El webcòmic: (no tant) improbable potinga per a un TFM

Escriure sobre el treball d’un mateix és una qüestió delicada.

Delicada i incerta. 

Una línia de més sobre les fatigues del procés i les seves dificultats pot interpretar-se fàcilment com la prova d’una personalitat egòlatra. D’altra banda, els excessos de contenció  i humilitat podrien semblar impostats, tenint en compte el temps i energies que requereix l’empresa. Els ingredients pel desastre hi són allà, esperant la mà trèmula que els barregi en una olla farcida de dubtes.

I jo mai he sigut massa hàbil entre els fogons… 

La mateixa incertesa m’aguaita en tots els projectes que he dut a terme i, per tant, també fou present quan devia formular el títol, la justificació i la viabilitat d’un assaig que en prou feines havia esbossat a l’inici de l’assignatura. Vull pensar —esperonat potser per aquell sentiment de camaraderia que sorgeix als compassos finals de qualsevol activitat compartida— que la meva és una experiència anàloga a la dels demès companys i companyes, però alguna d’elles em va confessar fa temps l’haver albirat  el seu TFM amb moltíssima antelació. Per suposat, es tractava d’una estudiant (i amiga, afegeixo orgullós) excepcional. 

No obstant això, jo soc força més fal·lible, i per no tenir-ne no en tenia ni tan sols una idea propera del que es cuinava al món del còmic, menys encara en un àmbit en aparença tan residual  com és el webcòmic. Tampoc vull inferir, altrament, que ara pugui erigir-me en una sort d’expert en la matèria. Si fos el cas, ja hauria postulat per treballar a Norma, La Cúpula, Planeta DeAgostini o alguna de tantes altres. En qualsevol cas, la pregunta a la qual s’enfrontarà el lector és evident: per què embarcar-me en la redacció d’un assaig sobre una temàtica de la qual era un complet profà?

La resposta s’antulla força senzilla. La principal raó és que ser un ignorant en quelcom no t’impedeix gaudir d’aquest quelcom, oi? Abans que estudiant em considero lector, i malgrat la distància temporal que m’allunya d’aquella versió de mi que devorava els càssics d’Hergé o Goscinny & Uderzo continuo estimant les històries ben explicades. 

I no hem de portar-nos a engany: el còmic (i el webcómic) són tan vàlids com qualsevol altre mitjà per a narrar una bona història. Aquest axioma no m’era aliè, però podria esgrimir-se que el vaig redescobrir durant l’elaboració del treball.

En segon lloc, vaig escollir escriure un assaig perquè bona part dels treballs engegats any rere any tenen un component pràctic, i m’interessava explorar l’objecte d’estudi des d’un vessant més teòric, esbrinar com se’m donava la redacció acadèmica. Al cap i a la fi, si hom desitja consagrar el seu temps a l’edició i l’escriptura hauria d’estar preparat per a afrontar-la en totes les seves variants. Som una mica mercenaris, no se’ns oblidi. 

En tercer lloc, perquè malgrat que el còmic encara preservi l’estigma d’un art un xic marginal, en realitat es troba en la cúspide de la seva popularitat. S’han escrit molts i molt bons treballs sobre ell (a l’extensa bibliografia de l’assaig em remeto), però no tants que incideixin de manera específica en el còmic digital o el webcòmic; cosa que em facilitava una mica de màniga ampla per a gratar-me el cap i ser creatiu amb la proposta.

L’última raó és poc elegant, però no per això menys certa: perquè el mèrit de tot assaig (al meu entendre) no resideix gairebé mai en el que el seu autor tracta d’explicar-nos, sinó en els dispars enfocaments i opinions que aconsegueix filar d’alguna manera. Opinions que pertanyen a altres autors millors que ell i que enriqueixen el seu missatge. Des d’aquest punt de vista, ja havia conclòs el treball abans de començar-lo. Tan sols havia de trobar una forma diferent d’abordar la temàtica.

O, al meu cas, quatre formes diferents.

Si el lector d’aquest blog desitja conèixer-les, que faci honor al seu nom.

L’estudi pretén abordar les mutacions del còmic a l’era digital i determinar si aquestes responen a l’explotació de segments de mercat poc explorats al sector editorial o bé són el resultat de les inquietuds creatives que possibiliten les eines digitals, l’aparició de nous formats o les plataformes de publicació i socialització alternatives a la xarxa, entre d’altres. 

L’assaig es troba a la seva disposició per llegir-lo quan ho desitgi en aquest enllaç.

David Toledano salguero, graduat en el Màster d’Edició Digital de la UOC.

Perfil en Linkedin David Toledano Salguero