Aitor F. Vallespir: “La intel·ligència artificial obre moltes portes al periodisme”

09/04/2024
Imatge d'Aitor F. Vallespir. Imatge cedida per Aitor F. Vallespir.

El Treball Final de Màster d’Aitor F. Vallespir, “Paritat de gènere a la premsa local digital de Mallorca”, ha cridat l’atenció del professorat del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives que l’ha destacat com un dels treballs més pioners pel que fa a l’aplicació de la IA al periodisme. Vallespir ha utilitzat la intel·ligència artificial per analitzar la desigualtat entre homes i dones a la premsa digital de la seva illa, Mallorca.

Què et va motivar a fer un treball sobre el tema de la paritat de gènere als mitjans digitals de Mallorca?

L’any 2014 la professora de la UAB Elvira Altés Rufias i la investigadora Sílvia Majó Vázquez varen fer un informe titulat Un dia a les notícies en clau de gènere, amb el qual vaig col·laborar per fer el buidatge d’un dels diaris. Elles varen analitzar tots els mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió de les Balears, però no els mitjans digitals. Vaig pensar que aquest treball serviria per a dues coses: d’una banda, veure la tendència dels digitals; de l’altra, actualitzar els resultats d’aquell treball que va remoure moltes consciències al sector periodístic de les Illes.

Quines han estat les principals conclusions del treball?

La presència de les dones encara és minoritària als mitjans, tant als textos com a les fotografies. Surten menys als títols i subtítols. A més, és més freqüent que s’esmenti una relació de parentiu per descriure una dona i se la caracteritzi com a “filla de”, “esposa de” o “mare de”.

M’esperava aquestes conclusions, perquè són semblants a les del Global Media Monitoring Project. És un dels estudis més importants en aquest camp i l’he fet servir com a referent per al meu treball final de màster. I les dades també són similars a les de l’estudi de 2014 sobre les Balears, que deia que només el 23 % de les persones que apareixien als textos periodístics eren dones.

Els resultats els he difós a través de la pàgina web premsaigenere.com perquè tothom els pugui conèixer. El web té tot un seguit d’articles i infografies interactives i una secció de dades obertes per aprofundir en els detalls.

El titular “Només 3 de cada 10 persones que surten als diaris digitals de Mallorca són dones” és colpidor. Has comunicat aquesta informació als dos mitjans?

Pel tipus de treball que he fet, no era necessari treballar de manera col·laborativa. Però també he de dir que, per la meva experiència professional, als mitjans els costa molt fer autocrítica, així que no els hagués agradat veure’s d’aquesta manera davant del mirall. Els resultats no els he comunicat a les direccions dels mitjans, però sí que els he compartit amb diverses redactores dels digitals que he analitzat i amb altres companyes periodistes de Mallorca. En molts casos, no els han sorprès les dades, perquè moltes professionals són conscients que encara hi ha biaixos de gènere en les pràctiques periodístiques.

La presència de les dones encara és minoritària als mitjans, tant als textos com a les fotografies.

Com valores el fet que la presència de les dones s’hagi incrementat en 10 punts des de 2014? Creus que aquesta tendència continuarà?

És una tendència necessària i que reflecteix la conscienciació social. Tot i això, encara és molt lenta i manca molt per assolir la paritat. Com deia abans, algunes pràctiques periodístiques encara estan molt enquistades i a les redaccions no existeix un esperit crític per fer que la representació de les dones sigui proporcional i paritària.

Com condiciona el gènere del periodista en la presència de dones en les notícies, segons els resultats de la teva recerca?

He de dir que era una de les variables de recerca que més m’intrigaven, perquè no vaig trobar altres estudis que ho haguessin analitzat en el periodisme d’àmbit local. Si la notícia l’escriu un home o una agència de notícies, 7 de cada 10 persones que hi surten són homes. Si la redacta una dona, la xifra baixa a 6 de cada 10. Aquest patró es repeteix amb els diferents rols que les persones tenen a les notícies. Per exemple, les periodistes entrevisten més expertes que els periodistes.

Creus que si aquesta anàlisi s’hagués fet, per exemple, amb diaris d’un altre territori, com Barcelona, les conclusions haurien estat diferents?

Crec que, amb tota probabilitat, els resultats serien molt semblants. Un dels avantatges del treball és que al web he compartit en obert totes les eines i els processos que he fet servir. Si algun altre investigador vol replicar-lo, podrà fer-ho adaptant el codi de programació que he creat.

“En mitja hora i amb un sol ordinador, la IA pot processar totes les notícies d’un dia a un diari digital”

Has utilitzat eines de programació i IA per fer el treball. Quins han estat els principals avantatges d’aquesta metodologia i quins els principals reptes?

En l’informe que esmentava abans de 2014, tota la feina de llegir les notícies la feien voluntaris. El meu repte era veure si la intel·ligència artificial podia ajudar a simplificar aquesta feina. He fet servir diversos models d’OpenAI -la companyia al darrere de ChatGPT- i he tractat les respostes amb Python. En una mitja hora i amb un sol ordinador, es poden processar totes les notícies d’un dia a un diari digital. I no només això: també ha servit per analitzar les persones de les fotografies i determinar si eren dones o homes. En tres hores, la IA i el codi de programació havien processat unes 1.300 notícies i 1.300 imatges amb un cost de menys de 30 euros.

A més, vaig agafar una mostra dels textos i de les imatges i vaig comprovar a mà si el model havia respost correctament les preguntes que li plantejava. El resultat va ser una fiabilitat que frega el 95% en identificar les persones i d’entre el 96% i el 100% en altres paràmetres. L’excepció va ser la detecció de les professions de cada persona esmentada a les notícies. És la variable que ha obtingut una fiabilitat més baixa amb el mètode automatitzat que he fet servir i és una de les línies de millora del codi.

Abans de fer el treball, tenies coneixements sobre com utilitzar aquestes tecnologies?

Sempre m’ha agradat el periodisme de dades i en tenia nocions, però gairebé no havia programat abans de començar el màster. De fet, un dels factors que més em van cridar l’atenció del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives de la UOC era aprendre a programar amb R a l’assignatura de Tècniques avançades d’anàlisi i visualització de dades. Per completar el TFM, he hagut de demanar ajuda a alguns amics programadors i també he bussejat molt per internet per resoldre alguns fragments del codi. També he d’agrair a la tutora del treball, la periodista Victòria Oliveres Torrescassana, que m’ajudàs a replantejar algunes solucions.

Quines altres aplicacions poden tenir aquestes eines dins el món del periodisme? Quins plans tens a partir d’ara, continuaràs treballant en aquest àmbit?

He treballat més de sis anys a premsa escrita i gairebé quatre anys a televisió. Després d’haver fet aquesta especialització en periodisme de dades, m’agradaria poder explorar nous reptes dins d’una redacció.

Opín que aquestes eines ajudarien els mitjans a extreure millors notícies. Per exemple, estic convençut que la IA seria molt útil per llegir grans volums de documentació, com ara sumaris judicials o expedients administratius. La combinació de la IA amb els llenguatges de programació és molt potent i obre moltes portes al periodisme. Jo només n’he explorat una amb aquest TFM, però les possibilitats són infinites.

Quins consells donaries a estudiants que han de fer el TFM?

Per a mi, el més important ha estat tenir una idea que m’engrescàs a l’hora de fer recerca. Quan va començar el semestre, tenia diverses propostes per al treball. La tutora em va ajudar a triar la que tenia més potencial i crec que la vam encertar. Cadascú té les seves estratègies, però a mi em va ajudar molt fer un calendari detallat de totes les tasques que havia de fer per arribar a temps a la data de lliurament.

I per acabar, com vas preparar la defensa del treball?

Després de treballar-hi durant tres mesos, crec que no cal repassar gaire el projecte. Em va servir d’ajuda preparar-me una llista de possibles preguntes que em podria haver fet el tribunal i també apuntar-me algunes dades i xifres rellevants per no oblidar-me’n. Els nervis són inevitables, però, al cap i a la fi, la defensa és un dels dies més tranquils de tot el procés del treball final de màster.

(Visited 143 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari