El Fons Europeu de Suport a la Pau: nou instrument financer per rearmar Europa?
17/07/2025
El 22 de març del 2021, el Consell va crear un mecanisme financer extracomunitari, en el marc de la política exterior i de seguretat comuna (PESC), que comprèn també la política comuna de seguretat i defensa (PCSD), amb la intenció de cobrir totes les accions exteriors de la UE que tinguin repercussions en l’àmbit militar o de la defensa. Tot plegat sobre la base de l’article 21.2.c del TUE, que persegueix, entre altres objectius, el manteniment de la pau, la prevenció de conflictes i l’enfortiment de la seguretat internacional, conforme als principis de la Carta de les Nacions Unides.
Aquest nou instrument financer, denominat fons europeu de suport a la pau (FESP), substitueix i amplia mecanismes anteriors de finançament de les despeses relacionades amb les operacions militars de la PCSD, i, en general, serveix per sufragar determinades despeses en matèria de defensa per part dels estats membres (EM) de la Unió. En el moment de la seva creació, el fons tenia un valor de 5.690 milions d’euros, que actualment ha passat a ser de més de 17.000 milions d’euros, finançats, com diem, al marge del pressupost de la UE, per a un període de set anys (2021-2027).
Correspon al Consell prendre les decisions relatives a aquest fons, per unanimitat, en tant que la defensa és una competència estatal. La novetat que presenta aquest fons és que el Consell decideix sobre la possibilitat de finançar aquelles despeses relacionades amb el transport i l’allotjament de les forces; determinar si alguns dels costos incrementals de les operacions militars s’han de considerar com a despeses comunes; o finançar determinats costos militars d’una operació militar de caràcter nacional. D’aquesta manera, el FESP es configura com un mecanisme unificat, a través del qual els EM aporten contribucions addicionals al pressupost de la Unió, amb l’objectiu de finançar les accions militars i de defensa, incloses les missions i operacions militars de la PCSD, així com aquelles mesures d’assistència per donar suport als seus socis.
Per dur a terme les seves funcions, el FESP disposa d’un comitè de gestió, que adopta el seu propi reglament de funcionament i que està integrat per representants de cada estat membre. Està presidit per un representant de la presidència del Consell. La funció d’aquest comitè és aprovar el pressupost anual d’aquest instrument financer, així com les normes d’execució aplicables a la despesa del FESP. Les funcions assignades a aquest instrument es destinen a:
A) Finançar els costos comuns de les missions i operacions militars, que es determinen segons una clau de repartiment basada en la renda nacional bruta (RNB) dels EM. El tipus de mesures que es poden finançar són d’equip militar i de defensa, d’infraestructures i de suport tècnic. És el Consell qui decideix si es poden, també, finançar les despeses relacionades amb el transport i l’allotjament de les forces i les casernes generals multinacionals per sota del nivell de la caserna general de la força. Així mateix, el Consell també pot determinar que alguns costos incrementals s’assimilin als costos comuns per a una operació en concret. En aquests casos, a sol·licitud prèvia del comandant de l’operació, i sempre que ho aprovi el comitè del FESP, aquest instrument podrà finançar casernes i infraestructures d’allotjament; equip addicional essencial; serveis mèdics i obtenció d’informació (intel·ligència, vigilància i reconeixement del teatre d’operacions, inclosa la vigilància i el reconeixement aire-terra i la intel·ligència humana); protecció química, biològica, radiològica i nuclear; emmagatzematge i destrucció d’armes.
B) Igualment, el FESP també pot prefinançar i gestionar determinats costos d’una operació militar de caràcter nacional, que poden incloure: costos d’allotjament, de combustible i altres costos relacionats amb els contingents nacionals. Posteriorment, aquests costos els hauran de reemborsar els EM beneficiaris.
C) Donar suport a altres operacions de suport a la pau dutes a terme per organitzacions internacionals o regionals i tercers països socis de la Unió.
D) Finançar mesures d’assistència en el marc de la PESC, amb l’objectiu d’enfortir les capacitats de tercers països, així com d’altres organitzacions regionals i internacionals, amb la idea que aquests puguin afrontar en millors condicions les amenaces a la seguretat local, regional i mundial.
És interessant remarcar que, des de la seva creació l’any 2021, aquest fons ha anat augmentant les despeses relacionades amb les accions militars o de defensa, diferents de les pròpies de les missions militars de la PCSD, a causa de la situació internacional convulsa i de l’inici de la guerra d’Ucraïna el febrer del 2022. Per primera vegada, aquest instrument també finança l’enviament de material militar a un país agredit com és Ucraïna. Les xifres són clares: entre el 2022 i el 2024, la Unió va mobilitzar 6.100 milions d’euros per afrontar necessitats urgents d’Ucraïna en matèria militar i de defensa. I, el març del 2024, el Consell va augmentar el límit financer del fons en 5.000 milions d’euros, amb la creació del fons específic d’ajuda a Ucraïna. D’aquesta manera, l’ajuda financera total assignada a Ucraïna és d’11.100 milions d’euros1.
A més d’Ucraïna, el FESP ha proporcionat equip militar de suport als socis d’Àfrica, els Balcans occidentals, l’Orient Mitjà i els països veïns de l’Europa Oriental. La concessió d’aquesta ajuda a tercers països està supeditada a l’aplicació de mesures de salvaguarda i supervisió, que són a càrrec del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE). Això vol dir que les mesures d’assistència només s’adopten una vegada que s’han avaluat els riscos de manera exhaustiva. Igualment, el SEAE s’encarrega de supervisar el compliment de les decisions del Consell per part dels socis, a més del compliment del dret internacional dels drets humans, el dret internacional humanitari i tota la legislació aplicable sobre exportació d’armes. En tot cas, invocant el manteniment de la pau i la seguretat internacionals, l’evolució d’aquest fons, condicionada per la convulsa situació internacional, sembla encaminar-se a facilitar l’augment de la despesa en matèria de defensa per part dels EM de la Unió Europea.
