Sant Jordi i la defensa del llibre en paper, segons Baulenas

Baulenas, Lluís-Anton. L’últim neandertal. Crònica partidista de la transició del lector en paper al lector digital. Barcelona: RBA, 2014.

per Teresa Iribarren

Aquests darrers anys hem assistit a un intens debat en què es plantejava la dicotomia entre el llibre en paper i el llibre digital, que s’ha desenrotllat sobretot als mitjans de comunicació tradicionals i a la blogosfera, però també en l’àmbit de l’assaig. Hi ha hagut discursos de tota mena en ambdós bàndols. D’una banda, hem pogut llegir l’elogi nostàlgic del llibre en paper defensat a ultrança pels dos grans bibliòfils Umberto Eco i Jean-Claude Carrière a Nadie acabará con los libros (Barcelona: Lumen, 2010). Al seu torn, Roberto Casati desplega una retòrica bel·ligerant a Elogio del papel. Contra el colonialismo digital (Barcelona: Ariel, 2015) a l’hora d’esgrimir tota una colla d’arguments per atrinxerar-se en el bastió del paper i lluitar contra —segons sosté— els perniciosos efectes de la tecnologia i de les grans corporacions empresarials que ens “roben la lectura”. A l’altre extrem hi hauria l’assaig del catedràtic en filologia romànica José Manuel Lucía, Elogio del texto digital. Claves para interpretar el nuevo paradigma (Madrid: Fórcola Ediciones, 2012). El professor Lucía exposa les bondats de l’edició digital i mostra amb evidències que el sistema tradicional de publicació de llibres ha entrat en una irreversible caducitat.

El libel còmic de Lluís-Anton Baulenas és fill d’aquest debat entre apocalíptics i integrats. Concebut a cavall de l’assaig i de la creació literària, i aparentment arrenglerat en les files dels nostàlgics defensors del volum imprès (d’aquí que a la coberta hi figuri la llegenda “Aquest llibre només es publicarà en paper”), recupera tots i cadascun dels arguments que han circulat en ambdós bàndols i n’afegeix de rocambolescos de collita pròpia, sovint en clau irònica.

En la primera part Baulenas desplega hiperbòlics elogis del llibre en paper, molts d’ells inscrits en els dominis sentimental, sensorial i artístic, i addueix raons ben prosaiques i pràctiques per defensar-ne la continuïtat, tot salpebrat amb anècdotes, neologismes, curiositats erudites i argumentacions ocurrents que persegueixen la complicitat del lector tradicional. És clar, Baulenas no oblida la celebració de la Festa del Llibre com a un dels motius per defensar la militància en la facció del paper. Així, dibuixa un escenari de Sant Jordi que possiblement els més pessimistes ja han imaginat:

Sant Jordi és pura sensació lligada al llibre en paper. I on es presenta, el nostre llibre? A les paradetes. I qui hi ha a les paradetes? Llibreters estressats, dependents que fan el que poden i autors de carn i ossos que signen llibres. Hi ha lectors amants de posseir una dedicatòria del seu autor preferit. Com ho podrien fer, amb un ebook? Demanant per la xarxa la signatura electrònica? […] El retrocés del llibre de paper implicaria automàticament la desaparició de les paradetes. I la diada de Sant Jordi és el que és gràcies a les paradetes. Recordem-ho: A les paradetes hi ha llibres, que són uns objectes molt útils i curiosos amb una morfologia determinada, que ocupen molt d’espai al carrer. Bé, doncs ara imaginem, tot d’una, un Sant Jordi sense paradetes de llibres. Sense atapeïments. Només hi ha els cubells (i els crits) dels venedors de roses i els estands del partits polítics. Silenci al carrer. El silenci de les descàrregues clandestines fent-se des de la xarxa. Quina por. Un escenari apocalíptic provocat per la desaparició de les paradetes de les llibreries. Sense llibres físics, no hi ha llibreries. Sense llibreries, no hi ha paradetes. Sense paradetes, no hi ha Sant Jordi.

En la segona part del divertit discurs, Baulenas aplega els arguments de defensa del llibre electrònic, altrament anomenat ebook. Amb no menys ironia assenyala les virtuts dels llibres digitals, com ara la seva practicitat, que frenin la desforestació i que arribin més fàcilment als joves.

En qualsevol cas, a les conclusions el novel·lista aposta per una solució conciliadora i salomònica: invita els paleolectors i als neolectors a conviure amb respecte i harmonia. Als primers els anima a practicar la “curiositat activa”. Als editors i als llibreters els recomana que s’adaptin als nous temps, que sàpiguen donar bons serveis als nous lectors que practiquen una lectura interactiva. En darrera instància, tanmateix, subratlla una qüestió francament seriosa: contra el que cal lliurar la batalla no és en contra del llibre electrònic, sinó en contra de la davallada dels índex de lectura.