Infermeria: una visió de futur per a l’atenció de la salut

Coincidint amb l’aniversari del naixement de la infermera Florence Nightingale, cada 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Infermeria a tot el món. Sota el lema “Infermeria. Una veu per liderar: una visió de futur per a l’atenció de la salut”, enguany el Consell Internacional d’Infermeres vol posar en relleu com aquesta figura professional transformarà la pròxima etapa de l’atenció mèdica.

Amb motiu de l’efemèride, els professors dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Antonia Campolongo Perillo i David Iglesias Villanueva ens comparteixen les seves reflexions sobre la professió d’infermeria i la importància del col·lectiu per a la presa de decisions en l’àmbit de la salut.

La importància i la necessitat de formació especialitzada en infermeria, per Antonia Campolongo Perillo

Fa poc s’ha complert un any des que un virus conegut per tothom com coronavirus, COVID-19 o SARS-CoV-2 va capgirar completament la nostra rutina i el nostre dia a dia. Gran part de la població es trobava confinada a casa i el personal d’infermeria, juntament amb altres professions essencials, no va viure el confinament com la gran majoria. Potser la part més dura ha estat per a les unitats de vigilància intensiva dels hospitals i els centres d’atenció primària, on actualment hi ha una càrrega assistencial molt alta.

El que ens ha tocat viure aquest darrer any ha deixat clara l’enorme capacitat d’adaptació del personal d’infermeria. I el treball en equip entre professionals que treballaven en diferents àmbits ha establert nous llaços difícils d’oblidar. Així mateix, durant aquest període també s’han objectivat la importància i la necessitat de l’especialització del col·lectiu.

Ha hagut d’arribar una pandèmia mundial per donar a conèixer la importància de la formació especialitzada en infermeria. Enguany s’ha pogut objectivar la falta d’infermeres especialitzades en vigilància intensiva i com els i les professionals de la infermeria en moltes ocasions no tenim els coneixements específics i especialitzats per poder proporcionar una atenció sanitària de qualitat a qualsevol mena de pacient.

Reconèixer i proporcionar formació específica i especialitzada al personal d’infermeria per cuidar pacients en estat crític és realment necessari, com també ho és reconèixer l’especialització de vigilància intensiva dins de les especialitats reconegudes oficialment el 2005.

Hem de ser conscients que, deixant de banda el nostre alt grau d’adaptació, les infermeres no podem adquirir tot el coneixement sobre cures específiques en totes les patologies. Per això, seria òptim que en un futur el col·lectiu pogués especialitzar-se com ho fan els nostres companys, els metges. D’aquesta manera podrem aconseguir una millor atenció assistencial i de qualitat per als nostres pacients.

Quan parlo de qualitat assistencial em refereixo a efectivitat, eficiència, competència professional, accessibilitat, satisfacció, adequació, continuïtat, empatia i seguretat, uns aspectes emmarcats pel nostre bon fer com a infermeres i posant al centre de tot plegat el pacient i el cuidador o la família. Aquesta qualitat assistencial ha de ser valorada sempre pel pacient, el seu entorn familiar i per la societat en general, tenint en compte el grau de satisfacció de les necessitats de cadascun.

Juntament amb altres professions sanitàries, les infermeres exercim un paper important en la societat actual. I actualment som la professió més nombrosa en el nostre sistema sanitari. A més, gràcies als avenços que ha anat fent la infermeria en els últims temps, exercim diferents papers en el sistema sanitari: educadors de la salut, gestors, investigadors de cures, de lideratge, polítics, etc. Necessitem infermeres líders que ens ajudin a potenciar i visibilitzar la feina que es fa des de la infermeria, així com crear programes que millorin l’accés al sistema i contribueixin a reduir els costos sanitaris.

Encara ens queda molta feina per fer. En aquest sentit, una de les assignatures pendents és poder asseure’ns en taules de negociació en les quals avui dia la falta de la figura de la infermeria és evident. Amb això, podrem exercir la nostra professió com a peça clau en el sistema sanitari, defensant sempre els interessos dels nostres pacients i cuidadors.

La importància de la infermeria en el desenvolupament i la implementació de polítiques de salut, per David Iglesias Villanueva

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el 2020 l’Any Internacional de les Infermeres i les Llevadores, any en què també es va celebrar el bicentenari del naixement de Florence Nightingale. Era l’impuls definitiu a la campanya iniciada el gener de 2018 pel Consell Internacional d’Infermeria i la mateixa OMS anomenada Nursing Now, moviment que té com a objectiu influir en els governs, polítics i gestors perquè inverteixin en infermeres i utilitzin totes les seves competències.

La campanya va tenir el seu origen en el Parlament britànic, concretament en l’informe “The Triple Impact” (2016), elaborat per un grup de treball amb representants de totes les formacions polítiques. De l’informe se n’extreu que potenciar i invertir en personal d’infermeria produeix millores en la cura del pacient i en la població en general. També millora l’equitat de gènere i l’economia dels països.

La crisi sanitària i social generada per la pandèmia de la COVID-19 ha posat en relleu la important tasca de les infermeres en la cura, la prevenció i el tractament de la malaltia. Puc afirmar, sense por d’equivocar-me, que la societat ha pogut comprendre l’essència de la professió.

Tenim, per tant, un escenari propici perquè la professió avanci i se situï on se la necessita. Hem d’alçar la veu i buscar el nostre lloc en la presa de decisions sociopolítiques. La presència de les infermeres en el desenvolupament i la implementació de les polítiques de salut serà fonamental per garantir que aquestes siguin efectives, satisfacin les necessitats reals de les persones i hi donin resposta.

Els alts mandataris han d’escoltar la veu experta en cures. La veu de les infermeres. No és qüestió d’invertir-hi més, sinó d’invertir-hi millor. I per fer-ho possible és necessari crear una direcció general de cures, liderada per infermeres gestores.

Són diverses les comunitats autònomes que ja han entès la necessitat d’un organisme que tingui com a funcions implementar programes de cures sanitàries cròniques, pluripatològics, així com per a col·lectius vulnerables i d’atenció en salut mental. Aquest organisme no ha de deixar al marge la promoció de la millora contínua de la pràctica clínica, de la mateixa manera que tampoc no ha d’ometre l’elaboració, el desenvolupament i l’avaluació d’estratègies de seguretat del pacient.

No serà fàcil. No esperem que ens hi convidin, agafem una cadira i afegim-nos a la conversa. Fem-nos escoltar.