feina”, fins i tot, després de la jornada laboral.
• La intensificació de la feina en les últimes dècades és un fenomen àmpliament experimentat a tot el món, tant en el sector públic com en el privat. Aquest fenomen té les arrels en els canvis socials i organitzatius globals cap a formes de vida d’alta velocitat i alt rendiment. És a dir, cap a una eficiència, productivitat i rendiment més alts en tots els àmbits de la vida, incloent-hi la vida laboral. La intensificació de la feina genera conflictes entre la vida laboral i la personal, ja que porta molts treballadors a utilitzar el seu temps lliure per treballar, i això perjudica la seva capacitat de desconnectar i descansar.
• El context socionormatiu fa referència a les expectatives i normes existents en una organització sobre la necessitat d’estar constantment disponible per a la feina. Per exemple, en moltes empreses s’ha desenvolupat una cultura tòxica que prioritza la immediatesa, l’always on i la figura del “treballador ideal”. En una cultura del “treballador ideal”, la norma és treballar molt, fer hores extraordinàries i emportar-se feina a casa a la nit o el cap de setmana per progressar en l’organització. Això crea una pressió constant sobre els empleats, que se senten obligats a estar disponibles en tot moment i a fer la seva feina de manera impecable. Si aquest tipus de cultura està establerta en una organització, la desconnexió digital serà poc menys que impossible, ja que, si l’organització predica que no se n’espera disponibilitat però el supervisor directe practica el contrari, és probable que els empleats obeeixin l’agent social més immediat que té poder directiu sobre ells.

A Espanya, les persones treballadores tenen el dret de no estar connectades digitalment després de la seva jornada laboral, segons la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Per aquest motiu, és essencial que les empreses entenguin què impedeix als seus empleats desconnectar després de la feina. Encara que és complicat canviar els aspectes personals de cada individu, les empreses sí que poden fer ajustos en els factors organitzatius per tal d’ajudar el seu equip a desconnectar més fàcilment després de la jornada.