“La contractació de persones amb discapacitat és un dret, no un acte de benevolència”

22/02/2023
Persona amb discapacitat treballant en una empresa

En el marc de la 3era Fira Virtual d’Ocupació de la UOC, celebrada el 16 i 17 de novembre passat, Montse Balas, consultora docent de la UOC i directora de Comunicació d’Inserta-ONCE, i Mónica Cerdán, professora dels Estudis d’Economia i Empresa, van abordar “L’aportació de valor de les persones amb discapacitat a les empreses”, destacant que aquest col·lectiu és un valor i talent que cal tenir en compte per respecte als seus drets però també per al bé de la societat.

“L’aportació de les persones amb discapacitat a l’empresa és desconeguda però és bo destacar que aquesta realitat alhora implica que les empreses estiguin més compromeses amb la societat i empoderar les persones de la societat, també les persones amb discapacitat que representen el 15% de la població. Sens dubte, aquestes persones són un valor i un talent que cal tenir en compte” va afirmar Mónica Cerdán en començar aquesta xerrada virtual.

Montse Balas, consultora de la UOC des de fa set anys, directora de Comunicació i Màrqueting d’Inserta i persona amb discapacitat, va estar-hi d’acord. “La diversitat en qualsevol àmbit és riquesa en aquest segle XXI. Però, a més, la incorporació de les persones amb discapacitat és una qüestió de drets. Garantir-los la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació ve recollit a la Convenció sobre drets de persones amb discapacitat, promoguda per l’ONU. Fa 25 anys que treballo a l’ONCE i encara, quan ens dirigim a les empreses, hem d’explicar que la discapacitat és un factor que suma i que, en cap cas, resta”.

Només el 17% de les persones amb discapacitat tenen estudis superiors

Per a Balas, és important posar números: “A nivell mundial, les persones amb discapacitat representen un mercat global de la mida de la Xina, amb 1.300 milions de persones. A Europa, hi ha 91 milions de persones amb discapacitat, que a més tenen famílies i amics que desitgen que siguin tinguts en compte. Una empresa com cal no pot deixar de banda un mercat com aquest. Per acostar encara més la lupa, a Espanya, en edat laboral (entre 16 i 64 anys), tenim 1.700.000 persones amb discapacitat. Suposen el 5,9% de la força laboral del nostre mercat. Voldria posar el focus que el 42,3% són dones (això implica un doble factor d’exclusió) i el 4,8% són joves”.

Cada cop més, les empreses requereixen persones molt formades i amb skills que els permetin donar resposta als reptes que es plantegen. En aquest punt, les persones amb discapacitat ja s’enfronten a l’exclusió ja que “només el 17% tenen estudis superiors”. Per això des de fundacions i administracions “treballem per incrementar els nivells formatius”.

De fet, una de cada quatre persones amb discapacitat té actualment ocupació (això significa una taxa d’activitat del 34’5% davant del 77’7% de les persones sense discapacitat), a més, només el 9% de les persones amb discapacitat tenen un contracte indefinit i un 38,7% són de jornada parcial. Per a Montse Balas, “caldria incrementar l’estabilitat laboral d’aquest col·lectiu, aconseguir contractes de millor qualitat i més durada”.

El llenguatge com a factor de discrimació

Encara ens trobem amb prejudicis i barreres mentals. Tot i que la societat i el món empresarial han viscut una evolució positiva. Per exemple, el llenguatge marca la nostra realitat“, va compartir Balas qui va explicar com, al llarg dels anys, ha canviat la manera de referir-se a aquest col·lectiu: “Primer se’ns deia invàlids, després minusvàlids, disminuïts, incapacitats, discapacitats… El terme correcte és persona amb discapacitat. El primer és la persona i després presenta una sèrie d’atributs (la discapacitat n’és un). El llenguatge ens descriu i és factor de discriminació”. Actualment, s’utilitzen també altres noms com a persones amb diversitat funcional però segons aquesta professional “és un eufemisme. Igual que tampoc no ens veiem reflectits en el terme persones amb capacitats diferents: no vull reivindicar que sóc diferent”.

