El model espanyol d’acusació particular: riscos i oportunitats detectats per un estudi empíric sobre delictes sexuals
18 març, 2024
El catedràtic Josep Maria Tamarit Sumalla i la investigadora doctoral Laura Arantegui Arràez van publicar l’article “The Spanish Model of Private Prosecution: Identifying Risks and Opportunities Through Empirical Research on Sex Crimes” a la revista International Criminology (febrer del 2024). A continuació, en destaquem alguns dels aspectes més rellevants.
El sistema de justícia penal espanyol té un model distintiu d’acusació particular, que facilita a les víctimes de delictes l’oportunitat de participar en el procés judicial d’una manera diferent de la que preveuen altres sistemes legals. Encara que aquesta modalitat dona certs avantatges a les víctimes, també comporta riscos. El debat sobre els avantatges i desavantatges de la configuració actual de l’acusació particular a Espanya és de gran interès des de la perspectiva criminològica i de dret comparat. La contribució d’aquest estudi rau en la incorporació de resultats empírics basats en l’anàlisi de sentències judicials.
Els últims anys, hi ha hagut un notable augment en la cobertura mediàtica dels delictes sexuals a Espanya, la qual cosa ha portat a una sèrie de reformes legals destinades a augmentar les penes i ampliar la definició de tipus delictius al Codi Penal. Aquestes reformes es van dur a terme els anys 2003, 2010, 2015, 2022 i 2023, i les dues últimes han estat objecte d’un intens debat polític.
Una de les característiques úniques del sistema espanyol d’acusació particular és que poden exercir-la no només les víctimes individuals, sinó també les institucions. En molts casos, especialment aquells que han rebut una gran atenció mediàtica, les institucions hi participen donant suport a les víctimes que posen en marxa processos judicials.
En aquest context, s’han dut a terme una sèrie d’estudis per determinar la influència de factors legals i extralegals en la imposició de penes (entenent “extralegals” com a fora de les regles establertes en la normativa per determinar la pena que cal imposar), la qual cosa ha permès analitzar com la presència d’una acusació particular en processos penals per delictes sexuals afecta les decisions judicials. Per aconseguir aquest objectiu, s’han recopilat dades de sentències emeses per les audiències provincials espanyoles. Tres estudis han considerat la presència de l’acusació particular com un factor extralegal específic entre un conjunt de variables.
Els resultats de la recerca donen a entendre que les decisions judicials estan influenciades per la presència o absència d’acusació particular en el procés, especialment quant a la imposició de penes de presó. La determinació judicial de les penes en el sistema de justícia espanyol ha de seguir una àmplia gamma de regles formals i substantives. No obstant això, quant als factors extralegals, cal tenir en compte que la presència d’acusació particular prediu penes més severes, especialment en casos de delictes sexuals.
Malgrat que la presència de l’acusació particular està associada amb penes més dures, els resultats obtinguts assenyalen que les variacions, depenent de la mena de delicte i la relació entre la víctima i la persona agressora, poden ser rellevants. A més, la falta de significació estadística en alguns resultats no permet descartar la possible influència d’altres factors aliens a l’estudi.
Malgrat que els resultats constaten l’impacte de l’acusació particular en les sentències, això no permet defensar ni criticar aquesta institució processal. La influència de l’acusació particular pot ser vista com una cosa positiva (quant al fet de proporcionar justícia a les víctimes) i, també, com la confirmació de la seva temuda contribució a la disparitat en la imposició de penes en detriment dels drets de la persona acusada.
És necessari continuar investigant per replicar els estudis anteriors en una gamma més àmplia de delictes, i tenint també en compte els diferents tipus de víctimes. Un desafiament futur també implicarà avaluar les possibles conseqüències derivades de la promulgació de la Llei orgànica 10/2022, sobre la garantia integral de la llibertat sexual, que estableix el dret de les víctimes d’aquests delictes a rebre assistència legal gratuïta. Caldrà analitzar l’impacte d’aquesta disposició legal en la disponibilitat i la utilització de l’acusació particular, i la seva influència en la severitat de les penes.
Per a un desenvolupament més ampli d’aquestes qüestions, es pot consultar íntegrament l’article esmentat a:
Arantegui-Arràez, L., Tamarit-Sumalla, J.M. “The Spanish Model of Private Prosecution: Identifying Risks and Opportunities Through Empirical Research on Sex Crimes” . Int Criminol (2024). https://doi.org/10.1007/s43576-024-00114-8
