Sobre el nou portal Editores y Editoriales Iberoamericanos

Els detractors dels màsters en edició –que n’hi ha– sovint argumenten que res no és comparable ni pot substituir l’experiència professional. Sens dubte, l’afirmació té un punt de raó, per bé que l’experiència que es pot adquirir treballant sempre serà parcial (en un determinat tipus d’empresa, amb una determinada línia editorial, ocupant un lloc determinat en el procés editorial, etc.) i serà més o menys valuosa i rica en funció també de l’organigrama de l’empresa en la qual es desenvolupi aquesta experiència i quin lloc s’hi ocupi. En qualsevol cas, això no significa que el coneixement adquirit amb l’experiència sigui sempre suficient, i molt menys que l’expertesa no pugui ser transmesa d’un col·lectiu a un altre o d’una generació a la següent. Tot es pot aprendre.

Una manera de fer-ho ha estat sempre, no podia ser d’altra manera, llegir els llibres dedicats a la matèria: les memòries d’editors –per bé que sovint cal fer-ho amb esperit crític perquè l’autor selecciona intencionadament què evoca i sobre tot què no–, les biografies de grans o petits editors i les histories panoràmiques de l’edició als diferents països i contextos culturals.

La recent posada en marxa del portal Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) – EDI-RED, entre altres coses, pot contribuir a acostar aquest coneixement històric que ens evitarà estar redescobrint la sopa d’all una vegada i una altra –sembla mentida, però establir qui va ser el pioner en el llibre de butxaca, per exemple, és encara ara objecte de debat–, alhora que ofereix un “qui és qui” (i “qui era qui”) en l’edició en llengua espanyola, catalana, gallega, portuguesa i eusquera en els dos últims segles i als diversos països on s’ha publicat literatura en aquestes llengües. Del fet que a mitjans dels segle XX es publiquessin llibres en català a Mèxic i Xile, en gallec a Santo Domingo, en eusquera a Guatemala o en totes aquestes llengües a Argentina, per exemple, podrien derivar-se una sèrie de reflexions que potser corresponen a la història políticocultural. Òbviament, són fets que cal conèixer i que poden ser vistos com a antecedents, per motivacions completament diferents, de la publicació avui a Catalunya de llibres en les llengües més diverses, cosa que en realitat no té res d’extraordinari o de nou. De la mateixa manera, quan als anys cinquanta l’editor Germán Plaza va propiciar el naixement de la col·lecció Pulga (en un format a mig camí entre el d’una tarja de crèdit i el d’un paquet de tabac) va fer-ho per aconseguir treure el màxim rendiment a les caríssimes rotatives que acabava de comprar, molt probablement sense recordar –o sense saber– que en la immediata postguerra Josep Janés havia creat una col·lecció formalment molt similar (Grano de Arena), per aprofitar al màxim el poc paper disponible en aquells anys en que estava sotmès a quotes per part del recent nascut govern franquista. Però, es clar, Germán Plaza no va arribar a poder veure el portal EDI-RED.

La posada en marxa del portal EDI-RER, després d’uns quatre anys de feina a l’ombra, ha estat possible gràcies al conveni de col·laboració entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), a qui correspon la tasca científica i de creació del material que es posa a disposició dels lectors, i la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que s’ha fet càrrec de la part més tècnica. Tot i així, un projecte d’aquesta magnitud, tot i el suport de les entitats esmentades, no és empresa fàcil. Un clic en els crèdits del portal permet veure ràpidament l’estructura col·laborativa que el sustenta –una ONG cultural, en podríem dir–, en la qual hi són representades universitats, arxius, escoles superiors de disseny, institucions culturals molt diverses, així com editors i investigadors a títol individual fins a un planter de més dos-cents membres. I no cal dir-ho: segueix oberta a la incorporació de nous col·laboradors. És més: serà imprescindible.

El portal s’estructura en cinc grans camps: un catàleg que pot ser vist com un repositori de breus perfils biogràfics d’editors i PDFs de memòries escrites per grans editors (que estan en domini públic), un conjunt de textos que resumeixen a grans trets la història editorial de cadascun dels països que s’han tingut en consideració (entre ells, les Filipines, el Marroc, Angola o Guinea com els més exòtics o inesperats), una àmplia bibliografia i webgrafia amb els principals recursos per poder detallar, ampliar o precisar la informació que s’ofereix al portal, i dues seccions audiovisuals: una videoteca i una fonoteca on s’emmagatzemaran entrevistes (editades de tal manera que en cap cas superin els quinze minuts) als protagonistes del portal, és a dir als editors, directors literaris, dissenyadors gràfics, etc., per la qual cosa s’ha recorregut tant a arxius preexistents (que permeten recuperar el testimoni d’editors ja morts) com a entrevistes enregistrades específicament per al portal.

En el moment en què EDI-RED es va presentar en públic (5 de maig de 2016) comptava amb uns 150 perfils d’editors, editorials, segells o col·leccions, una vintena de vídeos i cinc gravacions fonogràfiques. És evident que això, donada l’ambició del portal, és només la punta de l’iceberg. Mentre escric aquestes ratlles hi ha en diferents fases d’elaboració unes 600 entrades noves (retrats d’editors i caracteritzacions d’editorials, segells i col·leccions), s’estan editant nous vídeos i gravacions sonores i n’hi ha previstes o pactades moltes altres que es duran a terme en els propers mesos i anys. Seguirà essent, però, una part mínima de l’iceberg. Òbviament, l’enormitat de la tasca i el fet que cada mes neixen en aquest àmbit unes quantes noves editorials, en desapareixen d’altres o s’hi produeixen canvis significatius, fa que el portal requereixi, a més de la incorporació de nou material, una actualització permanent i continuada; el propòsit de fer-ho hi és.

En conjunt, es tracta sobretot d’oferir una radiografia o un gran mapa en contínua evolució de dos segles llargs d’història de la edició en l’àmbit cultural iberoamericà, amb el propòsit de contribuir a la presa de consciència del valor patrimonial que suposen les editorials i els segells, però també hi ha la voluntat de que sigui un recurs útil en àmbits com la història cultural, la bibliotècnia, el periodisme literari i, per descomptat, en el de la formació dels editors que potser en un futur figuraran en el portal.

Presentació del portal a Madrid, amb la participació de la directora del projecte, Pura Fernández i, entre d´altres, Clara Janés, filla de Josep Janés.