Evolució: d’una posició reactiva a una proactiva

“És cert que, fa un temps, les empreses s’acostaven d’una manera reactiva a la contractació de les persones amb discapacitat: hi ha una llei a Espanya que afecta les empreses amb més de 50 persones en plantilla i que les obliga a tenir un 3% de treballadors amb discapacitat. Hi ha qui s’acostava i s’acosta per complir-la. Però també n’hi ha d’altres que s’acosten perquè estan compromeses amb la Responsabilitat social corporativa, se la creuen. I darrerament, hi ha empreses que aposten per la diversitat com un factor que suma, els fa entendre millor la societat i els seus clients, ja que tenen representada a la seva plantilla la societat global que caracteritza aquest segle XXI”.

Per a Montse Balas, cada persona és un món i en certa mesura cadascuna té una discapacitat, o la tindrem si ens trenquem una cama o ens fem grans, per exemple. “És important posar el focus en allò que podem fer i no en les coses que no. Cal posar la capacitat al davant i, des d’aquí, treballem nosaltres”.

Gestió de la diversitat

“Tots som diversos i podem aportar perquè la contribució de la nostra empresa a la societat sigui més rica i plural. De fet, la persona amb discapacitat tendeix a desenvolupar habilitats compensatòries que suposen un valor afegit. Ningú no és bo en tot, però tots som bons en alguna cosa” va afirmar Balas abans d’assenyalar que “no només les persones amb discapacitat física es poden incorporar al mercat laboral. També les persones amb discapacitat intel·lectual sumen. En segons quins llocs, la discapacitat ajuda”.

Per a Balas, la gestió de la diversitat SÍ és:

  • Valorar la persona per la seva contribució, l’originalitat de les idees… sense prejudicis.
  • Un senyal d’intel·ligència: busquem professionals on hi ha el talent no on són els que són com nosaltres
  • Rebuig de tota forma de discriminació
  • Acceptar la diversitat en mi: si jo veig l’altre diferent de mi, ell també em veu el meu diferent.

Per altra banda, la gestió de la diversitat, per a ella, NO és:

  • Benevolència
  • Ni desdibuixar les diferències mitjançant bromes o comentaris lleugers. No podem negar la discapacitat. No som ni superherois ni pobrets. Reclamem el punt mitjà.

D’altra banda, ha destacat que “si parlem de persones amb discapacitat ens referim a un col·lectiu variat i extens tant com les capacitats d’un individu puguin estar afectades”. I ha afegit com la tecnologia facilita la incorporació laboral en diferents llocs.

El treball d’Inserta-ONCE

Inserta és l’entitat de la fundació ONCE especialitzada en la prestació de serveis d’intermediació laboral, captació i desenvolupament de talent amb discapacitat i gestió de l’ocupació. “Contribuïm a minimitzar totes aquestes dificultats que hem comentat” va explicar Mónica Balas. A través de la gestió d’una base que recull les dades de 300.000 persones amb discapacitat, de manera gratuïta, les posem en contacte amb ofertes de feina. Els donem orientació laboral i formació -cursos gratuïts de màrqueting digital, de programació…-“. Amb les empreses, a més de presentar candidats que ells poden seleccionar o no, se signen acords de col·laboració gràcies als quals s’acompanya els equips de recursos humans perquè la incorporació sigui el més efectiva possible.

Per tancar la xerrada, Mónica Balas va voler recordar que “el més important és tractar la discapacitat amb naturalitat. Les empreses que contracten, repeteixen. És cert que hi ha avantatges econòmics en les mesures de discriminació positiva de les administracions però també s’han adonat que la resta de treballadors valoren aquesta contractació, que es genera un clima de treball més amigable” i és que, per a ella, “la diversitat és un matís més de la vida”.

(Visited 169 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari