Guillermo Bezzina: “Les ciutats haurien de ser les primeres interessades a implantar mesures per reduir els impactes del canvi climàtic”

20 febrer, 2024
guillermo-bezzina_foto

Les ciutats tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, ja que concentren gran part de la població, del consum d’energia i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Guillermo Bezzina, alumne del Màster Universitari de Ciutat i Urbanisme, ha centrat el treball final de màster (TFM) ‘Crisi climàtica i planificació urbana a Palma’ a estudiar el paper que té l’espai públic urbà per mitigar els efectes indesitjats dels canvis en el clima. En aquesta investigació, ha dut a terme una anàlisi en profunditat de la situació a la capital de les Illes Balears, que ha inclòs entrevistes a responsables polítics i representants de col·lectius de la societat civil. A més, també ofereix un decàleg de recomanacions per ajudar a implementar les transformacions necessàries per a un repte d’aquesta magnitud. En aquesta entrevista parlem sobre algunes mesures i els obstacles per implementar-les.

Quin paper tenen les ciutats europees en el conjunt d’emissions de gasos d’efectes hivernacle?

Actualment, les ciutats representen prop d’un 80 % del total d’emissions provinents de la generació i el consum d’energia destinat al seu funcionament a Europa. Això inclou des de la mobilitat del transport privat i públic fins a l’electricitat d’edificis residencials i públics o activitats econòmiques, entre d’altres.

Aquest paper de principals emissores també el tenen com a principals perjudicades perquè, segons els informes dels experts, els entorns urbans són les àrees en què els efectes del canvi climàtic seran més severs i provocaran més danys. Per tant, les ciutats haurien de ser les primeres interessades a implantar mesures ambicioses de mitigació climàtica per reduir els impactes del canvi climàtic a les seves infraestructures i població. Estem parlant no només d’un tema econòmic, que serà important, sinó també de salut pública, condicions i qualitat de vida de la població.

Quines són les fonts principals d’emissions a Palma?

Segons les dades disponibles del Pla d’Acció per al Clima i l’Energia Sostenible (PACES), el sector residencial i de serveis és la principal font emissora de gasos d’efecte hivernacle i arriba a més d’un 50% del total d’emissions, l’origen de les quals és el consum d’energia d’edificis, climatització, etc. Tot i això, la mobilitat se situa en segon lloc, arribant a suposar un terç del total de les emissions de la ciutat (excloent, a més, infraestructures com el port i l’aeroport, ubicats al terme municipal) i pràcticament la meitat del consum energètic de Palma. A més, aquestes emissions es produeixen en ple espai públic de la ciutat, als carrers i avingudes, perjudicant així la qualitat de l’aire que respirem els ciutadans. El transport privat i comercial suposa un 30% de les emissions, sent el relatiu als vehicles privats el més important amb diferència. Cal destacar que Palma té una de les taxes de vehicles privats per habitant més altes de l’Estat, arribant a situar-se molt a prop de gairebé un vehicle per habitant sense comptar tota la flota de cotxes de lloguer.

Quins tipus de transformacions de l’espai públic poden ajudar a mitigar aquestes emissions?

L’espai públic té un paper vital per mitigar les emissions, ja que s’hi produeix una de les activitats més contaminants de la ciutat: la mobilitat. Les polítiques de descarbonització de la mobilitat són imprescindibles, però no parlem de l’electrificació de la flota, sinó que és imprescindible la reducció del consum d’energia del transport privat i el foment de la mobilitat sostenible i activa. Per això cal la implementació de polítiques transformadores que canviïn els usos de l’espai públic de les ciutats, on el cotxe continua sent el protagonista. Cal recuperar espai del cotxe i destinar-lo a altres formes de mobilitat com la de vianants, amb bicicleta i amb vehicle de mobilitat personal (VMP), a més d’establir prioritats de transport públic.

En l’àmbit estructural, és fonamental passar d’una ciutat dispersa i amb segregació d’usos a ciutat compacta, contínua i amb una barreja d’usos. Pel que fa a transformació, alguns exemples poden ser les superilles que pacifiquin els carrers i posin al vianant davant del cotxe, la implementació d’una xarxa de carrils bici segregats i ben connectats entre ells, així com els eixos cívics i eixos verds que incentivin les formes de mobilitat actives. A més, la ciutat de Palma presenta unes característiques molt adequades per implementar aquestes mesures.

Quines mesures es necessitarien perquè famílies amb fills o gent gran poguessin abandonar el vehicle privat?

Cada cop que s’han posat facilitats, la ciutadania ha respost aprofitant-les i deixant el cotxe a casa. Amb cada augment de línies i freqüències d’autobusos públics, més famílies decideixen deixar el cotxe a casa; amb l’ampliació i la millora del servei de préstecs de bicicletes elèctriques, més ciutadans decideixen deixar el cotxe a casa; amb la reducció de tarifes i les bonificacions per a l’ús del transport públic, s’han batut més rècords. No obstant això, no n’hi ha prou. El cotxe a Palma continua sent un mitjà de transport preferent perquè l’espai públic està pensat per a ell i el fa més competitiu davant d’altres opcions.

Cal que des de l’administració es continuïn implementant facilitats que contribueixin a desplaçar-se amb autobús, caminant, amb bicicleta o amb VMP sigui més ràpid i competitiu que fer servir el cotxe privat. Per tant, calen més carrils bici, més segurs i més ben connectats; més línies de transport públic transversals, amb més freqüències; i més vies per a vianants que incentivin a caminar. A més, molts desplaçaments realitzats a Palma corresponen a trajectes de menys d’1 km perfectament substituïbles.

Quines són les mesures més efectives de les aplicades a Palma?

En els darrers anys, Palma ha fet importants passos cap a aquesta direcció amb l’aprovació dels plans principals que tenen a veure amb l’espai públic i la mitigació climàtica: el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, el PACES i el Pla General d’Ordenació Urbana. Tot i això, la implementació de mesures s’ha quedat lluny respecte a altres ciutats del nostre entorn com poden ser Barcelona o València.

S’han aplicat mesures de mobilitat que, sens dubte, suposen un avenç com la millora del servei de bicicletes i la millora de les línies i freqüències de transport públic. Des d’un punt de vista de l’espai públic, però, no s’han detectat grans mesures transformadores de ciutat més enllà de recuperacions de l’espai públic com és el cas de Nuredduna o el cas del Passeig Marítim que està en execució. La pandèmia va suposar una oportunitat perduda per implementar transformacions distribuïdes per tota la ciutat, i no de grans projectes, a través d’un urbanisme tàctic, aprofitant les circumstàncies del moment, com sí que van fer en altres ciutats.

Podries destacar alguns dels principals obstacles a implementar aquestes transformacions?

Es poden dividir els obstacles en dos tipus. D’una banda, els interns que tenen a veure amb la incapacitat de l’administració de donar resposta a aquest repte degut principalment a l’absència d’una estructura municipal adequada, la dispersió de competències a la mateixa administració i manca de coordinació i d’una governança climàtica urbana que implementi polítiques transformadores. D’altra banda, els externs destaquen principalment l’oposició de grups de pressió com alguns representants del sector comercial i l’opinió publicada a mitjans locals. A més, un obstacle transversal és l’absència de lideratge polític i de relat i model de ciutat que contribueixi a facilitar i explicar aquests canvis.

Com podem convèncer persones que són reticents a aquest tipus de transformacions de l’espai públic?

Les transformacions de l’espai públic no només són necessàries i estan justificades per raons climàtiques i mediambientals, sinó que principalment afecten el benestar i la qualitat de vida de la mateixa ciutadania. Aquest punt és important perquè cal la involucració i participació de totes les persones per impulsar polítiques transformadores. Per això, és imprescindible que els poders públics posin a disposició de la ciutadania el màxim nombre d’opcions que contribueixin a facilitar un canvi als seus hàbits diaris, especialment a incentivar els canvis a l’inici.

Paral·lelament, anar recuperant l’espai públic per donar sortida a aquesta redistribució dels usos a través de transformacions que no consisteixen necessàriament en grans projectes, sinó en actuacions a tots els barris i a tots els carrers, descentralitzades al llarg de l’entramat urbà. Acompanyant aquest procés, la posada en marxa de processos de consulta i participació ciutadana per fer partícips els veïns i comerços de la zona, i altres entitats com escoles o altres infraestructures, del disseny del nou espai públic contribueix a facilitar la implementació d’aquestes transformacions.

El treball està centrat a Palma, però la problemàtica i recomanacions es poden traslladar a altres ciutats?

Sí, és clar. La ciutat de Palma comparteix problemàtiques similars amb moltes altres ciutats de l’entorn, com ara la gran taxa de vehicles privats que té, el poc espai públic dedicat al vianant o el pes que té el turisme i les seves activitats associades a la configuració de l’espai públic. Per tant, les recomanacions també es poden traslladar a ciutats del nostre entorn o amb reptes similars. De fet, una de les recomanacions del decàleg és precisament teixir xarxa i aliar-se amb altres ciutats per intercanviar aprenentatges i experiències. L’intercanvi de coneixement i propostes entre els nivells polítics i tècnics és enriquidor i permet formular millors polítiques públiques.

Què ha suposat aquest treball per a tu a la teva carrera professional i quins són els teus plans de futur?

La meva formació és Ciències Polítiques i de l’Administració i posteriorment em vaig especialitzar en l’àmbit de l’anàlisi politicoelectoral, l’anàlisi de dades i la comunicació política. Tot i això, l’urbanisme i l’arquitectura sempre han estat temes del meu interès. En els darrers anys, mentre compaginava el màster amb la feina, m’he dedicat a l’àmbit governamental de les Illes Balears a l’àrea de canvi climàtic i sectors productius. Actualment, treballo de consultor. En aquest context, aquest TFM m’ha suposat una intensa etapa d’aprenentatge, vinculant tant els meus estudis com la meva carrera professional, ja que he pogut fer servir els coneixements adquirits a cadascuna de les dues àrees sobre l’altra.

Escollir un tema que s’ha estudiat poc i convertir-te en la persona que ha aprofundit més en un aspecte específic d’una temàtica pot suposar l’obertura de moltes portes professionals. Però també és molt important no només quedar-se a la redacció de la feina. En aquest sentit, en els propers mesos m’agradaria realitzar una tasca més divulgativa i pedagògica de la feina i poder compartir les seves conclusions i recomanacions als responsables polítics actuals, però també al conjunt d’actors, identificats a la feina, que haurien de formar-ne part inexistent governança climàtica urbana i poder a poc a poc introduir aquestes qüestions a les seves agendes.

També tinc la intenció de continuar investigant i escrivint sobre qüestions vinculades a les ciutats i la seva governança, sobre mobilitat sostenible, la lluita contra el canvi climàtic i la transformació de l’espai públic i poder aterrar aquestes qüestions a Palma com a cas d’estudi.

Quina ha estat la teva experiència a la UOC?

La UOC m’ha permès poder continuar formant-me al meu ritme, adaptant la càrrega lectiva a la meva situació professional i personal. És un gran avantatge poder accedir a aquest màster de manera virtual, permetent que tot el coneixement generat es pugui distribuir al llarg de moltes ciutats i no es quedi en un únic lloc. A més, aquesta modalitat també permet posar-se en contacte amb moltes altres persones amb inquietuds i interessos semblants a les teves, siguin de la teva ciutat o no.

Pel que fa al contingut i el professorat, el Màster Universitari de Ciutat i Urbanisme proporciona una important formació molt transversal en tota mena de temes relacionats amb els reptes de les ciutats, permetent aprofundir en temes més socials o mediambientals, com ha estat el meu cas. Els professors animen a aterrar tot el contingut après a casos pràctics i a la realitat. En el meu cas, he pogut aplicar pràcticament totes les assignatures a la meva ciutat, posant-la com a cas d’estudi als múltiples treballs al llarg del màster i d’aquest mateix TFM.

Per tot això, la meva experiència a la UOC ha estat molt satisfactòria, és una universitat que és capaç de divulgar molt de coneixement al llarg de moltes ciutats, facilita la creació de xarxes professionals àmplies i s’adapta a les vostres necessitats i disposició de temps.

(Visited 77 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista col·laborador
Comentaris
Deixa un comentari