El clima arriba a Estrasburg: la històrica sentència Klimaseniorinnen c. Suïssa

Mai abans el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s’havia pronunciat sobre la responsabilitat dels estats per la seva (in)acció en matèria de lluita contra el canvi climàtic. Per això, la sentència Klimaseniorinnen c. Suïssa, del 9 d’abril, en la qual el TEDH condemna Suïssa per vulneració del Conveni europeu de drets humans com a conseqüència del canvi climàtic, és històrica.

Els fets

En aquest assumpte, quatre dones de més de vuitanta anys i una associació suïssa que representa més de 2000 dones ancianes, Verein KlimaSeniorinnen Schweiz, van presentar una demanda davant del TEDH per vulneració del Conveni, a causa de la inacció en matèria climàtica per part de l’Estat suís. Concretament, consideraven que les onades de calor agreujaven els seus problemes de salut i, d’aquesta manera, afectaven notablement les seves condicions de vida i benestar. Després d’haver esgotat els recursos davant dels tribunals suïssos sense cap èxit, l’any 2020 van plantejar una demanda davant del TEDH, en què al·legaven que l’Estat suís havia vulnerat els articles 2 (dret a la vida) i 8 (dret a la vida privada i familiar) pel fet de no haver adoptat una normativa apropiada ni haver implementat mesures adequades i suficients per aconseguir els objectius establerts en els acords internacionals ratificats per Suïssa en matèria de lluita contra el canvi climàtic. A més, al·legaven que no havien tingut accés a un tribunal, en violació de l’art. 6 del Conveni, ja que els tribunals interns no havien respost de manera adequada a les seves demandes i havien emès decisions arbitràries i atemptatòries contra els seus drets civils respecte a la inacció de l’Estat en matèria climàtica. Finalment, també al·legaven que s’havia vulnerat l’art. 13 sobre el dret a un recurs efectiu.

El 9 d’abril, el TEDH va emetre la seva decisió sobre aquest assumpte i altres dos casos en matèria climàtica: Carême c. França i Duarte Agostinho i altres c. Portugal i altres 32 estats. El Tribunal va concloure que eren inadmissibles, pel fet de no complir els requisits per ser considerat una víctima en el cas de Carême, i pel fet de no haver esgotat els recursos interns en el d’Agostinho. En canvi, el TEDH sí que va admetre el recurs plantejat per l’associació Verein KlimaSeniorinnen Schweiz i va emetre una sentència històrica. Per primera vegada, vincula el canvi climàtic al CEDH i estableix les bases per a un major accés a la justícia climàtica a Europa.

Una ampliació del locus standi de les ONG

Si bé el TEDH va declarar inadmissible la demanda plantejada per les quatre dones, pel fet que no complia els requisits per ser considerades com a “víctimes” en aplicació de l’art. 34 del Conveni, sí que va reconèixer la legitimació activa de l’associació Verein KlimaSeniorinnen Schweiz, amb la qual cosa estenia de manera significativa el locus standi de les ONG davant del Tribunal. Amb aquesta finalitat, el TEDH va destacar que el canvi climàtic és una preocupació comuna de la humanitat, així com la necessitat de promoure una repartició intergeneracional de l’esforç, com a elements clau per atorgar legitimació a l’associació.

El reconeixement d’obligacions positives en matèria climàtica derivades de l’art. 8

Per primera vegada en la seva història, el TEDH vincula el canvi climàtic als drets consagrats al Conveni. Si bé, en el passat, el Tribunal havia interpretat l’art. 8 des del punt de vista evolutiu, de manera que aquest incloïa obligacions positives per als estats de garantir un medi ambient sa, és la primera vegada que reconeix un dret a “una protecció efectiva per part de les autoritats públiques contra els impactes negatius del canvi climàtic sobre la seva vida, salut, benestar i qualitat de vida”. El Tribunal declara, a més, que la qüestió del canvi climàtic representa, actualment i en el futur, una greu amenaça per al gaudi dels drets garantits al Conveni. En aquesta línia, una de les principals aportacions de la sentència consisteix en el reconeixement d’una obligació derivada de l’art. 8 de tots els estats part a adoptar mesures per reduir, d’una manera substancial i progressiva, els nivells respectius d’emissions de CO₂, amb l’objectiu d’aconseguir la neutralitat neta en les tres dècades vinents (par. 548).

Aplicat al cas concret, el Tribunal considera que Suïssa va violar el CEDH, ja que no va actuar a temps i de manera apropiada per concebre, elaborar i implementar la normativa i les mesures oportunes en matèria climàtica, amb la qual cosa va vulnerar l’art. 8 del CEDH.

La necessitat de garantir l’accés a la justícia climàtica

D’altra banda, el TEDH també va concloure que s’havia vulnerat el dret d’accés a un tribunal, ja que els tribunals interns no van explicar de manera convincent per què van desestimar els recursos. Entre altres, no el convenç l’argument segons el qual encara queda temps per impedir que l’escalfament climàtic assoleixi un límit crític, i ressalta la necessitat de recolzar-se en l’abundant evidència científica sobre el tema. Així mateix, destaca el paper clau dels tribunals nacionals en els litigis en matèria climàtica, i la importància de garantir l’accés a la justícia en aquest context.

Les conseqüències d’aquesta sentència van més enllà del cas concret, i del sistema del TEDH. Naturalment, tindrà un impacte sobre els assumptes pendents davant del mateix TEDH (De Conto c. Itàlia i altres 32 estats i Uricchio c. Itàlia i altres 32 estats), però, a més, els tribunals dels 46 estats membres del Consell d’Europa l’hauran d’aplicar. Així mateix, possiblement tindrà un impacte sobre la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, que fa una interpretació molt restrictiva de l’accés als seus tribunals per a les ONG, perquè la UE està cridada a adherir-se al Conveni Europeu de Drets Humans. En definitiva, aquesta sentència marca, certament, un punt d’inflexió en el context més global de litigació climàtica, i augura desenvolupaments interessants almenys en el continent europeu, si bé podria inspirar altres jurisdiccions a seguir els seus passos també.