Cultura, ciutat, territori

La cultura catalana, com totes les cultures, ha establert relacions intel·lectuals, ideològiques i sentimentals amb les seves ciutats i amb el seu territori. I han estat relacions de tarannà ben divers. L’any 1907, Eugeni d’Ors, ideòleg principal del Noucentisme, va publicar la ‘glosa’ “L’arranjament de les muntanyes”, en què afirmava que l’obligació de la civilització, respecte de la muntanya, és “arbitrar-la en arquitectura” i “omplir-la de camins”. Un segle més tard, el 2011, Perejaume, un dels poetes catalans importants del moment, fa l’elegia de “la pobresa agrària dels petits masos” i es pregunta: “Qui us diu que la terra fèrtil que ara hi ha sota els polígons no tornarà a sentir el pes de l’arada?”. L’elogi d’una acció urbanitzadora que equival a acció civilitzadora enfront de l’enyorança del passat agrari sepultat sota la lletjor urbana contemporània: entre aquests dos pols es mouen les relacions de la cultura catalana amb el territori.

 

Podríem parlar d’altres tensions entre pols oposats: la que hi ha entre la consideració de Barcelona, la capital, com a motor insubstituïble d’una Catalunya pròspera i moderna, d’una banda, i la denúncia del pes excessiu de la ciutat (la ‘macrocefàlia’), que desdibuixa el caràcter genuí del país, d’una altra; o la que hi ha entre una concepció del territori lligat íntimament a la identitat cultural i lingüística i la mirada que descobreix que tota resta significativa d’identitat s’ha diluït en el no-lloc urbà de la contemporaneïtat.

 

De la mà de Miquel Àngel Llauger, l’objectiu de l’assignatura “La ciutat i el territori” (del nou Màster d’Estudis Catalans de la Universitat Oberta de Catalunya) és estudiar aquestes relacions de la cultura catalana (en el millor sentit de l’expressió: la cultura de les terres de parla catalana) amb la ciutat i amb el territori, i veure com les reflecteixen l’assaig, el periodisme, la narrativa i la poesia d’un bon grapat de noms il·lustres de les nostres lletres. Us animeu?