Premis als millors Treballs de Final de Màster (TFM) del curs 2020-21

El 15 de desembre passat es va celebrar un dels actes més esperats de l’any: la Jornada acadèmica anual i el lliurament de premis als millors Treballs de Final de Màster (TFM) del curs 2020-2021 dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, que un any més, atesa la situació pandèmica, es va realitzar en format virtual.

L’objectiu d’aquests premis és reconèixer els treballs més destacats dels estudiants de Màster dels nostres Estudis, que aquest any han tractat de manera excel·lent alguns dels reptes actuals de la societat.

L’acte va començar amb una breu presentació de la directora dels Estudis María Jesús Martínez Argüelles i a continuació, la catedràtica de Màrqueting i professora dels Estudis, Inma Rodríguez-Ardura, va impartir una xerrada sobre “La psicologia del consumidor connectat i l’odi a la marca”.

Descobreix els treballs premiats

• Premi al millor TFM del Màster universitari d’Innovació i Transformació Digital: Jorge Lara Guillén per Social media analytics: Millora de l’experiència i fidelització del client al sector de gamma blanca.

“L’objectiu del Treball Final de Màster és la gestió de la relació amb els clients a partir de la informació obtinguda mitjançant el monitoratge de les crítiques i comentaris abocats pels usuaris a les xarxes socials sobre un determinat producte, enfortint la relació client-marca a termes d’experiència, satisfacció, lleialtat i recomanació, generant valor i proporcionant rellevància a les persones més enllà de la seva condició de consumidors. Aquesta anàlisi se centrarà al sector de la gamma blanca. En concret, a l’empresa BSH Hausgeräte GmbH, un fabricant d’electrodomèstics més gran d’Europa que comercialitza els seus productes sota les marques Bosch, Siemens o Balay, entre d’altres.

La metodologia a emprar és la investigació descriptiva de caràcter concloent sobre una mostra conformada per més de vuit-cents mil comentaris abocats a les xarxes socials els anys 2019 i 2020 pels usuaris d’electrodomèstics. La recollida de dades s’ha realitzat mitjançant una eina de Social Media Analytics desenvolupada per l’empresa VICO Research & Consulting, que permet monitorar els comentaris que els usuaris escriuen sobre un determinat producte a diferents llocs web, des de portals de compra com Amazon fins plataformes com Facebook o Twitter, passant per fòrums de reparacions. Les dades recollides poden ser tractades dins de la mateixa aplicació o, preferentment, exportades per ser analitzades amb eines més específiques, ja sigui enfocades cap a la intel·ligència de negoci com PowerBi o cap a l’estadística com R Commander. D’aquesta manera, mitjançant l’ús de les dades esmentades, es podrà alimentar la investigació qualitativa i quantitativa.

El treball va mostrar que la relació amb el client genera informació molt valuosa per a l’empresa i, per això, és imprescindible comptar amb una base de dades contínuament actualitzada per assolir l’èxit dels objectius de fidelització proposats. En un moment de canvis extraordinaris, per anar un pas endavant, l’anàlisi de dades pot millorar la capacitat de reacció de les empreses que permeti liderar la presa de decisions en funció de la conjuntura i manejar escenaris més enllà dels objectius a curt termini. El Social Media Analytics es presenta com una eina indispensable per a les marques per construir els models d’innovació”.

• Premi al millor TFM del Màster en Direcció Logística: Victòria Fornies Vivancos per L‘e-grocery al Canadà: situació, models de distribució i previsions de futur.

“El treball tracta sobre els diferents models de distribució de l’e-grocery al Canadà i les possibles tendències al sector durant els pròxims anys. L’e-grocery és l’e-commerce dels supermercats, que està en auge des de l’esclat de la pandèmia.

La metodologia compta amb anàlisis d’articles globals, sis entrevistes a professionals del sector al Canadà i l’experiència pròpia que treballa en una empresa de gran consum. S’analitzen els diferents models de distribució, ja siguin de lliurament o recollida, gestionats pel mateix supermercat o una tercera part, i segons el lloc de processament de l’ordre.

Una segona part tracta de qui és el consumidor canadenc de l’e-grocery i quines són les dimensions de satisfacció, que estan directament relacionades amb conceptes logístics. L’última part discuteix els models que podrien ser viables al Canadà, però no estan en ús, i com cadascun afectaria els principals KPIs de la cadena, els seus costos o la satisfacció del consumidor final”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans: Diego Arista Vinaixa per Machine Learning a Recursos Humans: disseny d’un model de classificació per predir casos de rotació de personal.

