Robinson Cuadros: “Es continua veient la vellesa com una ‘tercera categoria’, i això dificulta la inclusió de les persones grans en la societat”

27/04/2023
Robinson Cuadros, estudiant de l'especialització d'Envelliment, Nutrició i Qualitat de Vida de la UOC. Robinson Cuadros, estudiant de l’especialització d’Envelliment, Nutrició i Qualitat de Vida de la UOC.

La vellesa és el present d’alguns i el futur de tots. Aquesta és la idea que hauria de centrar totes les estratègies dirigides a abordar les velleses, segons que comenta Robinson Cuadros, metge geriatre de Colòmbia i un dels primers estudiants a acabar l’especialització d’Envelliment, Nutrició i Qualitat de Vida de la UOC, posada en marxa l’octubre del 2022. El Dr. Cuadros, expresident de l’Associació Colombiana de Gerontologia i Geriatria (ACGG), és actualment president del Comitè Llatinoamericà i del Carib de l’Associació Internacional de Gerontologia i Geriatria (COMLAT), líder de la ruta sociosanitària de persones grans a CAFAM Bogotà i membre consultor del consell acadèmic de la UNATE, la universitat per a gent gran d’Espanya. En aquesta entrevista ens parla de la seva tasca, de la situació actual de la tercera edat i de com s’aborden les seves necessitats, així com de la seva experiència com a alumne d’aquesta formació de la UOC.

Quina va ser la raó per la qual vas decidir estudiar l’especialització d’Envelliment, Nutrició i Qualitat de Vida de la UOC?

Des del meu procés de formació com a metge geriatre, vaig comprendre que la nutrició i la qualitat de vida van juntes en el procés d’envelliment saludable, i estava buscant una especialització que em permetés aprofundir en aquest tema amb professors de qualitat.

Quins aspectes destacaries del plantejament i els continguts de l’especialització d’Envelliment, Nutrició i Qualitat de Vida de la UOC en el context actual de l’envelliment de la població?

Les lectures suggerides estan en la línia dels canvis dinàmics de la societat actual i mostren contextos internacionals que permeten ampliar la mirada i conèixer diferents enfocaments en la intervenció integral amb persones grans.

Explica’ns alguna cosa de la teva experiència com a metge geriatre a Bogotà.

Actualment, lidero una ruta sociosanitària en una de les caixes de compensació més grans del país, la qual cosa em permet treballar amb un equip interdisciplinari en tot allò relacionat amb la salut de les persones grans. També tinc la meva consulta particular i faig assessorament i acompanyament per a residències.

Trobes que hi ha prou conscienciació en la societat sobre la tendència a l’envelliment de la població i les necessitats derivades d’aquesta realitat?

En aquesta transició demogràfica que viu la nostra societat es fa difícil comprendre que no envellim com els nostres progenitors; continuem veient la vellesa com “de tercera categoria”, envoltada de pors, imaginaris i estereotips negatius, i això no permet avançar ràpidament en polítiques públiques que permetin una inclusió universal de les persones grans en tots els àmbits de la societat.

Continuem veient la vellesa com “de tercera categoria”: hem de comprendre que no envellim com els nostres progenitors.

Com a expert, quines són actualment les principals necessitats no cobertes de la població més gran de 65 anys?

Al meu entendre, n’hi ha diverses: l’accés a una convenció universal que protegeixi els seus drets humans; la implantació de sistemes nacionals de cura que protegeixin els cuidadors; l’eliminació de barreres administratives en salut que permetin tenir accés efectiu a serveis de geriatria; el finançament de grups i planters de recerca en envelliment i vellesa; l’eliminació de la discriminació per edat per accedir a un treball digne; l’educació formal o el suport financer a emprenedories i la creació d’empreses; l’atenció integral i integrada domiciliària amb equips de teleassistència i telemedicina amb hospitals virtuals; un pla ampliat d’immunització gratuït per a persones grans; la creació d’espais socials i de participació comunitària que afavoreixin la recreació, l’esport, l’esbarjo, l’ocupació i el desenvolupament de projectes de vida; la promoció de talents, capacitats i potencialitats de les persones grans en xarxes productives de coneixement i productes; i mentories de rescat de la memòria històrica, gastronòmica, ancestral i cultural de sabers.

El repte de l’autonomia funcional

Des de la teva posició com a president del COMLAT, trobes que l’envelliment s’aborda de manera similar a escala global, o les diferències regionals són determinants?

No parlem de vellesa, sinó de velleses en contextos socioculturals diferents i amb recursos i entorns diversos, amb influències culturals, gastronòmiques, socials i d’accés a serveis particulars, tot plegat associat a tradicions, estereotips i dinàmiques socials que fan de la comprensió de les velleses un desafiament i, al seu torn, una gran oportunitat.

De totes les patologies que afecten actualment la població envellida, en quines caldria invertir més esforços per a la prevenció i l’abordatge?

Cap de nosaltres vol sentir-se “una càrrega per als altres”, d’aquí la importància de promoure la independència funcional, l’autonomia i la capacitat per prendre decisions en un entorn social en què la gent gran se senti reconeguda, estimada, respectada i útil; on se la valori més pel seu present que pel seu passat. Això ens porta a considerar aquelles situacions que s’han d’abordar de manera prioritària: la fragilitat, les demències, la solitud no desitjada, la depressió, la sarcopènia i els trastorns alimentaris i la polifarmàcia, entre altres exemples de les anomenades síndromes geriàtriques.

El factor anímic i emocional, es té prou en compte en les estratègies i plans assistencials dirigits a aquest sector de la població?

Les taxes de suïcidi en la població gran són cada cop més altes, i també augmenten les diferents formes de maltractament, per això es requereix abordar-ho d’una manera integral i des de la política, perquè, més enllà del diagnòstic, es requereixen mecanismes de prevenció en la integració sociosanitària que permetin prevenir, intervenir de manera primerenca i mitigar l’impacte d’aquesta situació. L’assistencialisme i la sobreprotecció de les persones grans porten a anul·lar les seves capacitats, i és aquí on hem de canviar la mirada i fixar-nos més en la capacitat que en la necessitat.

Les taxes de suïcidi en la població gran són cada cop més altes, i també augmenten les diferents formes de maltractament.

Solidaritat intergeneracional

Partint de les evidències, quines són les eines més efectives per assegurar un envelliment saludable?

Depenent del context, hi ha diversos models d’èxit que permeten obrir les portes de la societat a l’anomenada solidaritat intergeneracional, en la qual tots aprenem de tots, ens complementem i comprenem que som un equip de vida. Les polítiques públiques s’han d’acostar a la vellesa, però han de sortir del paper i tenir finançament per a la seva implementació amb equips capacitats, amb indicadors clars de resultats i amb processos acompanyats i dirigits per les mateixes persones grans. No es tracta de dissenyar plans, programes i projectes per a persones grans, sinó de fer-ho “amb” les persones grans, comptant amb elles i donant-los veu i vot.

Tenen, els professionals de la geriatria, suficient capacitació o formació en aquestes estratègies? Quins són els principals obstacles als quals s’enfronten a l’hora d’implementar-les en la pràctica diària?

La gerontologia i la geriatria es complementen de manera meravellosa, però són pocs els equips que integren totes dues disciplines en el treball col·laboratiu: la part social treballa per una banda i la mèdica, per una altra. Ens guardem els coneixements per als debats acadèmics en hospitals o en congressos, però ens falta interactuar molt més amb la societat civil, intervenir en el disseny i la creació de polítiques públiques i treballar en equip amb altres disciplines que ens obrin el panorama de la salut holística: enginyers, economistes, arquitectes, periodistes, artistes…

No es tracta de dissenyar plans, programes i projectes per a persones grans, sinó de fer-ho “amb” les persones grans, comptant amb elles i donant-los veu i vot.

Com ha estat la teva experiència com a alumne de l’especialització d’Envelliment, Nutrició i Qualitat de Vida de la UOC? Què t’ha aportat des del punt de vista professional?

Ha estat una experiència meravellosa que m’ha permès conèixer professors fantàstics, amb un gran recorregut i apassionats pel que fan. Al mateix temps, vaig poder gaudir dels treballs lliurats i publicats pels meus companys de classe, que des de la seva mirada i la seva comprensió de l’envelliment i la vellesa mostraven projectes innovadors i alhora senzills per implementar en un barri, en un centre de salut o en un país.

Finalment, quin és, ara com ara, el principal repte al qual s’enfronten els especialistes en relació amb l’envelliment de la població?

El principal repte és el reconeixement social de la nostra tasca: si la vellesa es continua considerant de tercera categoria, les persones que ens dediquem a aquest grup de població som poc valorades i reconegudes econòmicament (com passa en altres professions). Per això mateix, és important treballar amb la població civil, per enfortir els mecanismes de participació i lideratge, i obrir més espais en mitjans de comunicació. I treballar braç a braç amb altres disciplines comprenent, com diu el professor Felix Nallim (president de l’Associació Gerontològica Argentina), que la vellesa és el present d’alguns i el futur de tots.

(Visited 26 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari