La intel·ligència artificial en el procés creatiu

La intel·ligència artificial, nou proveïdor per a uns directors d’art més humanistes que mai

Com es pot dirigir artísticament un robot? Aquesta pregunta va centrar la xerrada en línia que el 19 d’abril va impartir Eren Saracevic, director d’art de l’agència creativa Fuego Camina Conmigo, als estudiants del màster universitari d’Estratègia i Creativitat en Publicitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La conferència, focalitzada en l’auge de les noves eines d’intel·ligència artificial (IA) per generar imatges en l’àmbit creatiu, anava dirigida, en concret, a l’alumnat de l’assignatura Taller de direcció d’art, conduïda per Lidia Gil.

Saracevic va equiparar l’ofici de director d’art al dels guitarristes de les bandes musicals: “Els copies són els cantants, les estrelles, i nosaltres hi posem el ritme, la base musical. Per fer-ho, els directors d’art han de treballar estretament amb múltiples perfils creatius, des de fotògrafs fins a realitzadors i il·lustradors, als quals, ara, se suma la IA, que esdevé, pràcticament, un proveïdor més.”

Un proveïdor, va subratllar, que permet estalviar temps i que pot acabar posant en relleu l’aspecte més humanista de l’ofici de direcció d’art.

Saracevic va detallar, amb el calendari a la mà, la seva experiència amb la IA aplicada als projectes i processos de Fuego Camina Conmigo (d’ara endavant, “Fuego”). Així mateix, va exposar la seva opinió sobre el futur de la professió davant d’aquesta revolució tecnològica.

Gener 2021: DALL-E

“La cronologia de la IA, per a mi, degué començar al voltant del 5 de gener del 2021”, va dir. És la data en què va aparèixer el sistema per crear imatges DALL-E. Saracevic va començar a fer proves amb aquest sistema el setembre del mateix any, després de comprovar que oferia resultats interessants en companyies com Isabelita Virtual.

Setembre 2022: experimentant amb Isabel II i amb les vaques

Dotze mesos després, tenia lloc un esdeveniment històric: la mort de la reina Isabel II d’Anglaterra. En aquell moment, Saracevic provava l’ús de la IA amb l’eina DreamStudio de Stability. “La meva parella és una fanàtica de la Corona d’Anglaterra. Per ensenyar-li com funcionava això de la IA, ens vam posar a fer proves il·lustrades amb la reina”, va explicar. “I això té un enllaç amb un dels projectes.”

En paral·lel, aquells mesos Saracevic treballava en el primer projecte de Fuego en què van fer servir clarament la IA: el debut a TikTok de la marca barcelonina d’hamburgueses Vicio, que van anomenar Ticket Tok. “Vam decidir fer un picat d’imatges de vaques en la història de l’art.” Un pressupost limitat, i també la intuïció, va dir, els van portar a utilitzar la IA.

“Vam fer servir Stability: bàsicament, vam agafar una vaca de shutterstock de base, i amb aquesta vaca vam anar introduint apunts (o prompts). —no sé si esteu gaire familiaritzats amb la IA— és escriure text per aconseguir un resultat. I vam anar introduint apunts per tenir una varietat de vaques en la mateixa posició, i que aquest picat funcionés com un picat de fotos que fes una transició per diferents èpoques de la història de l’art a través d’una única vaca”, va detallar.

El debut va ser tot un èxit. “I l’aprenentatge va ser que, al final, dins de tot aquest collage de tècniques, la IA n’era una més”, va subratllar Saracevic.

Novembre 2022: experimentant amb Isabel II 

L’agència creativa Fuego edita una revista analògica sobre l’ésser humà en l’era digital titulada la nueva carne. Saracevic va ser l’encarregat de dissenyar la portada del quart lliurament de la revista, “Poder”, i, per fer-ho, van pensar en la figura d’Isabel II partint de les proves amb IA que havia fet dos mesos abans.

“El que em calia, pel que fa a direcció d’art, era connectar la reina amb la tecnologia. I se’ns va acudir fer servir el ciberpunk, tan recurrent en la novel·la de ciència-ficció”, va explicar.

“El procés no va ser introduir apunts directament per guiar la reina, sinó tornar a agafar una foto d’estoc, editar-la, fer-hi retocs per deixar la pell morta i, finalment, començar a fer proves de prompts […]. Vam fer una pila de proves amb diferents prompts […]. Vam tenir tres opcions finals i ens vam quedar amb una”, va detallar el creatiu.

“Una de les coses que passen amb els elements d’art generatiu és que es fa difícil decidir quina és l’opció més interessant de totes. Perquè en generes moltes; molt possiblement, massa”, va remarcar.

Desembre 2022: primer vídeo amb IA

Saracevic va explicar que, cada Nadal, Fuego treu un regal relacionat amb les tendències tecnològiques d’aquell any. Aquest Nadal “se’ns va acudir fer un joc […] en què havies de descobrir el prompt d’una imatge generada per IA. El vam anomenar Pictle, i és una manera d’exercitar aquesta figura de prompt designer, que pot sorgir demà mateix”.

Per anunciar-ho, inicialment tenien prevista una peça de vídeo sobre la base de 3D, però l’ordinador del creatiu de l’agència que se n’encarrega es va espatllar.

“És lògic que, si fas un joc amb IA, la peça de comunicació estigui feta tota amb IA. Però el nostre domini de la IA era bastant limitat. I, com que el destí ens va fer aquesta broma, no ens va quedar altre remei que, com a mínim, provar-ho. Les primeres proves de vídeo les vam fer amb una mecànica tan senzilla com gravar el joc físic que teníem i començar a animar-lo i a introduir-hi apunts frame a frame, de manera ultraartesanal […]. La falta de control de l’eina ens obligava a fer proves i més proves, i a perdre una gran quantitat de temps en tests. Entre altres coses, perquè un dels grans problemes que tenia la IA, que cada dia en té menys, és la falta de control sobre els resultats.”

Això sí, van ser molt més eficients que si no haguessin utilitzat la IA. El que abans hauria estat un exercici de quinze, vint persones treballant durant dos mesos, es va fer amb tres o quatre persones en menys de dues setmanes, va assegurar Saracevic.

15 de desembre

La publicació del vídeo sobre Pictle va coincidir amb el sorgiment, a mitjan desembre, del moviment NO a les IA, mitjançant el qual una infinitat d’artistes gràfics van protestar contra l’ús de les obres humanes per entrenar i alimentar les noves eines d’IA.

Present, passat, futur

En aquest sentit, Saracevic, que va admetre l’existència de molts interrogants en relació amb els drets d’autor, va subratllar la necessitat de reflexionar-hi de manera assossegada, i va fer un paral·lelisme amb la Revolució Industrial: “Tinc la sensació que hi haurà una transició del boom del que s’ha fet amb IA a una revolució industrial de les professions de coll blanc, les nostres, les creatives. […] Penso que el que podria passar no és tant un reemplaçament com una combinació d’habilitats humanes i IA”, va afegir al final de la xerrada.

Si el Modernisme va ser una època en què l’artista era designat per Déu i tenia unes capacitats úniques, en la postmodernitat “acceptem que tot és una evolució d’una cosa a una altra, i aquí acceptem remesclar”, va continuar explicant. “Jo crec que la IA és el cim d’aquest pensament, és la idea de remescla portada a l’extrem. Fins a límits gairebé reprotxables des del punt de vista ètic.”

En tot cas, es va mostrar optimista quant al futur de la professió de director d’art: “La direcció d’art sempre l’he entesa com una disciplina d’humanista, del Renaixement, perquè t’exigeix saber de moltes coses i de cap en profunditat. Fotografia, muntatge, tipografia, disseny… Al final, però, no ets altra cosa que una persona que orienta altres perfils artístics. I jo penso que aquesta mena de figures, amb un coneixement més ampli, són les que destacaran, o seran més interessants, en un moment en què les tècniques evolucionin d’una manera tan dràstica.”