Les polítiques públiques de mediació i d’ADR en els països europeus

El passat 5 d’octubre de 2023, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya es va dur a terme la jornada amb el títol “Les polítiques públiques de mediació i ADR en els països europeus: Per a una implantació efectiva de les millors pràctiques a Catalunya” en el marc de la presentació del primer estudi de la Càtedra de Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació Digital, 2022-2024, de la UOC i el Centre de Mediació de Catalunya del Departament de Justícia. 

La finalitat de la Càtedra

Aquesta Càtedra, creada l’any 2022 i de la qual soc el director, té com a missió agregar coneixement i compartir els recursos que en matèria de resolució de conflictes, mediació i transformació digital tenen i generaran la UOC i el Centre de Mediació de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

La Càtedra, adscrita als Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, té com a objectiu principal fomentar la recerca, la difusió dels coneixements i la docència en l’àmbit de la conflictologia i la convivència pacífica, amb especial atenció als àmbits de la mediació i la gestió de conflictes i les tecnologies mòbils com a eines per al foment de la convivència i del vincle social, i els sistemes per millorar la prevenció i la gestió de conflictes a través de la innovació social.

La primera investigació

En aquesta jornada es va presentar la primera de les investigacions de la Càtedra elaborada durant el 2022. 

Es tracta d’una investigació comparada de polítiques públiques dels països europeus en matèria de mediació i gestió de conflictes coordinada per la catedràtica i professora UOC, Esther Vilalta, i en la qual han participat les professores Tatiana Cucurull i Ayllen Gil d’aquesta universitat, així com altres persones expertes col·laboradores d’institucions privades. 

La investigació s’ha articulat a través de tres grans eixos o preguntes:

1. Quines han estat les experiències que Europa ha identificat com a reeixides per a la implantació efectiva de la mediació i altres formes de resolució en aquests àmbits? 
2. En quin punt es troba l’experiència catalana en matèria de mediació i ADR? Què s’ha fet i com?
3. I finalment, en un exercici de contrast, quines accions i experiències de mediació i ADR/ ODR podrien resultar positives per reorientar les futures polítiques públiques al nostre territori i aconseguir més i millors resultats? 

Països europeus i aplicabilitat a Catalunya

Aquest estudi ha analitzat iniciatives, accions i estratègies públiques d’un llistat llarg de governs de països europeus: Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, França, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Suècia i Suïssa.

D’aquest llistat d’iniciatives i estratègies s’han identificat aquelles que han tingut èxit en aquests països, i que podrien ser aconsellables d’aplicar a Catalunya, prèvia anàlisi de les seves condicions d’adaptació a Catalunya, per tal d’aconseguir una implantació efectiva de la mediació i d’altres formes de resolució extrajudicial en el nostre territori.

Precisament, durant la jornada es van presentar les regulacions jurídiques i els models de mediació de distints governs d’Europa, concentrant l’atenció en:

1. Aquelles iniciatives i accions que ja s’han adoptat a Catalunya i que compartim amb aquests altres països europeus.
2. Aquelles mesures potencials per a implementar a Catalunya i encara no adoptades.
3. Altres possibles mesures per aplicar, a la llum del context i l’experiència professional a Catalunya. 

Mesures adoptades i susceptibles d’adoptar 

Com a exemples, tenim per a la primera tipologia d’iniciatives ja adoptades, la “previsió legal per estimular la celebració de sessions prèvies informatives sobre la mediació en el marc dels processos judicials o les iniciatives de sensibilització sobre la mediació adreçada a jutges i secretaris judicials”. 

Per al segon tipus es podrien adoptar “incentius professionals perquè els lletrats utilitzin la mediació i/o ADR o creació d’un segell de qualitat en mediació/ADRs que identifiqui les empreses i organitzacions que introdueixin a les seves estructures i contractes el compromís de participació en la mediació i/o ADR”. 

I per al tercer nivell, “Potenciació d’espais perquè les parts explorin totes les possibilitats de gestionar i/o resoldre el seu conflicte per si mateixes amb l’auxili de professionals ADR o Reconsiderar procediment i terminis legals de la mediació institucionalitzada a Cataluña, amb objecte d’agilitzar-la i simplificar el procediment”, entre d’altres. 

Les investigadores van identificar en el seu estudi 8 mesures adoptades a Catalunya, 17 mesures potencials per a implementar a Catalunya i encara no adoptades, i 30 altres possibles mesures, a la llum del context i l’experiència professional a Catalunya.

També es van considerar i recollir 4 mesures de política legislativa a tenir en compte, però que requereixen l’impuls en l’àmbit estatal. Es tracta d’incentius processals i fiscals. 

La jornada es va enregistrar i, per tant, es preveu que es pugui visualitzar i en unes setmanes també es pugui consultar el contingut de l’estudi i les mesures esmentades.  

El grau de coneixement públic de la mediació

El pròxim 3 de novembre de 2023 a l’auditori Can Jaumandreu de la UOC, es durà a terme la presentació del segon estudi de la Càtedra sobre “El grau de coneixement i de valor públic de la mediació a Catalunya.

Aquest estudi s’ha elaborat en dues parts, una primera l’any 2022, i una segona durant els primers sis mesos del 2023, i és el primer que s’ha fet al nostre país d’aquestes característiques. 

Aquesta investigació ha analitzat quin és el tractament informatiu dels mitjans de comunicació sobre la mediació i els mètodes de la Gestió Alternativa de Conflictes (2022) i quin és el coneixement i l’opinió de la ciutadania sobre els conflictes i aquests mètodes de resolució, en concret sobre la mediació (2023).

D’aquest segon estudi que, presentarem el pròxim 3 de novembre, podrem saber més sobre que es coneix, que es publica i que arriba a la gent a través dels mitjans de comunicació sobre la mediació i els mètodes de resolució de conflictes i, encara més important, què i com hem de comunicar per aconseguir que es conegui més i millor aquests mètodes per tal que esdevinguin la primera opció seleccionada pels ciutadans i ciutadanes quan tenen un conflicte i no saben i no poden resoldre’l.