Albert Martínez: “El rigor és clau per comunicar sobre el canvi climàtic”

Albert Martínez és meteoròleg i comunicador. Nascut a Miralcamp (Lleida), va créixer mirant al cel en un territori on el temps ho marca tot, especialment en una zona rural com la seva. Llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona i amb estudis de Física, va descobrir ben aviat que la meteorologia no només es podia estudiar, sinó també comunicar. Això el va portar a treballar a mitjans com TV3, Ràdio Flaix i Televisió Espanyola, fins a convertir-se en el primer meteoròleg en espanyol a escala nacional dels Estats Units, a The Weather Channel.

Des de la boira del Pla de Lleida fins a huracans i tornados al continent americà, ha cobert alguns dels fenòmens meteorològics més impactants del món. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut 11 Emmys i 3 TellyAwards.

La seva experiència als Estats Units va despertar-li interès per millorar innovar en la seva tasca com a divulgador científic. I és que, a dia d’avui, combina la seva feina de meteoròleg a la televisió amb la divulgació científica a les xarxes socials, on suma milers de seguidors amb el nickname @alberteltiempo a Instagram, TikTok, Youtube, X y Facebook.

Per això, ha cursat el màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la UOC, amb l’objectiu de combinar el seu bagatge tècnic amb una divulgació més clara i accessible. En aquesta entrevista conversem sobre la seva experiència amb el màster, i molt especialment, sobre el seu Treball Final de Màster dedicat a analitzar la desinformació sobre canvi climàtic en la població llatina.

Què fa un meteoròleg estudiant un màster de Periodisme i Comunicació Digital?

Vaig decidir tornar a estudiar durant la pandèmia. Tot i viure a Miami, on les restriccions eren molt laxes, aquell temps d’aturada em va fer reflexionar sobre com podia ampliar els meus coneixements. Vaig optar per la UOC pel seu format totalment en línia, que s’adaptava perfectament al meu estil de vida, ja que sovint viatjo per cobrir fenòmens meteorològics. El màster em va permetre aplicar des del primer dia les eines de comunicació digital a la meva feina, especialment en la gestió de xarxes socials i contingut multimèdia.

Una de les motivacions principals va ser entendre millor com les noves tecnologies i els mitjans digitals poden transformar la manera en què comuniquem fenòmens climàtics i meteorològics. Per exemple, amb l’augment de l’impacte de les xarxes socials, he pogut utilitzar eines apreses al màster per fer arribar missatges clars i rigorosos a un públic més ampli. També vaig descobrir com les tècniques de storytelling poden ajudar a explicar conceptes complexos de manera accessible i atractiva, cosa que és fonamental per a una audiència diversificada.

Per què vas estudiar aquest màster? Com el valores?

El màster em va semblar una oportunitat perfecta per combinar la meva passió per la comunicació amb la meva expertesa meteorològica. Valoro especialment la flexibilitat del programa i el seu enfocament pràctic, que m’ha permès integrar immediatament els aprenentatges en la meva feina diària. Destacaria també les eines de comunicació digital que s’ofereixen, essencials per treballar amb xarxes socials i plataformes multimèdia.

A més, vaig apreciar molt la possibilitat de treballar amb professors i companys d’arreu del món, fet que va enriquir molt el meu aprenentatge. Per exemple, un dels projectes que vaig desenvolupar em va permetre analitzar com es comuniquen fenòmens climàtics en diferents cultures, identificant diferències i similituds en les estratègies de comunicació. També vaig descobrir com les dades i la seva visualització poden impactar en la percepció pública, una lliçó clau que he aplicat en les meves anàlisis sobre el canvi climàtic.

El teu TFM tracta la comunicació del canvi climàtic. Què et va portar a centrar-te en la desinformació sobre el canvi climàtic en la comunitat llatina dels Estats Units?

La comunitat llatina als Estats Units és una de les més interessades en el canvi climàtic. Aquesta connexió ve sovint motivada per experiències pròpies, ja que molts han hagut de migrar per fenòmens climàtics com sequeres, huracans o incendis. Com a meteoròleg que treballa directament per a aquesta comunitat, he observat de prop com les xarxes socials s’han convertit en el canal principal d’informació, especialment Facebook, que és molt utilitzat. El meu interès professional i personal em va portar a connectar aquests temes en el meu treball final de màster.

El treball es va centrar a analitzar com la desinformació sobre el canvi climàtic es propaga a través de les xarxes socials i quins tipus de contingut es fan més virals. A més, vaig aprofundir en com aquesta comunitat, tot i estar altament interessada en temes climàtics, sovint rep informació descontextualitzada o incorrecta que pot influir en les seves percepcions. Aquesta anàlisi també incloïa una exploració del potencial de la intel·ligència artificial com a eina per combatre aquestes notícies falses.

Explica’ns quina metodologia has seguit al treball i com has treballat per identificar la desinformació sobre el canvi climàtic.

Vaig analitzar notícies falses virals enfocades al canvi climàtic i vaig identificar-ne els orígens, com es propagaven i quin impacte tenien. Una de les conclusions és que moltes d’aquestes notícies aprofiten textos o imatges descontextualitzades. Per exemple, afirmacions com “el diòxid de carboni no és dolent” poden contenir una part de veritat, però s’utilitzen fora de context per distorsionar la realitat. També vaig observar com certes plataformes, com Facebook, tenen un rol important en la propagació d’aquests continguts, especialment dins de la comunitat llatina, que sovint consumeix aquest tipus de missatges a través de grups o canals sense filtres rigorosos.

A més, vaig explorar l’ús de la intel·ligència artificial com a eina per verificar continguts, amb resultats molt prometedors. Per exemple, vaig aplicar algoritmes per analitzar patrons en les notícies falses i vaig comprovar que la IA pot detectar ràpidament imatges o frases sospitoses. Tanmateix, la meva investigació també va destacar els límits de la tecnologia, ja que sovint aquestes eines necessiten supervisió humana per interpretar el context adequadament.

Com viralitza la desinformació?

La viralització de la desinformació es produeix principalment a través de missatges simples i impactants que apel·len a les emocions. A les xarxes socials, la comunitat llatina sovint utilitza canals com WhatsApp per compartir notícies de text sense imatges ni fonts verificables. Moltes vegades, aquestes notícies inclouen dades descontextualitzades, o fins i tot inventades, que busquen reforçar creences prèvies en les audiències.

Aquestes plataformes, juntament amb algoritmes que prioritzen el contingut popular sobre el rigorós, faciliten l’expansió d’aquestes notícies. Un exemple destacat és la difusió de missatges en cadenes de WhatsApp que barregen informació certa amb afirmacions falses per guanyar credibilitat. A més, l’estructura tancada d’aquestes plataformes dificulta la verificació i el desmentiment de les informacions errònies.

La IA ens ajudarà a desmentir les notícies falses sobre canvi climàtic o, al contrari, fomentarà la sofisticació de la desinformació?

La intel·ligència artificial pot ser una aliada poderosa, però també representa un desafiament. Tot el que creem els humans té un biaix, i la IA no n’és una excepció. Si bé pot ajudar a desmentir notícies falses mitjançant anàlisis forenses d’imatges i verificacions de text, també pot ser utilitzada per generar contingut fals molt sofisticat, com els deepfakes.

Durant la meva investigació, vaig analitzar com algorismes d’IA poden identificar patrons recurrents en notícies falses i com s’apliquen tècniques avançades per detectar imatges manipulades. Tot i això, també vaig comprovar que aquestes eines tenen límits importants, especialment pel que fa a interpretar el context cultural i social d’una notícia. Els governs i les institucions tenen un paper clau en legislar i regular el seu ús, però també en promoure l’educació digital per ajudar la població a reconèixer millor els continguts falsos.

Quins són els mites més comuns sobre el canvi climàtic que has detectat? Per què creus que aquests mites tenen tanta acceptació?

N’hi ha diversos. Però els resultats de la meva investigació em van permetre classificar-los en quatre grans blocs:

1. El canvi climàtic no existeix. Aquest mite es vincula al negacionisme climàtic, semblant al terraplanisme. Sovint es difon a través de grups de xarxes socials que apel·len a teories de la conspiració i que busquen desacreditar la ciència oficial.
2. Imatges descontextualitzades, com fotografies d’esdeveniments antics presentades com actuals. Aquest tipus de contingut s’utilitza per reforçar missatges sensacionalistes i confondre el públic.
3. Textos descontextualitzats, que utilitzen mitges veritats per desacreditar evidències. Per exemple, algunes notícies fan referència a estudis que aparentment refuten el canvi climàtic, però ignoren completament el consens científic.
4. Clickbait i titulars sensacionalistes, sovint promoguts per mitjans amb falta de rigor. Aquests titulars estan dissenyats per atreure clics i no per informar, contribuint així a la propagació de desinformació.

Parlem, ara, sobre la comunicació del canvi climàtic? Com és i com hauria de ser, aquesta comunicasció?

Crec que s’ha de modificar el vocabulari i utilitzar un llenguatge més senzill i directe. Actualitzar els termes i utilitzar dades impactants pot ajudar a captar millor l’atenció del públic. Per exemple, la paraula “irreversible” encara té molta força. També és essencial combinar informació d’alerta amb solucions pràctiques, com sistemes de prevenció i sensibilització que ajuden a preparar les comunitats per fenòmens meteorològics extrems.

A més, la comunicació del canvi climàtic hauria de ser personalitzada i adaptada a les necessitats de cada audiència. Per exemple, és important destacar com els impactes climàtics afecten directament les comunitats locals, fent servir exemples quotidians que la gent pugui entendre i relacionar amb la seva vida diària. Això també inclou donar veu a les comunitats més afectades, com la comunitat llatina, que sovint viu en zones de risc per huracans o inundacions. Un altre aspecte clau és la col·laboració entre institucions, mitjans de comunicació i experts per transmetre un missatge unificat i rigorós.

Tens pensat continuar investigant en aquesta àrea?

Sí, m’agradaria fer un doctorat per aprofundir en aquests temes i generar impacte social. Com a meteoròleg, el meu objectiu és protegir vides i propietats, i crec que la lluita contra la desinformació és una extensió natural d’aquesta tasca. Durant els anys treballant en mitjans internacionals, he vist com tenir accés a informació precisa pot marcar una gran diferència en la resposta de la gent davant de desastres naturals. A més, vull investigar com les noves tecnologies, inclosa la intel·ligència artificial, poden millorar les estratègies de comunicació climàtica i contribuir a una millor presa de decisions. El canvi climàtic continuarà sent un desafiament global i la informació rigorosa serà clau per afrontar-lo.

Quin consell donaries als estudiants que vulguin treballar temes de desinformació i xarxes socials?

Apostar sempre pel rigor i la verificació de dades. Aquest és un camp transversal on qualsevol perfil pot contribuir, des d’historiadors fins a enginyers. La clau és entendre que el canvi climàtic ens afecta a tots i que la comunicació és fonamental per fomentar accions col·lectives. Per exemple, els estudiants poden treballar amb dades obertes per analitzar patrons de desinformació o participar en campanyes de sensibilització per promoure una millor comprensió dels impactes climàtics.

En aquest sentit, el màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la UOC proporciona les eines necessàries per afrontar aquests reptes amb professionalitat, incloent-hi l’ús d’eines digitals per verificar informació i crear narratives atractives que ajudin a conscienciar diferents audiències.