Jesús Barrientos: “El Màster universitari de Comunicació Corporativa de la UOC dona una bona base professionalitzadora”

La meva vida professional ha estat lligada, principalment, a l’Administració Pública, primer treballant per al Principat d’Astúries i posteriorment a l’Ajuntament de Gijón.

Després de gairebé vint anys treballant com a funcionari per a l’Ajuntament en temes relacionats amb el Medi Ambient, se’m proposa des de la direcció d’àrea el començar a compatibilitzar la meva activitat com a tècnic de medi ambient amb altres tasques orientades més cap a la comunicació.

La directora que teníem en aquell moment, un càrrec polític, va pensar en mi perquè, a més del meu coneixement sobre la matèria mediambiental, sabia del meu interès per temes socials, que en el passat m’havia fet estudiar Filologia en la Universitat d’Oviedo i llicenciar-me en Humanitats en la UOC.

En un primer moment el meu treball compatibilitzava totes dues comeses, la tècnica i la comunicativa, encarregant-me de coordinar juntament amb un company campanyes de conscienciació mediambiental i alguns esdeveniments. A poc a poc vaig anar prenent majors responsabilitats en el camp comunicatiu fins que, després de la jubilació del meu company, vaig començar a encarregar-me gairebé en exclusiva d’aquestes labors i reduint gairebé a zero el meu perfil més tècnic.

Amb l’arribada de la pandèmia i ja totalment immers en aquest apassionant món, vaig pensar que, ja que no anava a poder viatjar o sortir tan sovint, era el moment de completar la meva formació.  Fins a aquest moment el meu treball l’havia fet d’una forma intuïtiva, observant el que es feia en altres llocs o el que s’havia fet anteriorment, però sabia que hi havia moltes llacunes tècniques a cobrir. És necessari fer valdre la importància que té, per poder desenvolupar una una bona tasca de comunicació, el fet que el responsable de comunicació entengui el tema que es pretén transmetre, que sigui capaç, quan llegeix un informe o li demanen dades per a una nota de premsa, d’analitzar i extreure la informació més rellevant.

A més, i més o menys a meitat d’aquest recorregut formatiu, se’m demana que m’uneixi a l’equip del Jardí Botànic Atlàntic de Gijón per a ocupar-me de les labors de dinamització, la qual cosa suposa un repte personal important, i una major càrrega de treball.  En aquest moment m’encarrego, de la comunicació i activitats de la regidoria de Medi Ambient i de l’Empresa Municipal d’Aigües, així com dels esdeveniments, de la programació d’activitats, de les xarxes socials i de buscar noves idees que siguin implementables en el Botànic.

Amb tota la meva situació, era hora de decidir com afrontar aquesta nova etapa formativa. Des del primer moment vaig tenir la referència de la meva bona experiència anterior amb la llicenciatura en la UOC, però també vaig explorar què m’oferien altres universitats. Després d’analitzar les possibilitats, em vaig animar de nou amb la UOC i, aquesta vegada, el Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments perquè em va semblar que era el que millor s’adaptava al que necessitava. A més, sabia que la UOC té una àmplia experiència en l’ensenyament a distància i la flexibilitat per a poder triar el ritme d’estudis.  En el meu cas, vaig decidir fer-ho en dos anys seguint literalment la recomanació del pla d’estudis i després de parlar-ho amb el meu tutor.

A qui ja estigui treballant i vulgui ampliar coneixement, com va ser el meu cas, li diria que el Màster no m’ha defraudat, però advertir que el format a distància no és motiu per a subestimar la càrrega de treball i hores d’estudi. La meva recomanació és encarar-ho amb calma. D’altra banda, i a qui estigui pensant a iniciar-se en aquest món, li diria que el Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC li donarà una idea àmplia d’en què consisteix el treball en comunicació i la gestió d’esdeveniments, i una molt bona base professionalitzadora.