Carla Pacheco Urbina: “No hi ha dades sobre necessitats de suplementació de seleni, iode i vitamina D en esportistes”

05/07/2023
Carla Pacheco, estudiant del màster universitari d'Alimentació a l'Activitat Física i l'Esport que ha elaborat un TFM sobre la vitamina D de la població esportista de Galícia Carla Pacheco Urbina, graduada del màster universitari d’Alimentació a l’Activitat Física i l’Esport de la UOC.

El seu interès per l’estudi de la tiroide va portar Carla Pacheco Urbina, graduada del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC, a comprovar l’escassetat de dades sobre la suplementació de determinats nutrients en els esportistes. I aquest és precisament el tema en què va centrar el seu TFM, Niveles de yodo, selenio y vitamina D en la población deportista del sur de Galicia. ¿Hace falta suplementación viviendo y comiendo en la costa gallega?, en el qual desenvolupa aquesta proposta i aporta evidències no conegudes sobre l’estatus d’aquests micronutrients en aquest grup de població.

Graduada en Medicina a Veneçuela, país del qual és originària, és especialista en Endocrinologia i Nutrició pel Complex Hospitalari Universitari de Vigo i ha enfocat la seva trajectòria en la patologia metabòlica/hormonal, la nutrició i la fisiologia esportiva. En aquesta entrevista comparteix l’experiència que té en aquest àmbit, les peculiaritats del seu TFM i l’aplicabilitat potencial dels resultats d’aquesta recerca i, també, com ha estat l’experiència com a estudiant de la UOC. 

Per quina raó vas decidir enfocar el TFM en aquest tema i, concretament, en aquest grup de població?

Tinc la intenció de fer el doctorat en el camp de la tiroide. En el funcionament correcte d’aquesta glàndula intervenen molts factors ambientals, entre els quals hi ha la dieta i els micronutrients. Per poder plantejar hipòtesis sobre la influència d’algun o diversos d’aquests factors en la fisiologia o patologia tiroidal, cal conèixer l’estatus nutricional actual de la població. Lamentablement, a Galícia no disposem d’aquestes dades, ni en la població general ni molt menys en una població tan específica com els esportistes. Per tant, crec que és necessari conèixer aquestes dades com a punt de partida per a diferents projectes científics i de salut pública encaminats a millorar la qualitat de vida de la població gallega. 

Quin objectiu té aquesta investigació?

Conèixer els nivells de iode, seleni i vitamina D en la població esportista de menys de cinquanta anys del sud de Galícia i comparar-los amb població similar no esportista de la mateixa regió.

De forma resumida, per què aquests tres nutrients —seleni, iode i vitamina D— són tan importants en la població esportista en particular?

En realitat, aquests tres micronutrients estan majoritàriament relacionats amb el funcionament adequat de la glàndula tiroide, que és la gran reguladora del metabolisme. Per obtenir més benefici de l’esport necessitem un metabolisme adequat. D’aquesta manera, aquests micronutrients afavoreixen el rendiment esportiu de manera indirecta perquè permeten un estat tiroidal òptim. Específicament, cadascun ajuda en el sentit següent: el seleni participa en la senyalització adequada de les hormones tiroidals a escala perifèrica (com en el fetge, en el teixit adipós i el teixit muscular) i el iode és la matèria primera fonamental per fabricar les hormones tiroidals. Quant a la vitamina D, té la funció de mantenir una resposta immune correcta i un estat antioxidant. També ajuda a tenir un aprofitament muscular més important del calci.

L’objectiu del meu TFM és conèixer els nivells de iode, seleni i vitamina D en la població esportista de menys de cinquanta anys del sud de Galícia.

Quina metodologia s’ha emprat per fer aquest estudi?

Aquest treball és un disseny d’intervenció. Vol ser un estudi de tipus poblacional, prospectiu i descriptiu. 

Què aporta aquest estudi respecte a evidències o recerques similars fetes anteriorment?

Fonamentalment, proporciona dades no conegudes abans en esportistes locals, com ara l’estatus de seleni, vitamina D i iode. En el cas del seleni, no se’n coneix l’estatus, ni tan sols en la població general. A més, l’estudi permet actualitzar dades ja conegudes, com l’estatus de iode i vitamina D en la població gallega en general.

Dieta atlàntica

Quines recomanacions “regeixen” les pautes de suplementació d’aquests nutrients en els esportistes?

Actualment no es recomana suplementar cap mena de micronutrient en esportistes, tret que hi hagi un dèficit objectivable, ja que s’estima que aquests micronutrients s’aconsegueixen amb una alimentació adequada. No obstant això, a causa del desgast al qual s’exposen en la pràctica esportiva, els alts requeriments nutricionals i les hores d’entrenament —moltes vegades tancats, sense exposició solar— poden generar deficiències nutricionals notòries que afectin el rendiment físic i la salut.

Les ingestes diàries recomanades (RDI) actualment per a la població espanyola són les següents: 

– Iode: 110 µg/d en dones > 20 anys i 140 µg/d en homes > 20 anys.

– Seleni: 55 µg/d en dones > 20 anys i 70 µg/d en homes > 20 anys.

– Vitamina D: 15 µg*/d en dones i homes de 20-60 anys. 

(*1 µg de colecalciferol = 40 UI de vitamina D).

Com a especialista en el tema, quines característiques té en general el patró alimentari gallec?

La dieta atlàntica, que és el patró alimentari característic d’aquesta regió, es caracteritza per un consum abundant d’aliments de temporada, locals i mínimament processats. Predominen els aliments d’origen vegetal, com ara verdures i hortalisses, fruites, cereals (pa amb gra sencer), patates, castanyes, nous i lleguminoses. També abunda el consum de peixos i mariscos frescos, congelats o en conserva, així com el de llet i derivats lactis, especialment els formatges. Es consumeixen també un altre tipus de fonts proteiques com la carn de porc, boví, caça i ocells. Quant a les begudes, predomina el consum de vi, normalment amb els menjars i en quantitats moderades.

La preparació culinària preferent sol ser la cocció, el guisat i la brasa, amb oli d’oliva tant per amanir com per coure.

Pel fet que el consum de peix i de productes de mar a Galícia s’ha mantingut molt per sobre de la mitjana estatal durant els darreres anys, des del punt de vista nutricional, la dieta atlàntica destaca especialment per l’aportació d’àcids grassos d’elevada qualitat nutricional (EPA i DHA), així com d’importants quantitats de iode, seleni, zinc, ferro i vitamines D, A, B1, B6 i B12.

Quina opinió tens respecte a la paradoxa que, essent Espanya un país amb tantes hores de sol, la incidència de dèficit de vitamina D sigui tan elevada (més alta, fins i tot, que en països del nord d’Europa)?

Diversos factors influeixen en aquest aspecte. El primer és el clima i la intensitat dels raigs solars, perquè, com que les temperatures i la sensació tèrmica són tan altes, la població s’estima més quedar-se en espais tancats o sota l’ombra. Això també condiciona a fer servir protecció solar de manera més freqüent i en una superfície corporal més gran.

Després hi ha la fesomia de l’espanyol mitjà. Se sap, i està demostrat, que els bruns (les persones amb ulls marrons-negres, de pell més fosca) absorbeixen menys vitamina D provinent de la radiació solar que els fenotips rossos. Finalment, molts dels països nòrdics, precisament per la seva escassa exposició solar, tenen implantada de manera universal la suplementació de vitamina D des d’edats primerenques. Aquests programes no existeixen a Espanya.

La dieta atlàntica, que és el patró alimentari característic d’aquesta regió, es caracteritza per un consum abundant d’aliments de temporada, locals i mínimament processats.

La recerca descrita en el teu TFM ja s’ha posat en marxa? Quantes fases/etapes té i quant està previst que duri?

Encara no he posat en marxa el projecte. Tinc previst fer-ho en tres fases; la primera comprèn l’aprovació per part del comitè d’ètica, l’elaboració del protocol de l’estudi i la cerca de finançament. Després s’iniciaria la segona fase, que correspon a la recol·lecció de la mostra i l’obtenció dels resultats. Finalment, la tercera fase està dedicada a l’anàlisi i publicació de resultats. En total, tinc previst fer el projecte en 2-3 anys.

Quant als resultats, quan hi ha previst tenir-ne alguns, encara que sigui de manera preliminar?

Si tot va bé, d’aquí a un any i mig es podrien conèixer almenys part dels resultats preliminars. 

Base científica per a estudis futurs

Quines aplicacions tindrien els resultats d’aquesta recerca en la pràctica, sobretot pel que fa als possibles reajustaments en les pautes de suplementació per als esportistes?

L’aplicació més important del meu projecte és que permetria establir una base científica per poder indicar suplementació d’un o diversos micronutrients en els esportistes.

Quin seria el pas següent que s’ha de fer en aquesta línia de recerca per tenir més proves sobre el paper d’aquests nutrients en aquest grup de població?

Després d’aquest projecte, seria idoni plantejar estudis tipus assaig clínic en què es compari la població esportista classificada en diferents disciplines esportives, unes exposades a suplementació de micronutrients i unes altres sense suplementació, i observar l’efecte en el rendiment físic, el desenvolupament de massa òssia i muscular, l’aparició de malalties, etc. 

Com ha estat la teva experiència com a estudiant de la UOC en general i del màster d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport en particular? Per què vas optar per aquest centre?

Ha estat molt gratificant, perquè he après molt sobre la nutrició esportiva i especialment sobre l’esport en general. M’ha agradat molt la tècnica d’ensenyament que té la UOC, atès que permet posar en pràctica el que s’aprèn i rebre un retorn del treball fet, amb la qual cosa l’aprenentatge esdevé una experiència més semblant a la vida real dels professionals. Em vaig decidir per aquest centre perquè me’l va recomanar un col·lega. A més, la facilitat d’estudiar a distància, de manera completament en línia i al teu ritme, va fer que aquest màster s’acoblés millor al meu estil de vida actual.

Finalment, quins plans formatius/professionals tens per al futur? Tens previst continuar investigant en la línia del teu TFM?

La meva intenció és fer un doctorat en endocrinologia i nutrició (acabo de començar-lo a la Universitat de Vigo), i m’agradaria enfocar-me en la resposta perifèrica de certs senyals hormonals, com el tiroidal, i estudiar si hi ha relació amb certs micronutrients de la dieta.

(Visited 26 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari