Cinc reptes de salut per al 2024

24/01/2024
Cinco retos de salud para el 2024 Foto: Freepik.

Quins seran els principals reptes de salut per aquest any 2024? Professorat i personal investigador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC exposa diversos desafiaments en l’àmbit de l’envelliment, l’alimentació i la nutrició, la salut digital, la neuropsicologia i la salut de la dona. Descobreix-los!

1. Frenar el ritme de l’envelliment i aconseguir un envelliment saludable

Avui dia el 90% de les persones que neixen en països desenvolupats arriben als 65 anys. Si considerem aquesta xifra com l’inici de la tercera edat, podem concloure que a una bona part del món, gairebé tothom arribarà a vell. La pressió que això està posant ja sobre el sistema sanitari i el de les pensions és important, i encara ho serà més, sobretot considerant que, en paral·lel, està disminuint la natalitat. Això ens porta a dos principals reptes de salut relacionats amb l’envelliment. El primer és com fer que aquesta població de gent gran continuï integrada a la societat i sent-ne part activa, en lloc d’acabar ignorats i expulsats del teixit social, com majoritàriament passa ara. Això requerirà un esforç multidisciplinari (cultural, psicològic, comunicatiu, urbanístic…).

El segon gran repte és com reduir les patologies associades amb l’edat per aconseguir un envelliment més saludable, cosa que tindria un impacte directe en la qualitat de vida de les persones però també en la sobrecàrrega sanitària. Implementar les mesures que actualment es coneix que tenen un impacte (exercici, dieta, hores de descans i de son…) és essencial, però té un recorregut limitat. Cal investigar nous tractaments per a les principals malalties cròniques i, sobretot, alguna intervenció que pugui frenar o alentir el mateix envelliment.

2. Aconseguir una alimentació més saludable i sostenible

Els canvis socioeconòmics globals (més població, més urbana…), el canvi en els patrons de consum (més demanda de productes d’origen animal, més consum d’ultraprocessats…) i el context d’emergència climàtica exerceixen una gran pressió sobre els sistemes alimentaris. Actualment, la distribució dels aliments a escala global és molt desigual i es relaciona amb elevades prevalences de desnutrició i malnutrició, fet que suposa importants càrregues de malaltia en l’àmbit global.

Si no es produeix cap canvi en les tendències actuals, les malalties no transmissibles relacionades amb l’alimentació (desnutrició, obesitat, diabetis tipus II…) continuaran augmentant, mentre que la qualitat i la quantitat dels recursos naturals disponibles disminuirà.

Davant d’aquesta situació és fonamental fer canvis en el nostre model d’alimentació perquè sigui més saludable i sostenible, garanteixi la salut de les persones, generi un impacte ambiental menor i respecti la cultura i la biodiversitat. Per a planificar els canvis necessaris a aplicar en el sistema alimentari actual, cal tenir en compte les complexes interaccions sistèmiques a escala global, local, de l’entorn i individual. D’altra banda, també cal implementar diferents estratègies en l’àmbit polític, de producció, de reducció de la pèrdua i malbaratament d’aliments, de consum, etc. 

Des del grup de recerca FoodLab de la UOC, en el marc del projecte europeu Plan’Eat, treballem per comprendre millor com els factors ambientals, socials, culturals i individuals afecten les eleccions alimentàries de les persones i així poder dissenyar recomanacions i intervencions per influir eficaçment les tendències en els comportaments i aconseguir un sistema alimentari més saludable i sostenible. 

3. Alfabetització digital dels professionals de la salut

En els últims anys s’ha pogut constatar que el nivell de transformació digital del sistema sanitari espanyol és molt baix, gairebé només relacionat amb la interacció a distància entre els professionals i els i les pacients que atenen. Tenir competències digitals per un ús professional és tenir les habilitats suficients per a fer un ús crític, selectiu, eficaç i col·laboratiu de la tecnologia, és a dir, ser capaç de crear coneixement, millorar i innovar la gestió de la salut.

L’escenari d’Internet i d’altres tecnologies de la comunicació estan en constant revolució pel que cal un aprenentatge i adaptació constant i integral dels professionals, dels sistemes i dels pacients i usuaris d’aquest sistema. És per aquest motiu que els i les professionals de la salut han d’assumir un paper proactiu, participant en el disseny i adaptació de la salut digital, i no actuant només com a mediadors passius de la innovació, els canvis o la implementació de la tecnologia en el sistema de salut. Òbviament, no s’ha de caure en l’errada de pensar que la tecnologia suplantarà al professional, sinó en veure la tecnologia com un afegit transversal positiu. La salut digital no és simplement fer servir la tecnologia, és millorar professionalment, millorar la qualitat dels processos assistencials i, per tant, millorar la salut dels usuaris i les usuàries. En un moment en el qual el sistema sanitari està en cert perill de continuïtat, la tecnologia pot ser una de les múltiples solucions possibles.

4. Incorporació de tecnologies emergents per a l’avaluació i intervenció dels trastorns neurocognitius

La neuropsicologia es troba en un emocionant moment pel que fa a la incorporació de tecnologies emergents per a l’avaluació i intervenció dels trastorns neurocognitius. Tot i que l’ús de les tecnologies en la pràctica clínica s’està implementant des de fa anys, ara hi ha una clara aposta perquè tingui un paper més rellevant. Sens dubte, les dificultats per a seguir intervencions de forma presencial durant la pandèmia van impulsar-ne l’ús i augmentar l’interès per part de les empreses tecnològiques per millorar-ne la precisió, l’eficiència i l’accessibilitat.

La realitat virtual per a la intervenció i la teleneuropsicologia (avaluació a distància amb proves en format digital i intervenció en línia) són dos exemples del potencial que ofereixen per a la neuropsicologia clínica, així com les eines d’AI com a suport per al diagnòstic  i el disseny d’intervencions cognitives personalitzades. No obstant això, és essencial abordar qüestions ètiques relacionades amb la privadesa i la confidencialitat de les dades del pacient. A més, cal una acurada validació científica per garantir que les tecnologies proporcionin resultats consistents i rellevants, i siguin eines adequades per al context clínic actual, i futur amb l’aparició de noves necessitats dintre de l’àmbit de la neuropsicologia.

En aquest context, els professionals de la neuropsicologia enfronten el desafiament de mantenir-se actualitzats amb les darreres innovacions tecnològiques mentre preserven l’essència clínica de la seva disciplina i garanteixen el benestar dels individus a qui serveixen. Així doncs, el repte principal rau a equilibrar la tradició clínica amb la innovació tecnològica, assegurant que aquestes noves eines siguin precises i fiables, i amb totes les garanties per als pacients.

5. Fer més visible l’etapa de la menopausa

La menopausa, tot i ser una etapa fisiològica per la qual passaran totes les dones, avui dia segueix sent un tema tabú. No totes les dones seran mares, però totes les dones al voltant dels 50 anys —aquesta edat pot variar en situacions com la menopausa precoç i altres situacions patològiques— arribaran a la menopausa. 

Es parla obertament i en profunditat de l’embaràs i de la lactància, però “s’amaga” la menopausa tot i ser una etapa important i llarga de la vida de les dones, amb un fort impacte en aspectes com la salut, la sexualitat, la salut mental, etc. Un dels reptes importants de tota la societat vers les dones és fer visible aquesta etapa, fer recerca per entendre-la millor i trencar tabús per empoderar les dones que s’hi troben. La menopausa ha de ser visualitzada com una nova etapa en la vida de la dona, sí, però plena i normal.

(Visited 67 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Catedràtic de la UOC i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
Directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professora i investigadora del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. 
Catedràtic i investigador del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament.
Director del màster universitari de Salut Digital / eHealth dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Doctor en Psicologia i investigador de la Unitat de Control del Tabac de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). 
Professor del màster de Neuropsicologia i investigador del grup Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Doctor en Psicobiologia per la Universitat de Padua (Itàlia) i màster en Bioestadística i Epidemiologia per la Universitat de Milán-Bicocca (Itàlia). 
Directora de l'especialització Fisiologia i Estils de Vida Saludable de la Dona. Professora i investigadora del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. 
Comentaris
Deixa un comentari