Transmissió lingüística en famílies plurilingües

8 de gener de 2013

Són molt pocs els Estats que hi ha al món en què només es parla una llengua. I alhora cada vegada és més freqüent, a causa de la mobilitat humana, que hi hagi persones que parlen diverses llengües i diferents respecte de les llengües oficials del lloc on viuen.

Per tant, cada vegada hi ha més famílies que provenen d’encreuaments culturals i lingüístics diversos, i que es troben amb el dubte de quina llengua han de transmetre als seus fills. No sempre és una pregunta fàcil de respondre. Però si no es tenen pautes o referències que provinguin d’un cert coneixement experts, els dubtes es fan molt grans. Cal pensar que les dinàmiques familiars de les famílies plurilingüismes acostumen a caracteritzar-se també per altres menes de complexitats, com ara el fet de viure temporalment en diferents països o el fet de tenir la família extensa repartida pel món.

Aquesta complexitat lingüística no és fàcil de gestionar, sobretot si tenim en compte que la decisió sobre la llengua amb què els pares es relacionen amb els fills té un compoment emocional inherent, a més de ser un aspecte fonamental de la socialització. D’altra banda, a l’hora de prendre aquesta decisió sorgeixen també qüestions relacionades amb el context: cal parlar a casa la llengua de l’escola per tal de garantir una bona integració escolar? O cal portar els fills a una escola on la llengua vehicular sigui la llengua minoritària a casa per tal de reforçar-la? I encara hi ha altres aspectes que afecten l’aprenentatge d’una llengua familiar, com són les actituds dels fills segons l’edat que tinguin, el tipus de relacions que estableixin amb els familiars o amb els amics, les oportunitats que tinguin de practicar la llengua familiar, o fins i tot el prestigi social que tingui aquesta llengua.

Aquests dubtes són els que afronta l’opuscle publicat per la UOC sobre “Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües”, partint de les aportacions de la recerca realitzades en aquest camp. Aquest és un tema força inèdit a Catalunya, i això fa interessant que puguem disposar d’aquest material per començar a tractar-lo. Alguns grups de recerca sobre llengua de la universitat comencen també a realitzar algunes investigacions, amparades per l’aposta de la UE cap a l’aprenentatge multilingüe dels infants europeus i del reconeixement de les llengües d’origen de les poblacions immigrades. Però sens dubte és un terreny que ha de ser més explorat, tenint en compte sobretot les especificitats de Catalunya en matèria d’educació i llengua.

 

Marta Rovira-Martínez
Consultora de Sociologia general (UOC)

 

 
 

REFERÈNCIA:

Rovira-Martínez, Marta (2012). Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües. UOC.

(Visited 10 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari