Els Castellers de Vilafranca a Nova York, imatge del nou Màster en Estudis Catalans

El juny del 2012 els Castellers de Vilafranca van viatjar a Nova York per aixecar castells per primera vegada a la història a la ciutat dels gratacels.  Els verds van fer diversos castells en els llocs més emblemàtics de Manhattan: 5th Avenue, Central Park, Brooklyn Bridge, Battery Park, Liberty Island, Avenue of the Americas… La repercussió mediàtica que van aconseguir va ser enorme, i de retruc van contribuir enormement a la projecció internacional de la cultura catalana.

Foto: Castellers de Vilafranca

Ara, amb ocasió del llançament del nou Màster en Estudis Catalans, els Castellers de Vilafranca han tingut la gentilesa de cedir a la UOC una fotografia de la seva actuació a Nova York per a la difusió del nostre programa. La imatge dels verds aixecant un castell amb l’Empire State Building al fons tradueix a la perfecció les idees claus del màster: la construcció de la identitat per mitjà de la cultura, la relació entre allò local i allò global i entre tradició i modernitat, la voluntat de posar la cultura catalana en contacte amb els grans debats internacionals.

Durant l’estada dels Castellers de Vilafranca a Nova York el realitzador Gerard Garolera va fer un seguiment de les actuacions de la colla i va publicar el vídeo “Statues of Liberty”, que combina les bellíssimes imatges de les torres humanes i l’elegància dels gratacels de Nova York amb la música de Pau Casals i el seu famós discurs a la seu de les Nacions Unides l’any 1971. “Statues of Liberty” és un homenatge als castellers, a Pau Casals i per extensió a Catalunya.

Paraules de Pau Casals a l’ONU – 24 d´octubre de 1971

Aquest és l´honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial – , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d´aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l´ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (…)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l´ànima del meu poble, Catalunya.

(Versió catalana del llibre d´Enric Casals, “PAU CASALS, dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts”. Editorial Pòrtic. Col·lecció Memòries. Barcelona, 1979.)

Versió original en anglès:

“Very moved, very moved, to receive such a (inaudible) the greatest honour that I have received.
And because you spoke of what I have thought all my life, inspired by my mother, who was a wonderful, genial woman. She talked to me, very early of my age, about peace. About peace. That, at that time, also we had, we were… I was born in the middle of a war. So, everything that the United Nations goes to my heart. Yes. And I have followed all the time what the UN was doing. Now, excuse me if I take your time, and our time, but let me say one thing….

I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I tell you… I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations. All the authorities of Catalonia in the Eleventh Century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace, at the Eleventh Century. Peace in the world and against, against, against wars, the inhumanity of wars. This was Catalonia. Now I am so so happy, so happy, so moved to be here with you today…”

“I haven’t played in public for nearly forty years. I have to play today. And I will play a short piece of the Catalonian folklore. This piece is called The Song of the Birds. The birds in the space sing peace, peace, peace. And the music is a music that Bach and Beethoven and all the greats would have loved and admired. It is so beautiful, and it is also the soul of my country, Catalonia.”