Cristina Reinaldos: “És essencial que els treballadors socials sanitaris tinguem formació homologada en salut”

Cristina Reinaldos és treballadora social sanitària a l’Hospital de Barcelona i graduada del màster universitari de Treball Social Sanitari (MUTSS) de la UOC. El seu treball de final de màster ha estat reconegut com el millor de la promoció en el marc de la Jornada de Treball Social Sanitari que es va fer a principis d’octubre a l’Hospital de Sant Pau. En aquesta entrevista, Reinaldos explica com va gestar el treball i reflexiona sobre la importància de continuar formant-se per afrontar els nou reptes de la seva professió.

Felicitats pel premi. Se l’esperava?

No, mai no havia tret una matrícula d’honor, però gràcies al suport i l’exigència del meu tutor, Bilal Abdelkader Mohamed, que em va orientar per millorar i polir el plantejament previ que tenia, ho he pogut aconseguir. N’estic molt contenta i orgullosa.

En què consisteix el seu treball final de màster?

Se centra en la proposta del catàleg de prestacions i la cartera de serveis de l’Hospital de Barcelona, que és on treballo. Soc la primera treballadora social sanitària d’aquest centre i el treball tracta d’establir unes línies metodològiques comuns en el treball social sanitari, tenint present i com a marc teòric de referència el llibre de Dolors Colom, Trabajo Social Sanitario: Catálogo de prestaciones i Cartera de Servicios (2022). Va ser un privilegi compartir amb ella el desenvolupament d’un projecte que, al final, és una pràctica que cal promoure a totes les unitats de treball social sanitari per impulsar una metodologia i llenguatge comú i obtenir el reconeixement legal de la professió com a sanitària.

I a quines conclusions ha arribat? 

Una ben clara és que cal seguir investigant en el treball social sanitari, perquè malauradament som una professió molt invisibilitzada socialment, i estem treballant de forma continuada pel seu reconeixement. Calen estudis científics que avalin el mètode científic i la nostra intervenció per generar major rigor científic. També és essencial que els treballadors socials sanitaris tinguem formació homologada en salut, perquè els que treballem en aquest àmbit necessitem uns coneixements específics per una bona pràctica.

I entenc que el màster l’ha ajudat en aquest sentit…

El màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC m’ha proporcionat el coneixement i l’especialitat necessaris per comprendre les malalties, patologies i situacions de salut que alteren la vida i l’entorn de la persona que les pateix. Des del treball social sanitari oferim acompanyament i suport emocional al pacient i les famílies en l’evolució de la malaltia. També abordem els factors psicosocials que es veuen alterats en la vida i benestar del pacient amb l’entorn i la xarxa comunitària per garantir un contínuum assistencial.  

Altres conclusions interessants del seu treball final del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC?

He tingut la sort de poder col·laborar amb companyes d’altres comunitats autònomes i he vist que, com a professionals, ens convindria agrupar-nos i consensuar unes mateixes línies d’actuació i metodologia comuna. Com he comentat abans, som una professió on cal establir el Catàleg de Prestacions i Cartera de Serveis del Treball Social Sanitari, unes bases metodològiques comunes (ja hi estem treballant en això), per tal que les Unitats de Treball Social Sanitari disposin d’una nomenclatura i intervenció comunes que reforcin la tasca professional i que hi hagi major visibilitat del rol professional al sistema de salut.  En aquest sentit, cal remarcar la importància del diagnòstic social sanitari, perquè és una tècnica i instrument fonamental per l’abordatge dels diferents factors que impacten directament en la vida del pacient (situació funcional/psíquica, laboral, econòmica, convivència, familiar, social, d’habitatge…), i que en ocasions es veu reduïda o simplificada per la pressió assistencial. Cal potenciar entre els treballadors i les treballadores socials sanitaris que és imprescindible un diagnòstic social sanitari complert, que evitem caure en banals descripcions que redueixen i minimitzen el rol i la intervenció professional.  

Va ser dur combinar el màster i el treball final amb la feina diària a l’hospital?

El suport de la família ha sigut fonamental per tirar tot endavant. Hi he hagut de posar moltes hores i dedicació, sobretot en cap de setmana. No només per redactar-lo, sinó per la complexitat d’extreure dades, analitzar-les i que quedés tot ben clar. Però tot esforç té recompensa. Rebre aquest reconeixement després de tanta dedicació m’alegra molt, perquè m’ha fet sentir capaç d’això i de fer molts altres projectes més. Ara vull traslladar aquest treball de final de màster en un article científic. 

Creu que fer el màster mentre treballava ha estat beneficiós?

Moltíssim, perquè he pogut posar en pràctica en el meu dia a dia tot el coneixement i material teòric que anava estudiant. 

Com veu la seva professió?

El Treball Social Sanitari és una professió vocacional i reivindicativa, que lluita constantment pel reconeixement i la visibilitat en un àmbit, el sanitari, molt jeràrquic i en el qual costa fer-se un lloc de pes en les institucions. La nostra tasca ha estat molt invisibilitzada al llarg dels anys, però és imprescindible per la vida de les persones. El meu treball va en la línia que cal que se’ns reconegui tota aquesta tasca. La nostra és una professió sanitària i no hem de defallir ni perdre la motivació i l’esforç perquè així sigui. 

Deia abans que la creació del treball social sanitari a l’Hospital de Barcelona és recent. Com és això? En ser part de la sanitat privada no es considerava necessari?

Hi havia una figura anterior que donava informació de recursos socials externs, sense formació en l’àmbit. Arrel de la covid es van detectar la complexitat d’unes situacions socials a l’hospital que calia abordar amb uns coneixements i especialitat pròpia del treball social sanitari. La meva tasca no és simplement proporcionar informació externa dels recursos socials. La valoració social i diagnòstic social sanitari per la detecció de situacions de risc i l’abordatge de factors psicosocials son pròpies del treball social sanitari i per tant som fonamentals a tots els dispositius sanitaris per garantir una atenció biopsicosocial. 

Les necessitats de salut ho són per a tothom i no entenen de diners.

Exacte. És té la concepció social que el treball social només proporciona prestacions a persones amb dificultats econòmiques, però no és així. Des del treball social sanitari, abordem la situació de salut, independentment del poder adquisitiu. Ningú es troba exempt de requerir suport social, tampoc les persones que tenen major capacitat econòmica. Com en tots els àmbits de la vida, l’economia personal pot ajudar i facilitar l’accés alguns recursos, però tots els ciutadans ens podem trobar en una situació personal o familiar de malaltia en la que necessitem orientació, acompanyament i suport per l’adaptació a la nova situació de salut i això només es pot proporcionar des de les Unitats de Treball Social Sanitari.