Claus per a una alimentació saludable a casa i a l’escola

L’obesitat és un tema candent. Segons l’OMS, entre mitjan anys setanta i l’any 2016, la seva incidència es va multiplicar per deu en les poblacions infantil i adolescent. Per prevenir-la en aquest grup de població, és important una qüestió que és òbvia i que, sovint, es fa complicada: una alimentació adequada. Sobre això van parlar les ponents de la taula rodona “Alimentació saludable a casa i a l’escola”, en el marc de la Jornada sobre Alimentació i Activitat Física en la Infància i l’Adolescència que es va celebrar al juny a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La trobada va acabar amb una conclusió clara: perquè els infants i el jovent es nodreixin bé, no es tracta només de recomanar què menjar o no menjar, sinó que és fonamental que l’entorn els acompanyi i que afavoreixi la seva salut mental, la seva participació i el seu accés al menjar saludable. Així mateix, cal el suport de les administracions públiques a través de regulacions i accions a l’espai públic. En altres paraules, l’alimentació saludable dels menors s’ha d’abordar des d’una perspectiva holística.

En la taula rodona, moderada per Anna Bach, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, van participar les expertes Nadia San Onofre, investigadora postdoctoral en salut pública nutricional i professora de la UOC; Gemma Salvador, dietista nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, i Paula Berruezo, coordinadora tècnica de recerca i programes de la Gasol Foundation a Europa. A continuació, us oferim algunes pinzellades dels temes que van tractar.

De la llet materna als armaris de casa: quatre punts clau

Gemma Salvador va resumir, en quatre punts clau, què es necessita per a una alimentació saludable en la infància i l’adolescència a casa. En primer lloc, va dir, cal informar les famílies i fer-los costat perquè puguin oferir lactància materna als nadons. En segon lloc, la introducció de l’alimentació complementària, a partir, aproximadament, dels sis mesos d’edat, s’ha d’enfocar com un procés educatiu i, per tant, s’han d’oferir aliments bàsics i saludables i respectar les preferències i la sensació de sacietat dels nadons. 

El tercer punt, va explicar, és l’acompanyament dels adults en els àpats: “Cada vegada insistim més en això perquè, en els nens i les nenes una mica més grans, ja hi ha evidència científica que incrementar deu minuts al dia l’acompanyament familiar […] redueix el percentatge d’obesitat infantil”. Finalment, la dietista-nutricionista va convidar les famílies a tenir a la nevera i al rebost aliments saludables, i a limitar els que són de consum molt puntual, com ara brioixeria, dolços, etc.

L’experta del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va recordar, també, les tres guies que el Govern ha editat per orientar les famílies i, també, els professionals de les escoles i les empreses de restauració col·lectiva. Es tracta de Petits canvis per menjar millor, L’alimentació saludable en l’etapa escolar i Alimentació saludable en la primera infància, aquesta última, actualitzada molt recentment.

Nutrició vegetariana o vegana, sí, amb suplement de B12

És adequat alimentar els nens i nenes més petits amb una dieta vegetariana o vegana? Salvador va respondre en positiu: “Si està ben planificada, igual que ho ha d’estar l’omnívora, pot ser saludable? Perfectament. Només hem de recordar que sí que hi ha un compost, la vitamina B12, que s’ha d’incloure com a complement alimentari en qualsevol de les versions vegetarianes”. 

Sostenibilitat i salut: cap als llegums i el peix blau

Quan es tracta d’alimentació i de salut, és important preguntar-se què passa amb aquells que no segueixen una dieta saludable o fan una ingesta inadequada d’alguns grups d’aliments. Segons la professora Nadia San Onofre de la UOC, hi ha una investigació que posa llum sobre aquest tema en joves estudiants analitzant el cas concret d’ingesta de peix. Resulta que aquells que no compleixen les recomanacions alimentàries d’aquest producte tendeixen a optar per aliments ultraprocessats i carregats de sucre. En altres paraules, se substitueixen aliments saludables per altres que no ho són tant, cosa que acaba afectant la salut de forma negativa.

A més, va parlar de les barreres que impedeixen menjar de manera saludable i sostenible, com la falta de temps, el nivell econòmic o l’educació de les famílies. “Hem d’actuar i tenir en compte quines barreres ens impedeixen seguir una dieta saludable i, també, sostenible”, va remarcar. 

Gemma Salvador va recomanar potenciar el consum de peix blau de mida petita. L’experta en va ressaltar el preu baix, la qualitat nutricional i l’estacionalitat. Malgrat reconèixer que és més difícil de preparar, va dir que “les empreses de congelació de peix ja serveixen als menjadors escolars peix net filetejat, i això, per a les cuines, és fantàstic”. 

En tot cas, la nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya va advertir que, per qüestions de sostenibilitat, les recomanacions de consum de peix van a la baixa, i, en aquest sentit, va destacar la necessitat de posar en valor el consum de llegums: “L’alternativa perfecta és incrementar el consum de llegums com a font de dieta mediterrània”, va dir, i en va destacar la qualitat proteica i el contingut en fibres, carbohidrats, micronutrients i minerals, així com el preu baix i la proximitat. 

Què hi poden fer els governs i les escoles

Per la seva banda, Paula Berruezo, referent dels programes i investigacions per a la promoció d’hàbits saludables en la infància i l’adolescència de la Gasol Foundation, va posar sobre la taula l'”entorn obesogènic” que els menors es troben als carrers, en les aplicacions dels telèfons mòbils, a l’escola i a casa. En aquest sentit, Berruezo va destacar la necessitat d’evitar aquests entorns, sobretot en barris de nivell socioeconòmic baix. 

“Catalunya ha estat força valenta, perquè el 2017 es va aprovar una llei autonòmica que és un impost a les begudes ensucrades envasades, i no sabeu com s’ha intentat tombar aquesta llei, la pressió que s’ha rebut, no només des del Govern central, sinó també des de la mateixa indústria”, va contestar Salvador, que es va mostrar molt d’acord amb Berruezo. A més, va afegir, calen més mesures per fomentar una vida activa, com la creació de carrils bici, camins segurs cap a l’escola o espais segurs per jugar. 

San Onofre va exposar dades reveladores, com ara que només un terç dels escolars consumeixen fruita diàriament, que un 85 % consumeixen ultraprocessats de manera habitual o que tan sols un 20 % fa activitat física moderada amb una freqüència diària. No obstant això, es va mostrar optimista respecte a l’evolució dels menús a les escoles. En concret, va destacar el benefici que suposa que l’Administració editi guies i faci un seguiment del compliment que les empreses de restauració fan de les recomanacions establertes en aquestes guies. 

Quant al contingut curricular, Salvador va ressaltar la necessitat d’anar més enllà de l’educació nutricional i crear un “espai curricular de salut, d’hàbits saludables”, amb un contingut molt més ampli. 

En aquesta línia, Berruezo va afegir que, allò que mengen els menors, i com ho ingereixen, està també relacionat amb el seu estat emocional i, fins i tot, amb com de capaç se sent la seva mare o pare de preparar-li plats saludables, la qual cosa, al seu torn, està relacionada amb les influències socials i familiars. 

La metàfora de la ceba i la participació dels menors

Precisament, l’experta de la Gasol Foundation va proposar la metàfora de la ceba per il·lustrar com s’ha d’abordar una alimentació correcta dels infants i els adolescents: “Cal anar a les capes del centre, que em conformen com a individu. Una capa més, la meva família, amb aquest acompanyament, aquests límits, aquest reforç positiu, aquest apoderar […] per adoptar hàbits de vida saludable. Una altra capa més: que el meu barri, la meva comunitat, el meu centre educatiu, de salut, acompanyi […]. I anar sumant capes, fins a arribar a les més polítiques o sistèmiques, que són les que també contribuiran a fer que estigui menys exposada a la publicitat i el màrqueting alimentari […]. Totes les capes són importants i totes necessiten que s’abordin els determinants socials de la salut“.

Tot plegat, sense oblidar els protagonistes, va concloure San Onofre: “Moltes vegades oblidem que els nens, les nenes, els adolescents, tenen opinions, tenen veu, i simplement pensem a instaurar uns hàbits o conductes que ens sembla que són els millors, però possiblement ens oblidem de què pensen, ells i elles, d’aquest tema. Trobo que, si aprenem a escoltar-los, segurament ens serà més fàcil assolir aquests objectius”.

Recupera la taula rodona sencera aquí: