L’etiqueta ‘LGTBIQ+’ a la literatura: visibilitza o estigmatitza?

21 de juliol de 2022

Anna Salomó Sentís

«I am happy to think that it gave several thousand lonely and frightened people something to hang onto». Patricia Highsmith, a l’epíleg escrit l’any 1983 d’una reedició de Carol, sent conscient de la rebuda que va tenir l’edició de butxaca de The Price of Salt i l’abast que va tenir la història d’amor entre dues dones als anys cinquanta del segle XX, va evidenciar la necessitat atemporal de tenir referents literaris, sobretot per al col·lectiu LGTBIQ+.

Podem parlar de literatura LGTBIQ+ (sigla que correspon a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i queer) quan la trama principal gira al voltant de la identitat o orientació sexual del protagonista, quan l’obra presenta personatges rellevants que formen part del col·lectiu, o quan l’autor parla obertament de la seva orientació sexual. I la importància de tenir referents gràcies a aquestes obres i poder-les trobar fàcilment va ser una de les conclusions del meu Treball Final de Màster (TFM), però per arribar-hi, cal començar pel principi.

Quan havíem de plantejar el tema per al nostre Treball Final de Màster, tenia clar que volia que fos en la modalitat d’assaig i entre les propostes que vaig presentar, la promoció literària com a eix del treball ja s’intuïa com una opció clara. També vaig considerar com a tema la literatura LGTBIQ+ i com s’havia tractat al llarg de la història. Així, com que m’atreia el vessant de promoció literària que ja havíem estudiat dins el programa del màster, vaig centrar la meva recerca en la literatura LGTBIQ+ des d’aquesta òptica.

Un dels primers punts importants del TFM va ser traçar el fil conductor de tot el treball i decidir quins eren els apartats que volia treballar i destacar de la recerca. En el meu cas, necessitava definir què era la literatura LGTBIQ+, buscar qui n’havia parlat i què s’havia estudiat en l’àmbit acadèmic i enllaçar-ho amb la promoció literària, i veure quines eines i recursos tenien les editorials i les mateixes autores per decidir com publicitaven les seves obres, catalogades dins d’aquest gènere. Així doncs, descriure el concepte de literatura LGTBIQ+, conèixer com les editorials catalanes feien promoció d’aquestes obres i si utilitzaven l’etiqueta LGTBIQ+ a les campanyes de màrqueting i concloure si visibilitzava el col·lectiu o si, contràriament, l’estigmatitzava encara més van ser els eixos principals del meu treball.

El primer repte va ser concretar què era la literatura LGTBIQ+. A l’inici, la recerca bibliogràfica no va ser una tasca fàcil, ja que hi havia bastants articles periodístics que abordaven el tema, però no trobava gaires articles acadèmics que en parlessin. Amb l’ajuda del tutor, que em va guiar en la recerca, i a força d’anar descobrint bibliografia d’autors estrangers, vaig poder acotar més la cerca. Finalment, vaig trobar estudis d’autors i autores catalanes i espanyoles que entraven més en profunditat en aquest àmbit.

Un cop establert el concepte, vaig posar-me en contacte amb dues editorials per saber quins eren els seus criteris i procediments per catalogar una obra i com en feien promoció o en construïen la sinopsi a la contraportada. Aniol Rafel, d’Edicions del Periscopi, i Laura Huerga, de Raig Verd, molt amablement van contestar tots els dubtes sobre les seves campanyes editorials i com plantejaven aquesta qüestió. Alhora, vaig tenir la gran oportunitat de conversar amb dues autores per conèixer el seu punt de vista des de la perspectiva de qui escriu les històries. En aquesta ocasió, vaig comptar amb la col·laboració d’Eva Baltasar, per parlar de les seves obres Permagel i Boulder –que havien motivat part de l’estudi–, i amb Bel Olid, que llavors presidia la junta directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i comissariava el QLit: festival de literatura queer de l’AELC.

Per concloure, gràcies a la bibliografia consultada i a la col·laboració dels professionals del sector, el que es fa evident amb aquest treball és que l’etiqueta LGTBIQ+ a la literatura és necessària per visibilitzar el col·lectiu, per normalitzar la diversitat sexual des del sector editorial, i per acompanyar el lector queer a l’hora de trobar referents en aquestes obres. Tanmateix, la decisió sorgeix de l’avaluació de cada obra segons el públic al qual va dirigida i el missatge que vol donar, i també cal diferenciar entre les editorials generalistes i les especialitzades. En qualsevol cas, queda palès que hi ha una voluntat de visibilitzar i deixar enrere l’estigma.

A la literatura, i també a altres àmbits d’expressió cultural, poder distingir gèneres o temàtiques resulta una eina molt útil per situar les històries i que els lectors hi puguin accedir fàcilment. I la manera més propicia per fer-ho és que siguin evidents, perquè els avantatges són clars: ajuden a posicionar aquesta literatura i a fer-la visible i ofereix un espai segur al lector on sentir-se lliure. Just ara que ha acabat el mes de l’orgull LGTBIQ+ en l’àmbit mundial, és un bon moment per reflexionar sobre la importància de tenir referents a la literatura i poder-los trobar entre els personatges i els autors i, sobretot, tenir-los a l’abast.

Si voleu consultar el treball, el podeu trobar al Repositori Institucional de la Universitat Oberta de Catalunya a través d’aquest enllaç.

Perfil de LinkedIn

Anna Salomó Sentís, graduada en el Màster d’Edició Digital de la UOC

(Visited 13 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari