Rafael Ramos: «Una nutrició adequada pot revertir, frenar o retardar la sarcopènia en aquells casos en què l’exercici no es pot aplicar»

Amb una àmplia trajectòria acadèmica (als graus de Nutrició Humana i Dietètica i de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport hi ha afegit diversos màsters i cursos relacionats amb l’esport i la nutrició) i laboral (és preparador físic i assessor en salut multidisciplinària i integral), Rafael Ramos considera que “encara queda molt per saber” en el seu àmbit professional. Aquesta curiositat el va portar a aprofundir en el paper que té l’alimentació en l’estat de forma física i a centrar el seu interès en la sarcopènia. L’impacte dels diferents nutrients sobre la massa muscular, els reptes que planteja l’ús de suplements o la necessitat de donar més visibilitat a un problema que no és exclusiu de la gent gran són alguns dels temes que aborda en el seu treball final de màster (TFM) del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC, “Sarcopènia: abordatge nutricional”. De tots aquests temes i de la seva experiència com a alumne de la UOC, ens en parla en aquesta entrevista.

Per a “no iniciats”, què és exactament la sarcopènia i quina incidència té entre la població?

De manera resumida, es pot dir que és la pèrdua de massa muscular i de força que s’experimenta amb l’edat, i la seva etiologia és multifactorial. La incidència entre la nostra gent gran augmenta cada dia, i això fa que es dispari la despesa de la Seguretat Social a causa de la gran dependència que genera. Afecta més les dones que els homes: la prevalença actual, segons el Grup Europeu de Treball sobre Sarcopènia en Persones Grans (EWGSOP), és del 50 % en dones més grans de 80 anys i del 20 % en homes amb edats compreses entre els 70 i els 75 anys. Aquestes dades varien segons els autors, però, en tot cas, és una síndrome que es pot començar a manifestar als 40 anys i que es va a agreujant amb el temps.

Quines conseqüències pot tenir una sarcopènia mal diagnosticada o mal tractada?

Es tracta d’un procés de deteriorament muscular que té com a conseqüències principals la pèrdua de funcionalitat, l’augment de la dependència, el deteriorament emocional, accidents (caigudes, fractures) i, fins i tot, la mort.

Què et va portar a enfocar el teu TFM en aquest tema?

La raó és molt senzilla: els meus alumnes envelleixen, i cal adaptar els entrenaments i la nutrició a cada etapa evolutiva. Després de molts anys entrenant persones de totes les edats, volia saber més coses sobre l’impacte que té la nutrició en la gent gran, així que vaig començar a investigar pel meu compte. De fet, el tema del meu treball final de grau de CADF va ser l’exercici i la nutrició per tractar o evitar la sarcopènia. Aquest estudi em va confirmar la importància de l’exercici, però no tant del paper de la nutrició. Per aquest motiu, en el TFM del màster de la UOC vaig decidir aprofundir en aquest tema, amb la tutorització del Dr. Miguel Mariscal Arcas.

Quines són les línies principals d’aquest treball?

Bàsicament, l’objectiu va ser trobar en la literatura científica actual totes aquelles estratègies nutricionals o de suplementació que serveixin per prevenir o tractar la sarcopènia. La recerca va aportar dades importants sobre l’eficàcia d’alguns nutrients i, també, ens va permetre adonar-nos que encara falta molt per investigar perquè, encara que hi ha evidència sòlida sobre aquests nutrients, aquesta no és suficient pel que fa a la seva dosificació exacta, i això fa que els professionals de la nutrició hagin d’avaluar cada cas en particular, des d’una perspectiva empírica. Un dels aspectes destacables d’aquesta recerca és la constatació que és igual si la font d’aquests nutrients procedeix d’aliments naturals o de suplementació: l’efecte sobre la sarcopènia és el mateix.

Tal com s’explica al teu TFM, l’exercici físic és la principal eina útil per abordar la sarcopènia. Són igual de contundents les dades respecte al paper de la nutrició?

Se sap que l’exercici per si sol és capaç de revertir o d’alentir la sarcopènia, fins i tot amb una dieta no gaire bona. El múscul esquelètic és considerat per molts autors un òrgan endocrí i exocrí amb funcions autocrines i paracrines, la qual cosa significa que una musculatura activa és capaç de revertir molts processos inflamatoris i degeneratius. D’aquesta manera, s’eviten nombroses malalties i comorbiditats relacionades amb l’estil de vida. Quant a la nutrició, tot i que n’hi ha força estudis perquè es tracta d’un camp molt ampli, són molts els factors per investigar, per la qual cosa encara hi ha qüestions per resoldre, però l’evidència actual és contundent quant al seu paper per revertir, frenar o retardar la sarcopènia en aquells casos en què l’exercici no es pot aplicar, com els enllitats de llarga durada per lesions o patologies com la COVID-19.

Proteïnes i omega-3

Quins efectes concrets té la nutrició sobre la massa muscular? Fins a quin punt es pot revertir el seu deteriorament amb una pauta alimentosa adequada?