“El context de l’estudi va ser unir les tendències actuals a l’àmbit de la Ciència de Dades i la intel·ligència artificial per tal de desenvolupar un model predictiu, i aplicar-lo de manera eficaç en l’àmbit dels Recursos Humans. Concretament, es van fer servir tècniques de Machine Learning per crear un model estadístic que classificava com a “perill d’abandó” o “sense perill d’abandó” els empleats d’una empresa. El model es va servir de dades de cada empleat com l’edat, el sexe, els resultats de l’última avaluació de l’exercici o el nombre d’absències, per generar el sistema de classificació. Quan es van comparar les prediccions del model amb el desenllaç real de cada empleat (abandó de l’empresa o permanència), es va poder comprovar que el model va aconseguir classificar correctament un 90% dels casos.

D’aquesta manera, l’estudi deixa palès la gran utilitat que poden tenir les noves tendències a Ciència de Dades i Machine Learning, quan s’apliquen sobre dades reals al món corporatiu. Les tècniques utilitzades tenen especial importància en els Recursos Humans, on, a causa de la mateixa naturalesa de l’àmbit, resulta més complicada la presa de decisions i la planificació”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari d’Anàlisi Econòmica: Gonzalo Romero Martin per El desenvolupament econòmic com a concepte en construcció: debat d’escoles, lliçons de política econòmica i desafiaments actuals.

Les Ciències Socials, a diferència de les Ciències Pures, presenten la particularitat d’haver de bregar amb conceptes que evolucionen al ritme de la societat. Un daquests conceptes és el de desenvolupament econòmic.

L’objectiu del meu TFM ha estat analitzar l’evolució del concepte de desenvolupament econòmic, demostrant que es tracta d’un terme la definició del qual segueix, actualment, en construcció. Els viratges acadèmics i ideològics que realitza el concepte de desenvolupament d’una dècada a una altra doten aquest terme d’una gran singularitat, per això l’interès que motiva la realització d’aquest treball. Entenent el desenvolupament com una ceba, composta per diferents capes, la política en matèria de desenvolupament començaria abordant qüestions més lligades al benestar material (política d’infraestructures, educació, política energètica…), configurant una relació gairebé simbiòtica entre el desenvolupament i el creixement econòmic, que vindrien a evocar les capes superficials de la ceba.

No obstant això, la teoria del desenvolupament i la seva praxi política han experimentat grans canvis de paradigma en les darreres dècades, versant més sobre llocs i rostres concrets, així com tractant les facetes més sensibles i íntimes de la vida humana (les capes més profundes de la ceba). En aquesta evolució del concepte de desenvolupament, l’Agenda 2030 vehicularà una fusió entre teoria i política econòmica: aquest document és, avui dia, una eina essencial per a la configuració de polítiques de desenvolupament. Amb l’ànim de superar les deficiències dels plans de política econòmica d’etapes anteriors sobre la qüestió del desenvolupament, els ODS i l’Agenda 2030 neixen de la consulta a la societat civil, parteixen de polítiques i temps per emprendre-les més realistes, se sotmeten a indicadors (subratllant, així, la importància de l’avaluació recurrent de les polítiques públiques) i expressen la singularitat dels territoris i les cares sense perdre la vocació d’universalitat.”

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Màrqueting Digital: Francisco José Martín Andrades per Pla de Màrqueting Digital per a l’Associació Cultural i Ambiental Cueva Rajada

“A l’imaginari col·lectiu roman la idea que el Màrqueting Digital és una disciplina adreçada exclusivament a la consecució d’objectius econòmics. No obstant això, aquesta idea no sempre es compleix. Al meu Treball de Final de Màster s’exposa un Pla de Màrqueting Digital per ajudar l’Associació Cultural i Ambiental Cueva Rajada a assolir els seus objectius estratègics, els quals són íntegrament de caràcter social. L’estratègia que s’exposa en aquesta feina està plantejada per a l’any 2022 i permetrà a Cueva Rajada obtenir nous voluntaris, crear una comunitat digital al voltant de la marca i facilitar la conscienciació ecologista entre el públic de Tenerife.

L’estratègia se sosté en una investigació prèvia basada en la revisió bibliogràfica de fonts primàries i secundàries, fent especial èmfasi en els conceptes que influeixen en l’ecosistema digital. D’altra banda, he intentat seguir la filosofia inbound i he tingut en compte l’observació participant per prendre decisions que requeria l’estratègia.

Finalment, he pogut constatar que el Màrqueting Digital pot ser una solució eficient i viable per a una petita associació ecologista, incrementant-ne considerablement la capacitat d’actuació. La realització d’aquest treball ha estat molt gratificant perquè el creixement de Cova Rajada influirà positivament en la conservació dels recursos naturals de Tenerife. A més, aquest factor també incidirà en l’economia local, ja que aquests recursos són de vital importància per a molts sectors econòmics de l’illa, com ara turisme, agricultura o pesca.”

• Premi al millor TFM del Màster Universitari d’Anàlisi de l’Entorn Econòmic: Sabina Pitarch Huerta per Economia del coneixement de la Comunitat Valenciana.

“Una economia del coneixement és la que utilitza com a avantatge competitiu el coneixement per aconseguir creixement econòmic i benestar social a llarg termini. Aquest treball pretén analitzar fins a quin grau està immersa la Comunitat Valenciana en l’economia del coneixement.

Així, en el treball, en primer lloc, s’estableix el marc teòric de l’economia del coneixement a nivell agregat i a escala regional, per posteriorment dur a terme la tasca analítica seguint la metodologia d’avaluació del coneixement desenvolupada pel Banc Mundial, i reconeguda internacionalment, que s’anomena metodologia KAM (Knowledge Assessment Methodology). Amb aquesta metodologia es pretén mesurar l’economia del coneixement a través d’un índex sintètic que s’elabora definint indicadors simples ponderats a les diferents àrees que afavoreixen la utilització del coneixement. Aquestes àrees a la regió a estudi són: el sector de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les activitats de recerca, desenvolupament i innovació, el sector públic valencià, el capital humà i l’exercici general de l’economia.

Els resultats obtinguts manifesten que la posició de la Comunitat Valenciana en l’economia del coneixement és modesta, encara que es comprova per la progressió en l’última dècada, que es troba en una posició favorable en l’avenç del creixement econòmic. Finalment, una millora en les àrees del capital humà i de l’exercici general de l’economia dotaria més competitivitat a la regió, per la qual cosa el treball finalitza proposant diferents estratègies a implementar per millorar la seva posició de l’economia del coneixement.”

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC: Judit Garriga Gargallo per Turisme sostenible des del creixement personal

“Els coneixements obtinguts durant la realització del màster han suposat un enriquiment i empoderament personal, que m’han portat a plantejar-me com puc contribuir a la sostenibilitat des del sector turístic. I això és el que intento abordar al meu TFM, elaborar una metodologia per desenvolupar experiències que realment puguin aportar al necessari canvi de paradigma que s’ha de donar.

El turisme ofereix una eina potencial per propiciar la transformació social, essent un vehicle poderós per canviar el pensament i el comportament de les persones durant el viatge, així com tornar al lloc d’origen. La sostenibilitat requereix un canvi d’actitud, valors i comportaments, i per aconseguir-ho cal una transformació social. La investigació explora el tipus de viatge més adequat per propiciar el canvi de paradigma, amb l’objectiu de dissenyar experiències turístiques sostenibles que transformin.

Per això, s’analitza el turisme transformador i algunes de les modalitats, així com el tipus de viatger i les motivacions. A més, s’han recopilat dades de 116 viatgers catalans per conèixer la sensibilitat sobre la sostenibilitat i la transformació en els viatges. Els resultats mostren que el turisme ha de potenciar el seu valor pedagògic per treballar la transició cap a la sostenibilitat, i els viatges han d’oferir elements que permetin crear un canvi de consciència, i la natura és l’escenari ideal. És indispensable allargar l’experiència més enllà del retorn al lloc d’origen per continuar la transformació i aconseguir empoderar les persones adoptant estils de vida sostenibles. El projecte conclou amb la proposta d’un model de negoci sostenible i el disseny de les experiències atenent les dades extretes en el transcurs de la recerca; viatges introspectius per a estils de vida sostenibles.”

