5 tendències en comunicació pel 2022

13 desembre, 2021
tendencias-en-comunicacion-2022 Foto de Unsplash.

Ha nascut un nou consumidor arran de la pandèmia? Quins valors marcaran les campanyes del 2022? Augmentarà o disminuirà l’entusiasme per l’entorn digital? En definitiva: quines novetats i oportunitats veurem l’any que ve en l’àmbit de la comunicació? Des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC fem l’exercici de pronosticar 5 tendències en comunicació pel 2022, de la mà de professors i professores dels Estudis.

1. Auge de les newsletters

Una de les tendències en comunicació pel 2022 segons el professor Alexandre López-Borrull és el boom per la subscripció als butlletins de periodistes i autors.

La newsletter sembla tenir una nova vida en la necessitat de trobar un equilibri entre la infoxicació i la desinformació. En un moment on ens costa trobar el temps per a ser eficients en la cerca i digestió de la informació, el butlletí informatiu torna a ser una opció per a aportar valor a la comunitat, siguin usuaris, lectors, seguidors o clients. El periodista Carles Planas també el va plasmar en un article al Periódico, i aquesta tendència sembla consolidar-se com una oportunitat per a aportar valor, filtrar contingut superflu (i fals, cal afegir) i digerir i apuntar temes emergents en funció de la curació de continguts que s’estigui duent a terme, com també apunta l’últim Reuters Institute Digital News Report (edició 2021).

És un bon moment, doncs, per a començar a fer la pròpia newsletter, però com al seu torn detalla Marika Zinca també podem optar per rellançar o millorar la ja existent amb diferents estratègies. El nostre company Miquel Pellicer també es fa ressò en el seu inspirador blog, on destaca la reflexió següent: “com més sorolloses es tornen les nostres vides digitals, més popular es torna l’humil butlletí” de Dave Pell, autor del reeixit butlletí Nextdraft, en The Atlantic.

2. Sustainable Media & Communications: compromís amb la realitat

Sobre aquesta tendència en comunicació per a 2022 reflexiona Elisenda Estanyol, directora del Màster universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC:

Arran de la COVID-19 s’ha reforçat una tendència que ja s’havia detectat fa uns anys: l’aposta de moltes empreses per la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i l’adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per l’ONU en l’Agenda 2030. En aquest nou context, les organitzacions amb una missió clara —les que tenen un motiu i raó de ser definida — i que aposten per definir uns valors de marca i actuar en coherència amb ells (brand purpose), tenen més facilitat per a posicionar-se i diferenciar-se de la competència i mostrar que, més enllà dels beneficis econòmics, poden contribuir a la societat (Estanyol, 2018 y 2020). Avui dia, el canvi climàtic i les seves conseqüències són evidents. És per això que la sostenibilitat ja ha de formar part de l’estratègia de les organitzacions. De fet, segons un recent estudi de Dentsu & Microsoft, el 91% de les persones enquestades volen que les marques prenguin decisions enfocades al planeta i a la protecció del medi ambient.

En aquest sentit, el percentatge d’anunciants que apliquen responsabilitat social corporativa a l’hora de decidir la seva despesa en mitjans ha augmentat un 20% des de fa un any, arribant al 82%. Les marques i les agències estan tractant de gastar el seu pressupost en comunicació i màrqueting d’una forma més sostenible i que promogui l’equitat.

Les empreses i les institucions han de ser capaces d’alinear el seu missatge comunicatiu amb les seves accions, per a no córrer el risc de ser acusades de greenwashing o de window dressing, en definitiva, que els seus programes de RSC siguin rebuts amb escepticisme per part dels stakeholders (o públics d’interès). L’aposta per campanyes de comunicació de RSC basades en el third-party endorsement (recomanacions per part de testimoniatges independents) pot ajudar a reduir aquest escepticisme, incrementar la credibilitat i, en definitiva, millorar la reputació.

3. Arribada massiva de l’àudio als Social Media

Una altra de les tendències en comunicació pel 2022 té a veure amb l’auge de la veu i de l’àudio. L’analitza Silvia Martínez, directora del Màster universitari en Mitjà social: Gestió i Estratègia de la UOC.

Després de Clubhouse, Twitter va llançar la seva plataforma d’àudio social, Spaces, poc després. I, segons els informes, Facebook també està tractant d’entrar a l’efímer format d’àudio en viu.

L’àudio es consolida com un component central en la comunicació en entorns Social Media. A l’intercanvi habitual de missatges d’àudio en plataformes com WhatsApp o a l’auge del Podcast se suma l’interès per les sales de conversa per veu que s’han popularitzat després de la forta irrupció de Clubhouse en el sector. Una funcionalitat que altres xarxes s’han afanyat a incorporar o preparant per a incorporar les seves pròpies adaptacions. Així, sorgeixen iniciatives com els Spaces de Twitter, el Greenroom de Spotify, els xats de veu de Telegram o fins i tot l’ampliació de participants per als live rooms d’Instagram.

Precisament Meta, com actualment es denomina la companyia, durant 2021 ha anunciat la seva forta aposta per l’àudio. En aquest marc es pot esmentar l’expansió de les sales d’àudio en Facebook o l’experimentació amb el format breu buscant la creativitat dels SoundBites. I és que l’àudio, la veu, crea aquesta sensació de proximitat, és compatible amb els hàbits de mobilitat de consum de xarxes a través de la connexió per smartphones i comença a ser vist com una opció interessant per a les marques com a recurs per a reforçar la confiança.

4. Consolidació de l’ús de la tecnologia en publicitat

En els últims temps, la Intel·ligència Artificial (IA) ha entrat amb força en el panorama publicitari. Veiem alguns exemples de la seva aplicació en la millora de l’experiència dels usuaris, personalitzant els missatges segons necessitats i gustos individuals. A més de les plataformes digitals, l’evolució del Addressable TV ha possibilitat també la publicació d’anuncis de forma personalitzada en l’àmbit de la llar, en lloc de mostrar el mateix anunci en totes les cases. La creativitat tampoc ha estat una excepció. L’aclamada campanya de Cruzcampo “Con mucho acento”, últim Premi Brava del Màster Universitari d’Estratègia i Creativitat en Publicitat, ha marcat una fita important en com incorporar la tecnologia Deep Fake per a crear nou contingut, recuperant una figura històrica com la de Lola Flores. Aviat veurem, doncs, si les agències són capaces d’adaptar-se a les enormes possibilitats que ofereix la tecnologia, per a fer evolucionar la seva creativitat, així com l’impacte en els seus públics.

Per Mireia Montaña, directora del Màster universitari en Estratègia i Creativitat en Publicitat de la UOC.

5. Reivindicació de l’ètica i deontologia periodística

L’ètica periodística tal vegada no és una tendència en comunicació com a tal, però sens dubte serà imprescindible no perdre de vista la importància de la deontologia periodística, tal com explica Candela Ollé, directora del Màster universitari en Periodisme i Comunicació Digital: dades i noves narratives.

Les xifres de diferents recerques indiquen que la meitat de les notícies del 2022 seran falses i que les persones de major edat són el grup que més difusió de fake news fa. Per tant, és clau la importància de l’educació mediàtica tant en joves com en majors i la tasca primordial de verificació o fact-checking, que és un dels àmbits que més ha crescut i que és present en més de 102 països amb unes 350 plataformes.

Fake news.
Imatge de Jorge Franganillo – Unsplash

L’ètica i el codi deontològic han de ser presents en el tractament de la informació i també han de permetre exercir la llibertat de premsa, per a aconseguir que el periodisme tingui la funció de servei públic, clau per a una societat més democràtica i ben informada. En paral·lel, hem d’avançar en com abordem discursos d’odi, quin rol té la tecnoètica i la intel·ligència artificial en l’actualitat i futur de la professió, i com recuperem la confiança de la ciutadania, entre altres qüestions claus. Per tot això és necessari que els professionals de la comunicació, i la societat també, tinguin més i millor coneixement dels codis ètics i deontològics, dels Consell de la Informació (CIC) o de Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) on vetllen per la qualitat, pluralitat dels mitjans i són entitats on la ciutadania pot dirigir queixes.

Aquestes són algunes de les moltes tendències en comunicació pel 2022. Des dels Estudis les seguirem amb atenció, mitjançant el disseny de programes de Graus i Màsters actualitzats en àmbits com el periodisme digital, el disseny, el disseny de marca, la publicitat, els social media, la comunicació, i la comunicació corporativa.

(Visited 14 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari