A propòsit dels joves i els índex de lectura

Per Joan Carles Navarro

La National Literacy Trust (en endavant NLT) acaba de publicar l’informe Children and young people’s reading in 2019.

Per a qui no conegui aquesta organització cal explicar que l’objectiu principal de la NLT és el desenvolupament de projectes i iniciatives per a millorar les competències lingüístiques –la lectura, l’escriptura, l’oralitat i l’escolta– dels nois i noies dels barris i comunitats més desafavorides del Regne Unit. La trajectòria de l’entitat i l’abast de les activitats que du a terme –només aquest darrer any han treballat amb gairebé 44.000 joves, més de 2.000 docents i 1.825 famílies–, fan de la NLT un referent a l’hora d’avaluar l’índex i els hàbits lectors de la població britànica, especialment els dels més joves.

Com cada any, l’informe s’ha elaborat a partir de l’Enquesta Anual d’Alfabetització – realitzada per la mateixa NLT– en què han participat un total de 60.654 joves, entre els mesos de gener i març del 2019. De forma sumària, els resultats obtinguts han estat pitjors i mostren una clara davallada respecte els d’anys anteriors. Aquestes en són algunes de les conclusions principals:

1. El percentatge de joves britànics que manifesten gaudir de la lectura es redueix, per tercer any consecutiu, fins a situar-se en el 53%.

Val a destacar que aquesta disminució es força més pronunciada entre els nois que no pas entre les noies.

2. El nombre de joves que llegeixen a diari (en el seu temps lliure) es situa en el nivell més baix mai assolit, des que la NLT elabora l’informe:

Tot i que l’informe assenyala la mateixa bretxa de gènere que la que trobem entre els nostres joves –les noies llegeixen més que no pas els nois–, cal assenyalar que aquesta disminució del percentatge de lectors diaris és exactament la mateixa entre uns i altres.

3. L’actitud dels joves vers la lectura no ha variat d’un any per l’altre i mostra gairebé els mateixos valors que en exercicis anteriors. Aquesta daa demanaria una reflexió més profunda que analitzés els motius de la davallada de lectors diaris i de joves que els agrada llegir.

L’informe, que poden llegir sencer aquí, ofereix dades sobre altres aspectes com ara quins continguts i en quins suports llegeixen els joves britànics, i amb quina freqüència ho fan:

Tot i utilitzar uns altres indicadors, és inevitable comparar aquests resultats amb els del darrer Informe de hábitos de lectura y compra de libros en España, de la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), que assenyalen un repunt significatiu de l’activitat lectora entre el públic juvenil:

^(*) Llegeix com a mínim un cop a la setmana

El repunt no és només en la freqüència lectora, sinó també en el nombre de llibres llegits:

Els resultats obtinguts en un i altre informe apunten en sentit contrari i provoquen sentiments oposats. No tenim prou dades per analitzar el perquè d’aquesta discrepància, més enllà del fet que parteixen de mirades i perspectives diferents: la del sector editorial, el de la FGEE i la de l’àmbit social, el de la NLT; i que treballen amb joves d’estrats socials també diferents: desconeixem la composició de la població juvenil que ha participat en l’estudi de la FGEE, però sabem que els nois i noies que han pres part en l’enquesta de l’NLT provenen tots d’entorns molt humils.

Els resultats de la NLT haurien de preocupar-nos, perquè és fàcil sospitar que poden ser extrapolables a altres joves de la matixa condició social, de qualsevol país. Tenir una bona competència lingüística és clau en totes les etapes de la vida. Així ho expressa la mateixa NLT: si els nens i nenes no assoleixen una bona alfabetització, difícilment obtindran bons resultats a l’escola, fet que, més endavant, minvarà les possibilitats d’accedir a una bona feina o, en els pitjor dels casos, els exclourà del mercat laboral. Com a pares, tampoc podran ajudar els seus fills en les tasques escolars o en el seu aprenentatge. Es tracta d’un cicle intergeneracional que dificulta la mobilitat social i frena el desenvolupament d’una societat més justa.

Trencar aquest cicle justifica, per si sol, la necessitat de seguir treballant per a la millora de l’índex lector entre els més joves. Des de l’àmbit social, òbviament, però també des del sector editorial.