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Prevenció de Riscos Laborals: Iris Alonso Subira per Avaluació de riscos ergonòmics i psicosocials del lloc de treball de fisioterapeuta d’un centre de rehabilitació i proposta d’un pla de formació.

“Aquest TFM consisteix en una avaluació de riscos ergonòmics i psicosocials inherents al lloc de treball de fisioterapeuta en un gabinet privat, així com la proposta d’un pla de formació en aquestes àrees.

El fisioterapeuta és el professional sanitari que té com a objectiu prevenir, guarir, recuperar i readaptar el pacient mitjançant l’aplicació de mitjans físics i teràpies manuals. Per aquest motiu, encara que per la seva formació acadèmica posseeixi amplis coneixements sobre higiene postural i ergonomia, l’exposició a múltiples factors de risc ergonòmics com a psicosocials és alta en la seva activitat laboral.

Després de l’avaluació ergonòmica (REBA) i psicosocial (ISTAS 21) al gabinet es considera necessària una intervenció preventiva respecte a postures forçades i a diverses dimensions psicosocials com: exigències quantitatives i emocionals, ritme de treball i qualitat del lideratge, però el més important és que es detecta una necessitat formativa en aquestes àrees preventives i és per això que es proposa un pla de formació específic per al lloc de treball que inclou diversos cursos tant per als fisioterapeutes com per a la direcció del gabinet. Amb les propostes de millora, les mesures preventives i el pla de formació específic es pretén garantir la seguretat i la salut dels treballadors de l’empresa”.

• Premi al millor TFM del Màster Universitari de Direcció Financera: Joaquín José Mena Marcos per Avaluació Supranacional de Riscos de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme de la Unió Europea: Proposta d’un mapa de riscos

“Aquesta investigació estudia l’adequació i la viabilitat de l’aplicació de les tècniques de predicció i simulació en l’apreciació del risc en prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme (PBC-FT) a fi de: conèixer la potencial millora dels models actuals d’anàlisi de riscos a BC/FT previstos a l’article 32 (RD 304/2014) basats en dades històriques; reforçar l’assegurament del compliment de la normativa vigent a Espanya (Llei 10/2010, RD 304/2014, Recomanacions del SEPBLAC, etc.); i donar suport per a la presa de decisions dels subjectes obligats (entitats financeres i no financeres) i no subjectes obligats (responsabilitat penal de les persones jurídiques).

La metodologia parteix de l’observació participant de l’autor com a expert en PBC-FT. S’ha estudiat el risc de BC/FT sintèticament mitjançant el vessant fenomenològic del BC/FT i de l’enfocament basat en el risc. S’ha incidit en els sistemes de PBC-FT com a resultat d’una autoregulació regulada per als subjectes obligats que utilitzaran tant fonts de hardlaw com de softlaw. Al costat de la normativa vigent en anàlisi de riscos s’han destacat conceptes aportats per COSO en riscos corporatius i les tècniques d’apreciació de risc de la matriu conseqüència/probabilitat i simulació Monte Carlo incloses a la UNE-EN 31010.

Mitjançant l’estudi de la metodologia de l’Avaluació Supranacional de Riscos de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme de la Unió Europea (SNRA 2017-2019) i de l’Anàlisi Nacional de Riscos de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (ANR-2020) es constata que la Unió Europea no valora la component “conseqüència” de la matriu de risc residual en considerar-la constant. La matriu de risc residual de BC/FT passa a ser la combinació d’amenaces i vulnerabilitats.

Amb aquests antecedents s’han elaborat mapes de risc dels diferents sectors, serveis o productes considerats a les SNRA i a l’ANR. L’anàlisi comparativa realitzada ha estat de les dades ofertes per la SNRA-2019 i l’ANR-2020. En aquest treball es presenta una proposta de model o algoritme bàsic per calcular el risc residual d’un subjecte obligat basat en les metodologies de la SNRA-2017 i l‟ANR-2020. Amb aquest model es complementa amb valors raonables numèrics l’anàlisi de risc prevista per l’article 32 (RD 304/2014). Les dades històriques poden ser analitzades amb eines com R-Commander (anàlisi multivariant). Aplicant simulacions pel mètode Monte Carlo (s’ha utilitzat l’eina @RISK PALISADE llicència UOC) es pot predir la probabilitat del risc residual en un exercici futur. En tot cas, es facilita informació raonable per a la presa de decisions en els processos de millora contínua dels sistemes de PBC-FT”

• Premi al millor TFM del Màster Universitari en Direcció d’Empreses a Alberte Sánchez Matos per Avaluació dels Programes de Suport a la Creació de Spin-Off de les Universitats Espanyoles.

“El treball realitzat està dirigit a estudiar els programes que ofereixen les universitats de suport a l’activitat de creació d’empreses de base tecnològica o coneixement (spin-off). Aquest estudi permet incidir en un dels principals àmbits que impacten en el procés de transferència a la societat dels resultats de recerca generats a la Universitat.

Per obtenir informació s’ha elaborat un qüestionari, dirigit als tècnics de transferència i emprenedoria d’una mostra d’universitats espanyoles, els resultats de les quals han permès identificar, analitzar i completar el mapa dels serveis de creació de spin-off que ofereixen les seves institucions, així com obtenir informació qualitativa sobre aspectes clau, dificultats i àrees de millora en el desenvolupament d’aquesta activitat.

Els resultats obtinguts són indicatius d’un cert grau d’estandardització dels processos de creació de spin-off, però s’evidencia la manca de determinats serveis altament especialitzats a moltes universitats. Aquests serveis avançats, no tan freqüents, estan dirigits a finançar la maduració de la tecnologia, facilitar l’accés al capital inicial i cercar perfils per complementar l’equip emprenedor i s’observa que poden estar contribuint més als resultats en creació de spin-off“.

• Premi al millor TFM del Màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa: Patricia Lasheras Salvatierra per La (re)evolució de la mobilitat urbana sostenible amb l’accessibilitat com a protagonista: per a tothom i de proximitat.

“Per descobrir si la mobilitat urbana – metropolitana pot ser realment sostenible cal una anàlisi prèvia de com el desenvolupament de les ciutats i la segmentació de les seves funcions influeix en com ens desplacem i, per tant, en la nostra qualitat de vida des d’un enfocament ambiental i social. De la mateixa manera, en mostrar les diferències entre desplaçament i mobilitat, es mostra la necessitat d’un canvi de paradigma entre mobilitat i accessibilitat.

La investigació duta a terme sota una metodologia combinada quantitativa, a través de la informació obtinguda de fonts primàries i secundàries així com una enquesta sobre hàbits en mobilitat i possibles canvis en els patrons després de l’impacte de la Covid-19, i qualitativa a través de quatre entrevistes a persones expertes en desenvolupament urbà, arquitectura i transport públic ofereix com a resultat que, a dia d’avui, si bé anem avançant cal un canvi transformador en l’statu quo del cotxe per poder assolir una veritable mobilitat sostenible.

De la mateixa manera perquè aquest canvi sigui possible es requereix, a més, d‘iniciatives polítiques decidides i de la col·laboració publicoprivada per situar i incloure la ciutadania al centre de totes les decisions. Per això és necessari la recuperació del sòl urbà i el (re)disseny de les ciutats sota un enfocament humanista basat en la proximitat i l’accessibilitat on es prioritzi el vianant, altres modes de mobilitat no motoritzats i el transport públic sota un enfocament intermodal.
A més, les empreses com a part interessada no alienes a tots aquests canvis es presenten com a agent clau a l’hora d’implementar iniciatives com el treball a distància, que permet eliminar els desplaçaments minimitzant l’impacte ambiental i millorant, des de la perspectiva social, el temps emprat per a la conciliació personal, familiar i/o comunitària”

Premi al millor TFM del Màster Universitari en Gestió Estratègica de la Informació i el Coneixement a les Organitzacions: William Fernando Vallejo Revelo per Proposta metodològica per a l’avaluació de la gestió del coneixement a PIMES del sector de serveis que desenvolupen activitats d’enginyeria i consultoria tècnica.

Menció als premios tranversals

• Premi CARITAS al millor TFM amb sensibilitat social: Henar Martínez González del Màster en Direcció Logística per Revisió de l’ús de tecnologies en la digitalització de la logística humanitària.

• Premi al millor TFM amb Perspectiva de Gènere: Tomás Moraga Rodríguez del Màster Universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans per Avaluació del pla digualtat del grup Renfe

Al següent enllaç pots veure l’Acte de Lliurament de Premis als millors Treballs de Final de Grau dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC: