Un lector despert i dos genis | Any Llull

“Si començo evocant el nom de Ramon Llull, més d’un lector desconfiarà de mi, i corro el risc que m’acusin d’intentar paral·lelismes estrafolaris. Però, de fet, i després d’haver-ho pensat i repensat molt, no trobo cap altra referència domèstica que hi sigui mitjanament vàlida. La comparació, és clar, només apunta al ‘volum’ de l’obra respectiva, vull dir a les fabuloses dimensions del treball i a la tenaç energia del propòsit. Perquè,per descomptat!, entre el vell filòsof mallorquí i Josep Pla no hi ha ni un sol pnt de semblança, gràcies a Déu. Ara: garbellant bé la història sencera de la literatura catalana, lúnic exemple de facúndia i de força creadora que en podríem extreure, similar al de Josep Pla, seria el de Ramon Llull. Llull fou un grafòman esperitat i genialoide, i Pla ha estat, fins avui mateix [1966] un grafòman reticent i púdic. Tant se val, la diferència –i qualsevol altra diferència. En tots dos casos, el resultat constitueix un bloc enorme d’escriptura, sòlid, decisiu. Per a una llengua d’àrea petita i d’una subsistència literària tan intermitent i confusa com és la nostra, aquesta mena d’excepcions ciclòpies, agradin o no, són fites memorables.”