Entrega de premis als millors TFM i TFGs de 2021-2022

2 desembre, 2022
Imagen de Jason Dent (Unsplash). Imagen de Jason Dent (Unsplash).

Els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC van celebrar ahir la sisena edició de lliurament de premis de Treballs Finals de Grau i Màster Universitari corresponents al curs acadèmic 2021-2022 .

 L’ objectiu dels premis és reconèixer els projectes més destacats dels estudiants de les següents titulacions de grau i màster universitari:

 

Es va premiar el millor treball de recerca i el millor treball professionalitzador de cada titulació. De forma complementària es va premiar una menció al millor TF dins l’àmbit de la perspectiva de gènere , entre totes les titulacions.

Avui celebrem l’arribada a la destí final. Quan estem estudiant només podem veure a curta distància, però quan arribem al final, podem veure i valorar tot el llarg camí recorregut. – Jordi Sánchez-Navarro , director dels Estudis

 Isabel Valdés Aragonés, Redactora d’ El País, va assistir com a padrina d’excepció. És coordinadora l’espai Dones del diari i escriu sobre actualitat, cultura, música i, sobretot, feminisme. Participa en xerrades i conferències relacionades amb la igualtat i la perspectiva de gènere i és part (molt convençuda) del moviment Las Periodistas Paramos.

És més difícil accedir a fonts dones, i doncs us recomano tenir guardat al calaix fonts de dones per treballar i referenciar. I així, seguir contruint amb perspectiva de gènere el periodisme. 

-Isabel Valdés, dirigint-se a les premiades

 

Isabel Vladés, imatge de PlanetaDeLibros.
Isabel Vladés, imatge de PlanetaDeLibros. 

 

Els i les guanyadores van ser, segons la categoria:

GRAU COMUNICACIÓ

  • Professionalitzador:

Isabel Iserte. Poliglobooks

Imagen de Pexels – Milton
Imagen de Pexels – Milton

És un projecte que consisteix a crear una sèrie d’audiollibres multilingües de contes populars de cultures poc internacionalitzades. Poliglobooks és un projecte creatiu dins del gènere dels audiollibres, especialitzat en la producció d’audiollibres infantils multilingues. Es basen en contes populars de cultures poc internacionalitzades i estan disponibles a diferents plataformes de podcasts ia la web del projecte en 5 idiomes diferents (català, castellà, anglès). Web del projecte en 5 idiomes diferents (català, castellà). , anglès, alemany i italià) és una eina educativa per a l’aprenentatge d’idiomes a una edat jove.

 

 

  • Investigació:

    Clara Castro Serra. LEstudi teoricocrític interdisciplinari sobre la comunicació postmoderna i els efectes psicosocials derivats 

Clara Castro, guanyadora del Premi Investigació en Comunicació
Clara Castro, guanyadora del Premi Investigació en Comunicació

Les inquietuds vigents quant als factors que vertebren la comunicació postmoderna, així com els elements psicosocials que la solidifiquen són les causes determinants de la present investigació focalitzada en l’anàlisi dels seus impactes, efectes i conseqüències en els individus de la Generació Z; nascuts a mitjans del 1990 fins a finals del 2010. La investigació, en cap cas aliena a les denominacions que intel·lectuals contemporanis associen a la societat postmoderna -buida, narcisista, líquida, hipertextual, inconsistent i consumista-, respon, en cas contrari, a la significatiu neguit públic cap a la fragilitat en els vincles afectius, la simptomatologia depressiva i ansiosa i els patrons addictius sense substància. Emergeix, així, la determinació d’aproximar-se a aquests fenòmens des d’un prisma d’observació humanístic, polièdric, teòric i pràctic, que respecti la complexitat sencera de l’ésser humà.

 

GRAU INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ

  • Professionalitzador: 

Anaïs Bravo Sánchez. La sala infantil a la biblioteca pública: pla estratègic de les sales infantils del Baix Llobregat Nord

Imatge de Suad Kamardeen (Unsplash.com)
Imatge de Suad Kamardeen (Unsplash.com)

La biblioteca infantil ha de proporcionar l’espai i els recursos adequats perquè els nens i les nenes gaudeixin de la lectura, amb un fons complet i de qualitat, on estiguin disponibles tots els recursos adequats, que sigui inclusiva i que faciliti activitats dinàmiques que motivin i estimulin la curiositat a través del lleure. Ha de potenciar la biblioteca com a espai de creació, adaptada als canvis tecnològics i socials actuals i cercar estratègies per proporcionar als infants l’oportunitat de millorar-ne el rendiment acadèmic. Tot això permetrà als nens i nenes accedir a les oportunitats necessàries per desenvolupar-se com a ciutadans crítics, col·laborant amb la desaparició de les bretxes socials, culturals i digitals.

A través de l’estudi de bibliografia especialitzada i de les dades obtingudes de l’anàlisi de la situació actual, aquest pla estratègic vol aconseguir que les sales infantils de les biblioteques públiques del Baix Llobregat Nord aconsegueixin aquests objectius durant els propers anys a través del nostre grup de treball infantil. 

  • Investigació:

Verónica Abellan Natalías. Fake News i Fake Science a l’era COVID-19

Imatge de Nijwam Swargiary (Unsplash.com)
Imatge de Nijwam Swargiary (Unsplash.com)

La societat digital és un esdeveniment real que ha vingut per quedar-s’hi, de mica en mica es va consolidant un nou ecosistema mediàtic amb pautes d’interacció molt diferents de les que estàvem acostumats. La presència de les Fake News és un fet innegable i la seva influència i abast actualment sembla força devastador. Una part d’aquest treball se centra en la relació de la societat amb la desinformació, i com aquesta societat aconsegueix detectar i classificar la certa informació de la que no ho és.

En aquest treball he fet una recopilació de dades relacionades amb la desinformació i la pandèmia i s’ha pogut observar quins canals de transmissió de notícies són més creïbles, quins utilitza més la gent i quins estan a punt de desaparèixer.

Els nous canals digitals d’informació són una bona eina a l’abast de gairebé tothom per mantenir-nos informats, una bona font de coneixement que té ben definit l’objectiu principal de donar a conèixer què passa al món. Amb rapidesa en què viatja, la poca educació informacional que tenim, i les males intencions d’alguns mitjans o persones que volen acaparar una mica popular, aquesta pràctica genera controvèrsia i pot fer mal a la societat.

 

GRAU DISSENY I CREACIÓ DIGITALS

  • Professionalitzador:

Dawnoi Martí Sangket. NONOM

Imatge de Joanie Simon (Unsplash.com)
Imatge de Joanie Simon (Unsplash.com)

Alguna vegada t’has plantejat que menjar es pugui convertir en un calvari? Aquest és un problema que pateixen les persones amb al·lèrgies alimentàries dia rere dia, problema que s’agreuja encara més quan són fora de casa.

A partir d’aquesta premissa neix Nonom, un projecte en forma d’app on es busca millorar l’experiència gastronòmica d’aquest col·lectiu quan és a l’estranger. El projecte es divideix en quatre blocs principals, una primera part de recerca on ens apropem a les experiències reals de persones amb al·lèrgies alimentàries per conèixer les seves inquietuds i necessitats, un segon bloc d’estructuració de la informació recollida, una tercera part de disseny i creació de marca i per últim una quarta part de desenvolupament i creació del prototip. El resultat final és un prototip interactiu, operatiu i personalitzable, on trobar diferents solucions i recursos envers la problemàtica estudiada. Paral·lelament, busca convertint-se en un pilar de consulta en múltiples aspectes i que l’usuari estigui acompanyat en tot moment per l’app i la comunitat d’usuaris.

 

  • Investigació:

Elisabet Juárez Martínez. Travessant de lila el disseny

Elisabet Juárez Martínez durant l'entrega de premis.
Elisabet Juárez Martínez durant l’entrega de premis.

Gràcies al disseny interactuem amb el nostre entorn: utilitzem objectes que ens faciliten la vida quotidiana, coneixem què passa al nostre voltant, accedim a serveis o informacions de forma fàcil i ràpida, ens relacionem amb els altres o transitem pel nostre espai privat i públic. Per tant, el disseny té un gran potencial com a ferramenta de transformació social, cultural i econòmica, clau per canviar els nostres imaginaris i construir noves realitats.

En aquest sentit, la incorporació de la perspectiva de gènere als processos de disseny és una oportunitat única per poder lluitar contra les desigualtats, visibilitzar els col·lectius més vulnerables, evitar la perpetuació d’estereotips i avançar cap a la sostenibilitat. Travessant de lila, el disseny neix amb l’objectiu de facilitar eines, recursos i informació pràctica a professionals del disseny a partir de la creació d’un web perquè puguin incorporar la perspectiva de gènere als processos de treball.

A partir dels resultats obtinguts mitjançant un exhaustiu procés de recerca bibliogràfica i de contrast amb professionals del sector per detectar les seves necessitats en aquest àmbit, s’identifiquen els conceptes clau a conèixer per entendre la perspectiva de gènere i se seleccionen diferents recursos de disseny feminista. com a bones pràctiques, checklists, guies, material audiovisual (com vídeos o podcasts) i eines metodològiques – que sorganitzen i presenten a través daquesta pltaforma.

 

MÀSTER UNIVERSITARI COMUNICACIÓ CORPORATIVA, PROTOCOL I ESDEVENIMENTS

  • Professionalitzador:

Ana Isabel Cosculluela Lafarga. Visibilitzant el món rural. Pla de comunicació per a l’Ajuntament del Grado (Osca)

Imatge del poble El Grado, extreta de la web del -Ayuntamiento de El Grado
Imatge del poble El Grado, extreta de la web del -Ayuntamiento de El Grado

El treball aborda el repte de la despoblació dels nuclis rurals, un problema que afecta més del 75% dels municipis espanyols, des del punt de vista de la comunicació. Amb el doble objectiu d’aconseguir que els veïns que ja viuen en un poble afiancen la seva identitat i nous pobladors decideixin instal·lar-s’hi, s’ha dissenyat un pla de comunicació per a l’Ajuntament del Grado, un municipi de menys de 400 habitants de la província de Osca.

Una fase d’investigació exhaustiva ha posat en evidència la necessitat que aquest tipus de petites entitats locals desenvolupin una estratègia comunicativa que afavoreixi el desenvolupament d’un govern obert, transparent i participatiu, d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).Fixar objectius específics i realistes ha permès dissenyar una bateria d’accions de baix cost econòmic però alt rèdit social que contribuiran a millorar les relacions de la comunitat i el sentiment de pertinença i identitat dels veïns, atraient a més famílies que busquen un lloc que compleixi sobre expectatives per començar una nova vida.

 

  • Investigació:

Isabel Aguado Gonzalez de Chávarri. L’ús de la marca personal a l’estratègia de comunicació corporativa. El cas d’Ana Botín

Imatge de Joshua Hoehne (Unsplash.com)
Imatge de Joshua Hoehne (Unsplash.com)

Tot i que les xarxes socials han canviat la manera com les empreses es comuniquen amb els seus grups d’interès, i ja estan consolidades com a canal de debat, intercanvi d’idees i eina per augmentar la vinculació, la presència en xarxes socials d’empresaris a sectors tradicionals, com és el sector financer, continua sent poc habitual. Aquestes dades i l’àmplia presència d’Ana Botín (presidenta de Grupo Santander) en xarxa social ens porta a plantejar si aquesta estratègia de comunicació i exposició està directament relacionada amb l’estratègia corporativa del grup que lidera Ana Botín.

Amb aquest propòsit, hem analitzat les intervencions del compte personal d’Ana Botín i les del compte oficial de Grupo Santander a Twitter, Instagram i LinkedIn, en un període determinat de temps, juntament amb el web corporatiu de Santander, per tal de comparar els resultats obtinguts en tots dos comptes. Per això, hem emprat tant la metodologia quantitativa com l’anàlisi de contingut de les publicacions, diferenciant entre contingut personal i corporatiu.

Després de l’anàlisi, concloem que l’estratègia de comunicació d’Ana Botín forma part de l’estratègia global de comunicació de Grupo Santander, i que la imatge i la marca personal que ha creat repercuteix directament al banc que lidera, amb molt més impacte que un comunicat oficial.

 

MÀSTER UNIVERSITARI PERIODISME I COMUNICACIÓ DIGITAL: DADES I NOVES NARRATIVES

  • Professionalitzador:

Elvira Feliu Coma. STEM preparades 

Elvira Feliu Coma rebent el premi professionalitzador durant l'acte.
Elvira Feliu Coma rebent el premi professionalitzador durant l’acte.

Un projecte de creació de periodisme digital infantil i juvenil, especialitzat en la difusió de l’actualitat cientificotencològica del territori, en català i amb perspectiva de gènere. Està dirigit a nens i nenes entre 8 i 16 anys. És la ideació d’un prototip de mitjà de comunicació dedicat al camp de les ciències de la tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Visibilitzar les iniciatives STEM liderades per nenes, noies o dones és una manera de portar referents i col·laborar en la ruptura dels esteriotips

  • Investigació:

Celia Montero Mainar. Tractament de la llei de l’avortament durant 2021 a mitjans i plataformes de comunicació

Imatge d'Amnistía Internacional España
Imatge d’Amnistía Internacional España

El mal funcionament de la llei de l’avortament a Espanya ha originat situacions de desigualtat per a moltes dones: malgrat que les interrupcions d’embaràs són legals al país des del 1985, molts hospitals públics no les fan i els registres d’avortaments són escassos i fins i tot nuls en molts casos. Les pacients estan obligades a traslladar-se a clíniques privades i fins i tot a recórrer centenars de quilòmetres fins a altres ciutats. L’objecció de consciència sembla que, a més d’un dret, és un obstacle perquè un altre dret, el de l’avortament, sigui garantit.

Els mitjans i plataformes de comunicació poden ser crucials en les lluites pels drets, iniciant, modificant o fins i tot frenant moviments socials. La cobertura dels mitjans sobre l’avortament el 2021 va estar acompanyada de l’anunci d’una reforma de la llei de salut sexual i reproductiva per part del Govern, cosa que va generar encara més debat a la societat. Aquest projecte neix amb l’objectiu d’analitzar quina és la imatge que s’emeti sobre l’avortament el 2021 i que, per tant, trasllada els ciutadans.

 

MÀSTER UNIVERSITARI SOCIAL MITJANA: GESTIÓ I ESTRATÈGIA

  • Professionalitzador:

Maria del Carmen Cervera Tort. Pla de mitjans socials per a un projecte d’autopublicació digital

Imatge per Studio Media (Unsplash.com)
Imatge per Studio Media (Unsplash.com)

Maria treballa en el projecte de rellançament de la seva carrera com a escriptora independent a partir de la innovació i la possibilitat de provar nous mitjans, canals, formats i vies de publicació i promoció. Un manual per a les seves obres, més enllà de l’ús de les xarxes socials, explora la nova manera que ens enfrontem al nou acte creatiu, en literatura, poesia, obres audiovisuals o teatre.

 

 

 

 

  • Investigació:

María del Mar Garcia. De què parlen les dones quan parlen de la guerra? Una anàlisi temàtica de la guerra d’Ucraïna explicada per dones a Twitter

Aquesta investigació busca identificar quines són les temàtiques comunes entre les periodistes i identificar quins aspectes aporta la seva visió al discurs general a Twitter sobre el conflicte de la guerra entre Ucraïna i Rússia. Una anàlisi rigorosa del seguiment periodístic de la guerra a Twitter, fins i tot abans que els mitjans de comunicació estiguessin instal·lats sobre el terreny en guerra. Una anàlisi de la immediatesa, una visibilitat de dones a la guerra.

Imatge per Ian Fitch (Unsplash.com)
Imatge per Ian Fitch (Unsplash.com)

 

MÀSTER UNIVERSITARI ESTRATÈGIA I CREATIVITAT EN PUBLICITAT

  • Professionalitzador:

Anna Orpí Uslé. Cosmos. Pla estratègic de la nova agència de comunicació de Girona

Aquest projecte consisteix a realitzar un pla estratègic per a una nova agència de comunicació anomenada Cosmos, a Girona. Una empresa de serveis de comunicació. Una diferenciació de l’oferta de serveis per oferir a l’empresa Cosmos arran de la crisi del Covid-19.

  • Investigació:

Eduard Baztán Pinadell. Neuroadvertising. Com enfocar la creativitat publicitària per connectar amb la ment del consumidor

La intuïció ha tingut un paper principal en el desenvolupament de la publicitat. Especialment per part dels grans creatius publicitaris que n’han establert els fonaments. D’altra banda, la neurociència ens permet observar els canvis que ocorren al cervell en temps real i relacionar-los amb quines afectacions tenen i què signifiquen. Aquest fet ha obert les portes a un nou enfocament, no només a l’estudi del cervell humà, sinó a moltes altres disciplines, i ara també a la publicitat. La primera part del treball és un estudi analític-sintètic de les darreres publicacions de la neurociència per crear el corpus scientiae . La segona, mitjançant el mètode inductiu-deductiu , implementem aquest nou marc teòric en 44 anuncis publicitaris, estructurats en 22 parells de conceptes per establir les bases d’aquesta nova disciplina: la Neuropublicitat.

Imatge de Julian Hochgesang (Unsplash.com)
Imatge de Julian Hochgesang (Unsplash.com)

 

MÀSTER UNIVERSITARI DISSENY, IDENTITAT VISUAL I CONSTRUCCIÓ DE MARCA

  • Professionalitzador:

Carmen Muñoz. El Rebranding des del tipus tipogràfic. Redisseny del festival Sobmbra de cinema europeu fantàstic de Múrcia

Aquest projecte de rebranding se centra en la necessitat de millorar la imatge de marca del Festival Sombra de Cinema Fantàstic Europeu de Múrcia. És un festival de cinema petit i de caràcter local, però amb un públic fidel.

Per dur a terme el redisseny del festival es farà un estudi de l’ús de la tipografia dins del gènere cinematogràfic fantàstic i de terror, amb la finalitat de conèixer millor la seva funció expressiva i simbòlica i la seva evolució dins la cultura popular i de masses , generant una imatge pròpia de les tipografies de terror i imatge de marca del propi film. A partir d’aquest estudi analític es desenvolupa un logo propi capaç de sintetitzar l’essència del festival.

 

MENCIÓ ÀMBIT PERSPECTIVA DE GÈNERE

  • Mayra Alejandra Margffoy Tuay.

A la pell d’Abya Yala. Noves narratives per transformar les experiències migratòries de les dones llatinoamericanes i racialitzades a Espanya

Imatge de ANF NEWS.
Imatge de ANF NEWS.

A la pell d’Abya Yala és un producte innovador de narratives digitals que he pogut crear a partir de metodologies d’estudi de cas i de recerca periodística basada en testimonis. És un documental interactiu que narra de manera alta i forta les històries de transformació i sanació d’un grup de dones procedents dels territoris d’ Abya Yala —coneguts com Amèrica Llatina— gràcies al procés de creació col·lectiva de l’obra de teatre social “Les llatines són. ..”, de la companyia Teatre sense papers.

Deicy, Johanna, Nicole, Mercy, Lorena, Érika, Luisa i Camila relaten com el teatre de l’escolta ha esdevingut una poderosa eina per transformar experiències pròpies i col·lectives, gestionar lluites comunitàries i enfortir la capacitat d’agència. Elles han posat els seus cossos a les taules per denunciar les diverses opressions i violències que afecten les vides de les dones migrants i racialitzades a Espanya des de perspectives feministes interseccionals, antiracistes i descolonials.

 

La gala va ser tot un èxit, i sobretot protagonitzada per dones i per feines amb perspectiva de gènere!

Felicitats a totes pels premis i reconeixements! Fins l’any que ve!

(Visited 107 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari