Laura Sas: “El paper del nutricionista esportiu és clau, però la seva presència en l’staff dels equips és encara limitada”

En planificar el TFM del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC, la dietista-nutricionista Laura Sas Barbeito va decidir unir la seva afició pel bàsquet i la seva professió —treballa de nutricionista clínica i imparteix classes de l’assignatura d’Alimentació saludable a la universitat d’adults. Va contactar amb jugadores d’un equip de bàsquet de Lugo i va posar en marxa la recerca “Evaluación del estado nutricional de jugadoras de baloncesto profesionales y semi-profesionales de categoría senior”, que va rebre el premi al millor TFM de la seva promoció. 

El treball revela la necessitat de millorar els hàbits alimentaris i la composició corporal d’aquestes jugadores, i fa també evident el paper determinant que té la inclusió d’un nutricionista esportiu en l’staff dels equips. D’aquests i d’altres aspectes de la seva recerca, i també de la seva experiència com a estudiant de la UOC, ens en parla en aquesta entrevista. 

Què et va portar a centrar el TFM concretament en aquest tema?

Tenia clar el tipus de treball que volia dur a terme, i no preveia fer una revisió bibliogràfica o una intervenció (el temps per fer-ho era molt just). Quan em vaig decidir per una investigació, vaig localitzar un equip de bàsquet de la meva ciutat, Lugo, i m’hi vaig posar en contacte. Així mateix, la investigació la volia fer en dones, ja que és un camp molt poc estudiat.

L’elecció del bàsquet com a disciplina per analitzar es deu a alguna raó en particular?

Sí. He jugat a bàsquet des de petita, és el meu esport, i per tant sabia que triant-lo com a disciplina gaudiria de fer el TFM. I, a més, vaig pensar que haver fet prèviament un curs de nutrició òptima en bàsquet em facilitaria l’elaboració del projecte.

Quin impacte té la nutrició en la pràctica del bàsquet quant al rendiment i en aspectes com la força, la velocitat i la recuperació? 

En general, l’alimentació és un dels factors més importants en el rendiment, ja que un desequilibri en la ingesta energètica pot tenir conseqüències com les lesions, i en el cas de les dones esportistes podria donar lloc a la tríada: trencament, alhora, del menisc intern i dels lligaments creuats anterior i lateral intern. La força, la velocitat i la potència es poden beneficiar d’una bona aportació d’hidrats de carboni i optimitzar-se amb algun suplement (sempre pautat de manera individualitzada).

Pel que fa a la recuperació, és molt important gestionar les ingestes postexercici amb aliments antiinflamatoris o antioxidants, ja que el volum d’entrenament dels esportistes és molt gran i cal accelerar la recuperació tant com sigui possible, però assegurant que continuï sent correcta. 

Baixa adherència a les recomanacions nutricionals

Quines són les principals conclusions a les quals has arribat amb la teva recerca? Què aporta respecte a treballs similars o evidències prèvies?

La principal conclusió és que les jugadores de bàsquet, a més de presentar dades normals per al pes, l’alçària i l’índex de massa corporal (IMC), no porten una alimentació adequada a la seva pràctica esportiva, ja que la distribució de macronutrients i la freqüència de consum dels diferents aliments no compleix les recomanacions establertes. Així mateix, de la comparació entre jugadores es conclou que, com més alt sigui el nivell de competició, millor serà l’estat nutricional. 

La majoria de les recerques prèvies s’han fet en homes o en tots dos gèneres, sense fer distincions en els resultats. En les que s’estudiaven dones, aquestes no eren professionals, i tampoc no vaig trobar treballs sobre el tema de publicació recent, així que considero que el meu treball posa un granet de sorra a la recerca actual sobre dones basquetbolistes. 

En l’estudi s’analitzen dos grups de jugadores: professionals i semiprofessionals. Quines són les diferències nutricionals més destacables entre totes dues?

Les jugadores professionals tenien un percentatge més baix de massa grassa. En relació amb la ingesta dietètica, les semiprofessionals no consumeixen una quantitat d’energia que supleixi la seva despesa energètica, i això, les professionals, sí que ho fan. Tots dos equips presenten una ingesta deficitària d’hidrats de carboni i proteïnes, i un alt consum de greixos. 

A partir dels resultats, quins canvis o reajustaments caldria fer en la dieta tipus de les jugadores de bàsquet?

Caldria incrementar la ingesta d’hidrats de carboni a partir d’aliments com les patates, l’arròs, la pasta i el pa. Així mateix, s’hauria de mantenir la ingesta de proteïnes, però variant-ne les fonts (peix, carn, ous i llegum). I, finalment, reduir el consum de productes processats per disminuir la ingesta de sucres i greixos saturats, i augmentar la de greixos saludables a través d’aliments com l’alvocat, l’oli d’oliva, les olives o la fruita seca.

