L’espai digital és automàticament un espai internacional?

29 de novembre de 2012

Digitalització i internacionalització són conceptes associats a la difusió actual de l’obra literària. Que ho siguin, però, planteja diversos interrogants, com ara si l’espai digital és, per se, un espai internacional. Simona Škrabec, experta en traducció i recepció de la literatura, reflexionarà sobre la interacció entre ambdós fenòmens en el camp de la traducció literària dins del Seminari Els Reptes de l’Edició Digital, que tidrà lloc els dies 11 i 12 de desembre de 2012, en el marc del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC – Grup 62 de la UOC.

Una de les tasques més difícils de la «ciència» literària és entendre quin és l’espai de difusió d’una obra concreta. Les fronteres lingüístiques són, de fet, un entrebanc irrellevant si pensem en els grans clàssics de la literatura universal. Fins i tot els autors que escrivien en llengües extingides els podem llegir còmodament en la traducció, de manera que la traducció pot ser considerada una mena de llengua universal de la república de les lletres. Però la pregunta qui, quan i per què serà traduït no és pas cap evidència. És més, entrar en l’espai internacional no significa només ser traduït, sinó que cal haver interactuat amb un sistema literari diferent. Per això en el procés de la internacionalització és important tenir la capacitat de construir els marcs de referència dins dels quals una obra concreta pugui ser compresa en profunditat. Més enllà de l’àmbit acadèmic, o dels mitjans impresos com la revista literària, el format digital ofereix noves possibilitats d’arribar a un públic no circumscrit a un territori determinat. Examinarem algunes iniciatives a Catalunya i a Europa que s’han proposat a construir intersticis digitals que permeten la trobada entre l’autor i els seus exegetes. La contínua interacció amb el desconegut és un gran repte que demana una anàlisi serena, sense un optimisme massa fàcil.

Simona Škrabec (Ljubljana, Eslovènia, 1968) viu a Barcelona des de 1992 i és doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002. És autora dels llibres L’estirp de la solitud (2002) i L’atzar de la lluita (2005). Amb Arnau Pons ha coordinat un extens projecte d’investigació sobre les relacions entre les cultures alemanya i catalana, que s’ha publicat amb el títol Carrers de frontera (2007-2008) en català i en alemany. Ha traduït a l’eslovè els llibres de Pere Calders, Jesús Moncada, J.V. Foix, Jaume Cabré, Gabriel Ferrater, Maria Barbal o Maria Mercè Marçal i d’autors eslovens i serbis al català (Drago Jančar i Boris Pahor entre d’altres). En l’àmbit de la traducció, ha participat en els volums col·lectius, To be translated or not to be (2007, dirigit per Esther Allen) sobre la situació de la traducció literària en el món globalitzat i en Constel·lacions variables. Literatura en la societat de la informació (2012, amb Teresa Iribarren). És la directora de la revista digital Visat del PEN Català dedicat a la traducció literària i publica regularment estudis en les revistes especialitzades en l’àmbit internacional. Ressenya, en el suplements literaris, les novetats publicades en català. Forma part de la redacció de la revista L’Espill de Universitat de València des de 2007.

(Visited 2 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, dirigeix el Màster d’Edició digital.  @TeresaIribarren
Comentaris
Deixa un comentari