La necessària relació entre l’esfera física i la digital: El cas de les fires del llibre

28 de juliol de 2016

Feria del libroEn el marc de l’assignatura «Promoció» el professor Adrián Vila ens va plantejar una pregunta que enmig de la tempesta perfecta que sembla estar vivint el sector editorial resulta especialment interessant: ¿reemplaçaria l’acció promocional a les fires per una bona estratègia en xarxes socials? Fa uns 15 anys, la resposta resultaria òbvia i indiscutible: ignoraríem qualsevol altre tipus de promoció que no fos en fires senzillament perquè no existia cap altre tipus d’estratègia viable. No obstant això l’avanç del paradigma digital i les transformacions que ha comportat ha canviat les regles de joc. L’objectiu principal d’aquest post és no només contestar la pregunta formulada per Vila, si no reflexionar sobre l’impacte dels nous mitjans digitals.
La tradició de les fires del llibre es remunta al segle XV i guarda una estreta relació amb les fires mercantils europees de l’època. Dins de l’incipient sistema comercial els editors, impressors i llibreters van començar a estrènyer llaços i unificar esforços donant com a resultat la posada en marxa d’una estructura firal amb l’objectiu primordial de promocionar el comerç del llibre. Algunes de les fires més grans de l’actualitat tenen el seu origen en aquest període; tal és el cas de Frankfurt o Leipzig. En els seus inicis, els llibres només representaven una de les moltes ofertes que es podien trobar, però després de l’aparició de la impremta de Gutenberg, a poc a poc, van anar guanyant pes i convertint-se en l’epicentre dels negocis editorials que són avui dia.
Durant els segles que han transcorregut des d’aleshores no s’ha donat una gran evolució en relació amb la vocació comercial de les fires, encara que sí que ho han fet pel que fa a les seves estructures organitzatives i els seus objectius. Generalment es composen d’un recinte firal, compten amb la participació dels governs locals i solen estar organitzades per entitats gremials del sector. Segons l’informe «Les Fires del llibre» publicat pel CERLALC en l’any 2011 s’identifiquen tres tipus diferents de fires. Les primeres són aquelles que estan destinades, en exclusiva, als negocis de manufactura, comerç i serveis entre professionals del llibre. Les segones es basen en la venda de llibres amb diversos escenaris per a l’intercanvi comercial com vendes de drets i vendes a l’engròs i al detall. Les terceres són les que es basen en trobades amb els lectors i els autors. Aquestes dues últimes tenen com a principal objectiu fomentar la lectura i propiciar la visibilitat de les editorials.

En aquest sentit, sembla lògic que una editorial que vulgui promocionar els seus llibres prengui la decisió d’acudir a algun dels tipus de fira que hem citat, especialment les dues últimes. És precisament en el marc d’aquest tipus d’esdeveniments en els quals es realitzen la majoria dels intercanvis comercials en relació amb el llibre. No obstant això, la digitalització dels textos i la possibilitat de promocionar-los a través de la xarxa està canviant, a poc a poc, les regles del joc. És a dir, l’abast exponencial i gairebé immediatament a un gran nombre de potencials compradors està posant en dubte la pròpia existència de les fires. L’èxit d’autors autoeditats, com són John Locke o Amanda Hocking, tots dos al Kindle Million Club, demostra la potència d’aquests nous mitjans. Aquest factor, sumat a les preferències de les noves generacions, que solen ser més receptives a altres tipus d’estratègies promocionals, posa seriosament en perill la viabilitat de les fires tal com les coneixem actualment.
De tot això és fàcil concloure que, a dia d’avui, les fires constitueixen una estratègia de promoció realment important, potent i viable. Donat el volum d’intercanvis que es donen en aquests mitjans, declinar la participació en elles podria tenir unes conseqüències negatives per a la promoció que es pretén dur a terme. Tot i així, a mesura que es vagin afermant els canvis introduïts pel paradigma digital, aquestes hauran d’evolucionar cap a un nou tipus d’esdeveniment i trobar la manera d’integrar el digital en les seves dinàmiques. La necessitat de connectar amb les noves generacions, sumat a la caiguda de vendes que ha experimentat l’edició en els últims anys obliga el sector a replantejar-se les principals estratègies de promoció. Encara que, potser, l’aspecte que resulta més problemàtic el trobem en la necessitat de replantejar la vocació comercial de les fires, ja que aquest tipus d’intercanvis es donen cada vegada més a la xarxa i cada vegada menys en el món físic. Són molts els camins que es poden prendre, però no cal perdre de vista que el digital ha vingut per quedar-se.

 

(Visited 1 times, 1 visits today)