A parer teu, creus que hi ha prou conscienciació per part dels responsables dels equips sobre la importància d’adequar el tipus d’alimentació a les necessitats específiques de cada esport?

Això depèn molt de l’equip. Penso que sí que n’hi ha, de conscienciació, però no prou, ja que, en l’organització del pressupost que es fa a començament d’any, la presència d’un nutricionista no es considera fonamental, com sí que passa amb el fisioterapeuta, per exemple. El fet de contractar-ne o no depèn normalment que hi hagi pressupost sobrant, i aquesta visió del nutricionista esportiu hauria de canviar. De tota manera, penso que aquesta situació també té a veure amb la manca de coneixement per part del cos tècnic sobre la importància real que té aquesta adequació.

Els esportistes, estan prou implicats en la seva alimentació? Per què tendeixen a no complir les recomanacions nutricionals específiques?

Pel que he pogut saber de les noies amb què he fet el TFM, sí que es preocupen per la seva alimentació. El problema és que no saben com fer-ho de manera correcta, ni com adaptar-la a la vida social en paral·lel a la professional, i penso que aquest és el motiu d’aquesta tendència a no complir les recomanacions que reflecteix l’estudi, ja que o bé les desconeixen, o bé segueixen les que van adreçades a la població general, que no són suficients per als professionals de l’esport. Per tot això és tan important la presència d’un nutricionista esportiu que, a més de planificar les pautes, faci tasques d’educació nutricional.

Línies de recerca “en femení”

Sembla que la presència escassa de nutricionistes esportius en els equips es dona a tots els nivells (les jugadores de la selecció de futbol han reconegut que disposar-ne d’un ha estat una “conquesta” recent). Quines estratègies caldria adoptar per canviar aquesta situació?

Penso que l’important és conscienciar els equips de la importància d’aquesta qüestió. Amb tot, no és només un tema de desconeixement, sinó també de pressupost, el qual, en l’esport femení en general, és molt més limitat, i això fa que la presència d’un nutricionista sigui molt més complicada. En el cas del bàsquet, si es compara amb la lliga professional masculina (ACB), hi ha molt pocs equips que incorporin la figura del nutricionista esportiu, i han de ser els jugadors els que es mobilitzin i financin aquest professional. A Espanya, l’esport rei és el futbol, i en aquest cas sí que disposen d’un nutricionista en gairebé tots els equips, per la qual cosa crec que també continua sent una qüestió de mitjans. 

Un altre aspecte que abordes és la importància de planificar els horaris i fer les ingestes a hores fixes. Com beneficia això les esportistes? Es podrien extrapolar aquests beneficis a la resta de la població?

El benefici seria l’augment o l’optimització del rendiment esportiu, ja que el bàsquet és un esport intermitent, per la qual cosa planificar què ingerir i en quin moment fer-ho ajuda a aportar l’energia i els nutrients necessaris als músculs demandants a cada moment, durant l’entrenament o les competicions. Això, però, no és extrapolable a la resta de la població, ja que els requisits dels esportistes són molt més alts i el fraccionament de la ingesta es fa amb l’objectiu de millorar-ne el rendiment. 

En el treball comentes que, en pròxims estudis, es podria analitzar la ingesta/composició corporal en funció de la posició de joc. Quines altres línies es podrien plantejar sobre la base de les evidències extretes d’aquesta recerca?

També es podria estudiar si el cicle menstrual influeix en el rendiment esportiu de les jugadores. En el meu cas, no vaig preguntar en quina fase del cicle es trobaven les noies, però crec que, analitzant l’alimentació en cadascuna, s’hi observarien diferents tendències quant a la ingesta. Penso que, en l’àmbit de l’esport femení, és un factor que cal tenir en compte a l’hora de planificar la pauta nutricional per, d’aquesta manera, optimitzar encara més el rendiment. 

Com ha estat la teva experiència en el màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC? 

L’experiència ha estat molt bona. El sistema d’avaluació em sembla el més adequat, ja que fer els treballs tal com estan plantejats et permet posar en pràctica la teoria tota l’estona i aplicar-la a un cas real, a diferència d’altres sistemes, com ara els exàmens. 

Per què vas decidir fer-lo en aquest centre?

Vaig decidir fer el màster a la UOC per la seva modalitat en línia, ja que, com que treballava, m’era molt més fàcil gestionar el temps d’estudi.

Finalment, quins plans formatius/professionals tens per al futur? Tens previst continuar enfocada en la línia del tema que centra el teu TFM?

El meu somni seria entrar a treballar com a nutricionista en un equip de bàsquet professional, com a part de l’equip tècnic, per la qual cosa la meva idea és continuar formant-me en l’àmbit de la nutrició esportiva, fent més cursos sobre el tema i enfocant-me principalment cap a aquest esport.