La importància de deixar un testament digital

03/06/2024
testament-digital

Què passarà amb el nostre perfil de Facebook, Instagram o Twitter quan ens morim? Qui podrà entrar als nostres comptes i quin ús en farà? Podran els nostres hereus accedir als bitcoins que vam comprar en vida? En un món dominat per la tecnologia, on qui més qui menys té una adreça de correu electrònic i molts de nosaltres tenim perfils a les xarxes socials, aquestes preguntes són cada vegada més rellevants.

L’experta en Dret Successori Tatiana Cucurull Poblet, Doctora i professora de Dret Civil dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, ha analitzat què passa amb totes les dades i continguts digitals després de la mort d’una persona en l’article La Sucesión de los bienes digitales (patrimoniales y extrapatrimoniales), publicat a la Revista de Derecho Civil.

Cucurull dona una visió crítica del marc legal espanyol que regula aquest àmbit, la Llei Orgànica 3/2018, de 5 desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) i fa una sèrie de recomanacions: “Amb l’augment de l’ús de la tecnologia, cal plantejar-se i regular tots els aspectes jurídics sobre què passarà amb els continguts i béns digitals d’una persona quan es mor. És necessari controlar i limitar l’accés a les dades digitals per evitar qualsevol vulneració dels drets de la personalitat de la persona que ha traspassat.”

“Pot ser que molts d’aquests continguts no tinguin un contingut econòmic que pugui interessar als hereus, però sí que tenen un valor sentimental, i el seu titular voldrà que es gestionin de certa manera”. És per això que cal deixar un “testament digital”, és a dir, un document on nomenem una persona física que serà responsable de dirigir-se a les empreses que presten serveis a la societat de la informació (com ara Meta, Apple, Google…) i que pugui accedir als continguts de la persona finada i portar a terme la seva voluntat sobre com gestionar aquest llegat, ja sigui conservar-lo, continuar utilitzant-lo o suprimir-lo.

Les mancances de la Llei espanyola

Per a Cucurull, “tot i que la nova LOPDGDD vol protegir post mortem la personalitat de la persona en l’àmbit digital, no ha tractat de manera prou cabal aquesta complexa realitat”. Un dels grans desencerts de la Llei, explica, és que estableix un gran nombre de persones legitimades per accedir a les dades personals i els continguts digitals de la persona morta, però no estableix cap ordre de preferència. “Això pot generar una multitud de conflictes si hi ha decisions contradictòries entre les persones legitimades per gestionar el llegat digital”, assegura Cucurull.

A Catalunya, el 2017 es va aprovar la creació i regulació d’un registre electrònic de voluntats digitals a través de la Llei 10/2017, de 27 de juny, però la normativa fou anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2019 en considerar que envaïa competències estatals. Malgrat tot, la Llei catalana de Voluntats digitals sí que permet que els testaments puguin incorporar voluntats digitals i la designació d’una persona que s’encarregui d’executar-les.  

Criptomonedes: béns intangibles amb valor econòmic

Un altre tipus de llegat digital són les criptomonedes, que són un bé digital intangible, però que té un valor econòmic. Per a la professora de la UOC “és molt important que aquells que disposen d’aquest tipus de béns deixin constància de la seva tinença, ja sigui mitjançant una comunicació directa als possibles beneficiaris o bé deixant-ne constància per escrit, preferiblement a través del testament”. Sobre com accedir a les criptomonedes, Cucurull recomana “no deixar la contrasenya secreta al testament sinó posar-la en una acta notarial, per tal que quan es llegeixi el testament els altres hereus no tinguin accés a aquesta informació confidencial”. Per motius de privacitat, és recomanable que en el testament no s’incloguin les contrasenyes d’accés als béns digitals —no només en el cas de les criptomonedes sinó en general per a la resta de plataformes. El que sí que recomana Cucurull, és que “el testador introdueixi en el document que conté les disposicions específiques per al llegat digital una clàusula especial que prohibeixi de manera expressa l’obtenció de qualsevol còpia del testament on es revelin les claus d’accés a qualsevol persona que no sigui l’encarregat de gestionar-les.”

En definitiva, deixar un testament amb indicacions específiques per protegir la nostra identitat i béns digitals per a quan ens morim s’erigeix en una necessitat imperiosa en un món on les vides són cada vegada més digitals. “És convenient posar per escrit qui són els nostres hereus digitals, que totes les instruccions siguin clares i entenedores. I no incloguem contrasenyes en el testament, sinó en una acta notarial.”

Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:

Cucurull Poblet, Tatiana. La sucesión de los bienes digitales (patrimoniales y extrapatrimoniales). Revista de Derecho Civil, vol. 9, no. 2, 2022, pàg. 313-338. ISSN 2341-2216.

(Visited 83 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari