Roger Chartier. 2018. Biblioteques i llibreries: entre herències i futur

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

per Roger Prims

Sens dubte, l’univers del llibre s’enfronta a un canvi de paradigma, molt marcat per la tecnologia, sí, però amb altres elements que semblen problematitzar el futur d’institucions i negocis vinculats al llibre com a objecte i com a concepte, principalment les biblioteques i les llibreries.

En l’opuscle Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, l’historiador de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialista en història del llibre i de les edicions literàries, reflexiona sobre els reptes actuals que afronten llibreries i biblioteques, llibreters i bibliotecaris, en virtut de les transformacions que ha experimentat el circuit del llibre, amb formes de producció i comercialització radicalment noves (especialment les vinculades a la digitalització) que van acompanyades indestriablement de nous hàbits en la lectura i noves inquietuds a l’entorn de la conservació i la transmissió del patrimoni textual.

Lluny de prediccions apocalíptiques, Chartier transita panoràmicament per la genealogia de la llibreria i la biblioteca per mostrar que ambdues han estat exposades des dels seus moments fundacionals a reptes i embats adversos que les han obligat a emprendre transformacions per a adequar-se a escenaris canviants. Les llibreries convivien amb l’edició fins al primer terç del segle XIX, mediatitzades pel capitalisme comercial i el patrocini, fins que la segmentació de les activitats va comportar noves competències a la forma de venda de llibres. Competències que es reprodueixen avui en forma de grans superfícies, imperis multimèdia i empreses que via internet concentren venda, edició i distribució, tot mentre el percentatge de lectors (sobretot els forts lecteurs) va disminuint.

Per la seva banda, les biblioteques, hereves del somni de la conservació del patrimoni textual universal (el mite d’Alexandria) i de la por de l’excés amorf de l’abundància sense fi, sembla que s’enfronten a una solució contradictòria: la digitalització asseguraria la conservació, però sota el perill de destruir la forma física que ha suportat els textos —i que ha tingut desafortunats assajos als Estats Units i a la Gran Bretanya amb la destrucció de col·leccions de premsa antiga. D’aquí que la inquietant idea de la fi de les biblioteques circuli entre els discursos més pessimistes. Però la conversió digital dels textos, diu Chartier, no hauria d’estar renyida amb la conservació de formes materials primigènies sense les quals no comprendríem la història de la publicació d’un text concret, ni la genealogia global de l’evolució de la manera com hem llegit. De fet, aquesta hauria de ser una de les tasques fonamentals de les biblioteques d’avui: recollir, protegir i fer accessibles els textos que —i l’autor francès ho deixa clar— mai poden ser reduïts al seu contingut semàntic. O, dit d’una altra manera, que no es poden deslligar de la forma en què ens arriben per a ser llegits. Les biblioteques han d’ajudar a la comprensió d’una realitat incontestable: un mateix text no es pot llegir de la mateixa manera si se’ns presenta en forma digital o impresa. Així mateix, les dimensions oceàniques de la xarxa, amb un volum de textos que depassa de molt la capacitat humana per a abastar-los, requereixen d’algú amb el rol de guia. Les biblioteques haurien d’esdevenir un far; els lectors no poden quedar abandonats en el desconcert, necessiten un acompanyament en el creixent desordre digital.

Llibreries i biblioteques no tenen pas perquè desaparèixer, assegura Chartier. Ni tan sols han d’abandonar els seus usos tradicionals. Ara bé, si volen garantir-se la supervivència, unes i altres han d’adaptar-se a les mutacions del sistema de lectura i dels suports textuals. Les llibreries no poden ignorar les noves formes de venda i edició, mentre que les biblioteques, al seu torn, no poden fer-ho amb el creixent corpus de textos digitalitzat que s’emmagatzema de forma oberta a la xarxa. Per això han de ser conscients de la necessitat de replantejar les seves funcions, tot reforçant algunes tasques per a les quals llibreries i biblioteques poden ser ineludibles: el guiatge als lectors i la reconstrucció d’una sociabilitat entorn de la lectura vinculada a l’oralitat, d’una banda i, de l’altra, oferir criteri i protecció del patrimoni textual imprès, tot mantenint la consideració d’espais vinculats a la fruïció lectora i a la forja de l’esperit crític.