Els nutrients intervenen, principalment, en l’activació de les vies metabòliques, els processos hormonals, l’angiogènesi, l’activació neuronal, etc., és a dir, en funcions relacionades amb la síntesi de proteïnes musculars. Per tant, una nutrició adequada actua augmentant la massa muscular o evitant-ne la degradació. Estudis en aquesta línia han demostrat efectes positius de la dieta de manteniment en l’augment de la massa muscular, fins i tot sense presència d’activitat física.

Per què les proteïnes són tan importants en aquest sentit?

Aquest nutrient té un paper fonamental, sobretot, per la seva funció estructural. Els músculs són proteïnes entrellaçades —actina i miosina— amb capacitat contràctil, i formen la unitat cel·lular anomenada miòcit. La quantitat de proteïnes de la dieta marca la capacitat de frenar el dany muscular i activar la recuperació de les cèl·lules musculars. En aquest treball hem vist que, més que el tipus i la font de la qual procedeixin (aliments naturals o de suplementació), el que importa és la quantitat de proteïnes presents en la dieta. Un dels nostres objectius va ser revisar els valors recomanats de proteïnes per a les persones grans sarcopèniques. Les recomanacions actuals de 0,8 g/kg/dia per a persones sanes semblen suficients, però no ho són per tractar la sarcopènia. Els estudis amb resultats positius mostren quantitats superiors a 1,2 g/kg/dia, i, fins i tot, els millors resultats s’aconsegueixen amb ingestes d’aproximadament 1,5 g/kg/dia. També hem trobat estudis que demostren que els efectes beneficiosos de les proteïnes augmenten quan aquestes es combinen amb la leucina.

Quins avantatges tenen els àcids grassos omega-3? Quina és la millor manera d’incorporar aquests nutrients a la dieta?

Els avantatges es deriven fonamentalment dels seus efectes preventius, però no sols els omega-3: també els triglicèrids de cadena mitjana (TCM) i els àcids grassos monoinsaturats (AGMI). La seva implicació en la salut muscular està determinada per l’equilibri entre la síntesi i la degradació de proteïnes. La millor manera d’incorporar els omega-3 a la dieta és consumint peixos grassos d’aigua freda; nous i llavors; soia; olis vegetals; fruita (maduixes, alvocats); verdura de fulla verda i cereals (civada).

– En el treball es destaca el paper de la vitamina D. Quina és la seva funció en el maneig de la sarcopènia?
És necessària per a l’absorció del calci, que és indispensable per a la contracció muscular (sense la presència d’aquest mineral, no hi ha aquesta contracció). A més, és fonamental en el metabolisme de les cèl·lules musculars, ja que en modula la diferenciació i la proliferació. A més, preserva la massa muscular, la força i la funcionalitat.

El repte de la dosificació

Quines evidències hi ha sobre el paper dels suplements nutricionals?

Actualment, ja entenem una mica més bé quins són els protocols més adequats a partir de l’evidència, però cal precisar les dosificacions per a cada cas, en funció del nivell de gravetat, l’edat, el sexe, etc. Caldrà fer més estudis amb protocols diferents quant a la durada i els nutrients per separat, en còctels i aliments integrals, en diferents grups de població i amb diferents característiques físiques. Afortunadament, hi ha un gran nombre d’investigadors centrats en la sarcopènia, i és molt probable que en molt poc temps anem completant el coneixement que ens en falta. En el meu cas, espero poder fer algun estudi en aquesta línia en el futur.

Tenint en compte que la sarcopènia s’associa gairebé exclusivament a la gent gran, trobes que caldria donar-hi més visibilitat entre les persones més joves?

Per descomptat, i més avui dia, ja que els nostres joves són cada vegada més sedentaris pel temps que passen davant de les pantalles. Cal una conscienciació global sobre aquest problema. Durant un temps es va creure que només passava en les persones grans, però més tard es va observar que la sarcopènia també la patien persones obeses sedentàries i joves sedentaris o immobilitzats durant un llarg temps, ja que, a més de la pèrdua de força (dinapènia), complien tots els criteris diagnòstics de la sarcopènia (disminució de la massa muscular, la força i la funcionalitat, i augment de greix en els músculs). És el que es coneix com a sarcopènia secundària.

Com ha estat la teva experiència en el màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC? Per què vas decidir fer-lo en aquest centre?

Ha estat una experiència molt gratificant i motivadora. La didàctica de la UOC és molt pràctica i promou l’autonomia de l’estudiant, sempre amb el suport docent necessari. Tots els professors tenen un nivell acadèmic molt alt i és un honor poder aprendre amb ells. El vaig triar perquè era l’única universitat que oferia aquest màster de manera oficial i amb un programa adequat a les meves expectatives.

Finalment, quins són els teus plans formatius/professionals de futur?

La meva intenció és continuar estudiant a la UOC (idiomes, algun altre màster…), i m’agradaria optar algun dia al doctorat. I, professionalment, seguir amb el meu centre i, per al curs vinent, ser professor col·laborador de la UOC.