IberLibro: on Amazon no arriba

per Lola Montero Cué

Durant el Màster d’Edició Digital, que vaig acabar el passat mes de juliol, em vaig interessar per un tema tangencial que va sorgir al fil de la meva Treball de Final de Màster. Es tracta d’un grup d’escriptores, vinculades a la generació del 27, que un recent projecte transmèdia està rescatant i donant a conèixer amb el nom de «Las sinsombrero». Parlo concretament de María Zambrano i Rosa Chacel, les més conegudes i reconegudes; María Teresa León, editora, escriptora i activista, companya d’Alberti; Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre, les dues úniques dones incloses per Gerardo Diego en la seva Poesia espanyola contemporània, antologia considerada l’acta de naixement de la Generació del 27, i Concha Méndez, gran editora i poeta, casada amb Manuel Altolaguirre, entre altres. El cas és que, mirant d’investigar què s’havia publicat d’elles i què es podia trobar actualment, vaig anar a raure a IberLibro.

L’experiència no va poder ser millor. No sé fins a quin punt és popular aquest portal de llibres nous i d’ocasió que reuneix tota una comunitat de llibreters i biblioteques de diversos països i regions del món, però és evident que Iberlibro / Abebooks, per la seva estructura multinacional i la seva facilitat d’ús , s’erigeix com a seriós competidor -o en tot cas complement indispensable- del Gegant Amazon. Ho il·lustraré amb l’exemple de la meva recerca de Las sinsombrero, que em va permetre reunir una petita biblioteca d’obres de la literatura femenina espanyola de l’Edat de Plata.

De Pròleg a IberLibro, passant per Amazon

A l’inici de les meves indagacions em trobava a Barcelona, així que em va semblar lògic acostar-me a Pròleg, la llibreria de dones. Vaig passar una hora i mitja amb una de les llibreteres, que coneixia a fons el tema i va posar el local cap per avall intentant ajudar-me. Però la veritat és que, a part de diversos títols de Zambrano i Chacel, només va aparèixer un estudi sobre Champourcin. Vaig provar també en un parell de llibreries de vell del Barri Gòtic, amb resultat similar: només van sortir a la llum les Memorias de Leticia Valle, de Chacel. Les obres de les menys celebrades em quedaven doncs fora d’abast pels canals tradicionals.

Vaig tornar a casa (visc a l’Alta Savoia francesa), i vaig començar les cerques a la xarxa. Van sortir alguns estudis sobre literatura de l’exili, algun blog sobre poesia femenina amb una selecció de poesies de Josefina de la Torre i poc més. Vaig continuar amb Amazon i Casa del Libro. A Amazon vaig trobar algunes obres de Maria Teresa León: Trabajos de una desterrada, La historia tiene la palabra i Rosa-Fría, patinadora de la Luna; també Hojas sueltas, de Josefina de la Torre, que el Gegant em va enviar amb la seva habitual sol·licitud i prestesa.

El més empipador va ser l’experiència de la Casa del Libro: si bé en les cerques apareixien bastants títols, tots estaven descatalogats i, per tant, inaccessibles. A més, no tots els llibres podien adquirir-se des de l’estranger. Que el gran llibreter espanyol no sigui capaç de traspassar les fronteres a l’era Internet és una cosa que costa entendre.

Finalment, vaig entrar a IberLibro. Amb una simple cerca per nom de les autores vaig trobar l’obra completa de Josefina de la Torre, juntament amb una curiosa antologia bilingüe, anglès-espanyol, produïda per un poeta nord-americà que em va enviar el llibre signat i tot; molts dels títols de la profusa Champourcin, entre ells, l’extraordinari Primer exilio, editat per Adonáis, un parell d’antologies (de Torremozas i de Anthropos), i La Ardilla y la Rosa (Juan Ramón en mi memoria), obra en prosa amb els seus records de Juan Ramón Jiménez; una antologia de Concha Méndez editada per Hiperión el 1995. Em vaig decidir també a comprar la famosa antologia de Gerardo Diego. Se’n podien trobar fins i tot les diverses edicions. En fer les cerques van aparèixer també diversos números de revistes literàries de l’època, entre les que vaig seleccionar un exemplar d’Hora de Espanya, de juliol de 1938, i un altre de Rueca (revista mexicana d’exiliats espanyols a l’edició de la qual va participar Champourcin), de 1943.

Professionalitat i excel·lència del servei d’IberLibro

En l’espai d’un mes i mig van anar arribant a casa meva Champourcin des de Santander, Granada, una biblioteca de Dunfermline i Wallingford (Regne Unit), Mishawaka (Estats Units) i Valencina de la Concepción (Sevilla); Concha Méndez des de Madrid; Hora de España des de Cuahutemoc (Mèxic); els Poemas de la Isla de Josefina de la Torre, des de Toledo, Ohio (Estats Units); el número de Rueca des de Barcelona. L’antologia de Diego, en dues edicions diferents, em va arribar des d’Atlanta i des de la Reeves Memorial Library de Mishawaka (Estats Units).

En tots els casos l’aplicació oferia informació detallada sobre l’estat dels llibres i de vegades també sobre el seu contingut, a més del preu de l’exemplar i els costos de transport. Atès que en les recerques IberLibro ofereix una pàgina per exemplar disponible, és fàcil triar el més barat (els preus varien enormement segons el llibreter) o el que menys costos d’enviament suposi. A més, un cop realitzat la comanda vaig rebre per email confirmació de IberLibro, així com de cada llibreter en particular, tant quan la comanda va ser rebuda a la llibreria com quan va ser expedida, amb indicació, des de l’aplicació de compra, de la data estimada de recepció.

IberLibro versus Amazon

La facilitat de recerca, l’impressionant catàleg, l’accés sense traves i sense fronteres a llibreries de tants països, la claredat i profusió de la informació editorial i l’excel·lent servei d’IberLibro són un veritable regal. Si a Amazon et sents davant d’una empresa que porta el sentit comercial a l’ADN i per a la que tu, client @, ets rei, a IberLibro ets el lector mimat pels veritables professionals del llibre.

I per això Amazon no arriba on arriba IberLibro. A més, mentre el Gegant, amb tot el seu sentit comercial, no deixa de ser piramidal (ofereix la seva plaça descomunal a milers de petits lil·liputencs, però sense estructura, com en uns encants laberíntics i sense fi), el model de negoci d’IberLibro es basa en una mancomunitat de professionals, amb la consegüent estructuració bibliogràfica de l’oferta. És la biblioteca d’Alexandria, una Babel moderna, en la qual, per fi, t’hi entens: les diferents plataformes -estatunidenca, britànica, alemanya, francesa, italiana, australiana i neozelandesa, canadenc i hispana- estan vinculades, de manera que els problemes de fronteres (que encara queden, ai las!, a Amazon) estan ja resolts des de la pròpia estructura de venda.

No m’estenc més en els seus avantatges, que són evidents per a tots els actors del llibre: editors, llibreters, autors, estudiosos i, per descomptat, els lectors.