La mort i la primavera: lectura polièdrica d’una obra europea

4 octubre, 2022

Crònica de Rosanna Martínez Ferrándiz

El 27 de setembre Neus Penalba va impartir la segona sessió del Seminari permanent d’estudis de literatura catalana contemporània 2022: Noves lectures sobre Mercè Rodoreda: La mort i la primavera. La doctora Penalba va exposar algunes de les línies essencials de la seua tesi doctoral Ànimes preses. “La mort i la primavera”, de Mercè Rodoreda: etnografia, primitivisme i espiritualitat. Seguint un ordre diàfan i coherent, va exposar la motivació inicial de la seua recerca, el marc teòric en què s’havia recolzat i les línies d’interpretació que havia proposat per a la lectura d’una obra fascinant que, sorprenentment, romania més aviat a l’ombra, en bona mesura eclipsada per la producció rodorediana més coneguda. La mort i la primavera és una novel·la imprescindible, sosté Penalba. Convé llegir-la per copsar la complexitat de Mercè Rodoreda, per trencar clixés sobre l’autora i valorar-la des d’una mirada comparatista, de temàtica i valor universals. Ens cal rellegir-la, repensar-la i superar el “problema d’invisibilitat miop” quant a l’escriptora. Segons ella, fins ara no s’ha vist prou la grandesa de Rodoreda pel fet d’haver-la mirat tant i de tan a prop, però des d’una mateixa perspectiva. 

La combinació magistral de bellesa i terror de La mort i la primavera és fascinant i colpidora. Després d’haver-la llegit, difícilment restem indiferents. En el cas de Neus Penalba, la seua descoberta va motivar la formulació d’una sèrie d’interrogants, que van ser el motor de la seua recerca. La mort i la primavera era tan diferent de la resta de l’obra de Rodoreda? Calia posar en qüestió els estereotips que durant dècades han circulat a l’entorn de l’autora? El fet que la novel·la siga pòstuma, amb diverses versions i visions, era una qüestió a tenir en compte. De les quatre edicions existents, Penalba es va decantar pel treball de Núria Folch, de Club Editor (editada el 1986 i el 2017, amb postfaci d’Arnau Pons). És aquest text el que ofereix una lectura totalment restituïda, i que presenta una “sensació de final”. Una dificultat afegida al laberint de versions existents va ser la interpretació hermenèutica. Els interrogants sobre els elements naturals i el simbolisme ritual es van obrir camí progressivament amb les lectures atentes que va anar construint, que li van permetre establir connexions diverses: algunes fortuïtes, d’altres inspirades en un corpus teòric rigorós. Ben aviat va veure que calia acostar-se a la novel·la des de diferents disciplines per poder articular-ne una interpretació nova i polièdrica.

Neus Penalba proposa tres interpretacions complementàries i interrelacionades en la lectura de La mort i la primavera: una lectura històrica, una altra d’antropològica i una tercera d’espiritual. Pel que fa a la lectura històrica, l’obra conté reminiscències dels horrors concentracionaris del segle XX. Penalba fa referència a la tomba del soldat desconegut que Benedict Anderson va qualificar com a monument “saturat d’idealitzacions nacionals” al cèlebre assaig Comunitats imaginades (1983). La ponent afirma que els cossos plens de ciment, literalment convertits en pedra, serien el paroxisme poètic d’aquesta unió entre la mort i el nacionalisme. També fa una comparació de la visió realista dels camps de concentració al conte de Rodoreda Nit i boira, publicat el 1947, amb la visió fantàstica que en fa a La mort i la primavera, escrita quinze anys després, on ubica el mal dins d’un poble qualsevol que, a més, pot ser identificat dins la realitat contemporània. La interpretació antropològica beu de fonts diverses. En destaca Alfred R. Radcliffe-Brown, Claude Levi-Strauss o J. George Frazer. Segons Penalba, Rodoreda articula els rituals del poble de forma coherent. Hi trobem tots els sistemes que, segons l’antropologia moderna, conformen una societat: la política, la religió, l’economia i el parentiu. El conjunt de rituals forma, així doncs, un tot orgànic. En la lectura espiritual, hi adquireix protagonisme la pregunta de la transcendència. La posició de contraris present a tota la novel·la -mort i primavera- se sublima amb l’alliberament de l’ànima, o el final és la mort, el tancament? La veu de les ànimes que fugen corrobora la transcendència alliberadora.

Rodoreda plasma en l’obra múltiples experiències culturals, històriques i personals viscudes a l’exili parisenc. L’antropologia va ser molt present a les avantguardes artístiques; Penalba va parlar d’una exposició de Picasso a París on es mostrava la fascinació de l’artista per l’art primitiu. També va fer referència al cinema etnogràfic, al clima cultural que es va viure durant la Segona Guerra Mundial i als moviments socials europeus que reclamaven una nova humanitat després de la gran devastació. Totes aquestes manifestacions sembla que van ser font d’inspiració de La mort i la primavera, així com d’aquarel·les i collages de la mateixa autora. En tot cas, es tracta d’una obra extraordinària, central en l’obra de Rodoreda. Tenir-la en compte engrandeix la figura d’una autora del cànon europeu. 

En el debat final, es va abordar el projecte d’adaptació cinematogràfica, de la mà d’Agustí Villaronga, que finalment no es va poder dur a terme. El que sí que s’han fet realitat, en canvi, és l’ideal que Armand Obiols deia (en una carta del 1961) que Rodoreda havia perseguir quant a aquesta obra: “El teu ideal no ha d’ésser un article a Serra d’Or, sinó una tesi doctoral d’ací a cinquanta anys”.

 

 

 

Rosanna Martínez Ferrándiz és estudiant del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC

 

 

 

 

Aquesta activitat ha comptat amb un Ajut per a la difusió de la recerca en l’àmbit de les lletres del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.        

       

 

(Visited 37 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari